La batalla interna a ERC es torna cruenta i, si fins ara es mantenia de cara la galeria la pau armada enmig d’una calma tensa entre junqueristes i roviristes, els darrers dies s’han esverat la infanteria i l’estat major dels dos sectors. De fet, és el rovirisme el que sembla haver-se llevat la son de les orelles i ha decidit replicar a les acusacions i els arguments que fa i utilitza l’entorn de Junqueras. Una de les qüestions que ha fet desenterrar desacomplexadament la destral de guerra ha estat l’afirmació del junquerisme en el sentit que ells tenen la voluntat de pactar i negociar una transició tranquil·la i que el rovirisme fa el ronsa.
En canvi, diverses veus del sector rovirista no han amagat la seva indignació per negar-los la voluntat d’acord. “Ja n’hi ha prou. A principi d’agost, teníem dia, hora i lloc, en un restaurant, per començar a parlar-ne, i Oriol Junqueras va vetar al seu equip d’assistir-hi i ho vam haver de suspendre”, expliquen amb convicció les fonts consultades. En aquest mateix sentit, també retreuen al juqueristes que intentin avançar el congrés convocat per al 30 de novembre. Una maniobra que interpreten com “una manera de retallar marge per a una candidatura alternativa” i per “evitar el debat”. “Què podem esperar d’un sector el líder del qual evita posicionar-se sobre si s’ha d’investir o no Salvador Illa”, carreguen els roviristes. Una guerra que camises velles de la formació consultades per El Món “no entenen” perquè al PSC “són professionals” i aprofitaran el poder per perpetuar-se mentre “ens matem entre nosaltres”.
Al contraatac
Enmig d’aquesta batalla irada, el rovirisme ha iniciat una estratègia per recuperar terreny i contraatacar l’avantatge que acumula el junquerisme, que va iniciar la campanya ja abans d’acabar el passat cicle electoral. De fet, Oriol Junqueras fa setmanes que està en campanya per les seccions locals de la formació arreu del país, exposant els seus plantejaments i copsant els posicionaments de la militància que assisteix a les trobades. En les dues darreres setmanes, Junqueras ha fet una veritable volta a Catalunya, amb visites a Talamanca, Vilassar de Mar, Blanes, el Pallars Jussà, el Bages, Girona, Vilassar de Dalt, la Seu d’Urgell, Tremp, Sort, Selva del Camp o fins i tot Polinyà del Xúquer, al País Valencià.
Junqueras fa valer que el seu sector té candidat, un avantatge sobre els roviristes, que estan acabant de confegir la llista proposada per dirigir la formació i que serà presentada abans de la Diada. “Ara la militància, un pèl desorientada, poden posar nom i cognom només a un sector, a l’altre, el poden sospitar, però encara no està posat negre sobre blanc”, aclareixen. Un problema que esperen resoldre en els pròxims dies i que sorgirà del manifest que va es va difondre el 17 de juny passat, reclamant la “renovació del partit”. “Farem una llista coral, municipalista i feminitzada”, asseguren. I volen que tingui per objectiu estructurar el partit de manera “horitzontal”. “Parlem de persones i de model, no és com el PSC, que l’escissió entre autonomistes i autodeterministes, era estratègic”, remarquen els roviristes.
“No som oficialistes, els oficialistes són els de Junqueras!”
El sector rovirista també ha començat a plantar cara en la batalla semàntica. “És inversemblant que el junquerisme digui que són el sector renovador! Si Junqueras fa 12 anys que dirigeix el partit!”, recorden. “Qui és l’oficialista?”, es pregunten socràticament. En tot cas, els roviristes titllen els junqueristes de ser ells els “oficialistes”, perquè és l’entorn de qui ha dirigit el partit els darrers anys. “Els que ens diuen roviristes som els renovadors, bàsicament perquè qui integrarà la llista seran militants que fins ara han tingut responsabilitats inexistents o molt limitades dins el nucli dur o de l’estructura dirigent de la formació”, raonen.
En aquesta línia, apunten que el “primer debat és de noms”, perquè cal “saba nova” i establir una nova estructura del partit que defugi “el clientelisme impostat” o la “simple lleialtat al líder” per ser un “projecte col·lectiu i horitzontal”. Així mateix, els roviristes no amaguen el seu empipament pel fet que “Junqueras ha dimitit i encara no ha presentat l’informe de presidència”. “Ara volen avançar el Congrés, i a tot estirar, suposaria avançar-lo tres setmanes”, critiquen. De fet, amb aquesta premissa recorden i assenyalen que les tàctiques del junquerisme haurien fet caure el Govern del president Pere Aragonès. “La direcció de Junqueras va avalar les negociacions amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de manera precipitada amb els socialistes, que es van haver de frustrar per la resposta de la militància i que van portar els Comuns a votar contra els pressupostos”, acusen en referència a la crisi oberta a la Federació de Barcelona pel protoacord amb el PSC.
La data del Congrés, una nova batussa
La intenció del junquerisme d’avançar el congrés del 30 de novembre, per als roviristes, “no té ni solta ni volta”. En aquesta línia, recorden que es va acordar en un determinat context, més enllà de si hi havia o no repetició electoral, i a més decidit pel mateix Junqueras. “Ara seria canviar la data de les eleccions un cop anunciades”, opinen amb el “risc que molts militants quedin fora”. “Sembla que el seu objectiu sigui que no hi hagi alternativa i que el debat sigui inexistent”, addueixen. “Tot plegat és molt estrany que vulgui avançar el congrés el mateix que el va convocar”, argüeixen.
Però el junquerisme insisteix en aquesta posició. Tal com va avançar El Món, ja han començat la recollida de signatures dels consellers nacionals per tal de reclamar aquest avançament. El Consell Nacional, màxim òrgan de decisió entre congressos, pot canviar les coses. Segons informen fonts del sector junquerista, més d’un centenar del total de 300 consellers nacionals han firmat la petició per obligar l’executiva d’ERC a debatre aquest avançament. Unes signatures que es registraran a la seu nacional del partit a Calàbria en els pròxims dies, per anar per feina. En cas que se surtin amb la seva, l’avançament només seria d’unes tres setmanes. Per si de cas, l’actual direcció d’ERC, interina, ha encarregat un informe jurídic per saber si és possible avançar el conclave.
Els dos sectors han deixat anar la seva infanteria després del bombardeig de filtracions i declaracions. Així, l’exalcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que darrerament s’ha mostrat molt deixat anar, ha criticat l’intent d’avançament amb un tuit amb què assegura que li cau “l’ànima als peus” davant el que defineix com un intent de deslegitimació del procés congressual. L’exdiputat Jordi Orobitg i l’alcalde d’Alcanar, Jordi Roig, també han sortit en tromba contra aquest objectiu. Entre els junqueristes, han sortit a defensar l’avançament el cap de files d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, l’exconseller d’Exteriors inhabilitat pel Primer d’Octubre, Bernat Solé, i l’exdiputat Joan Tardà. La destral de guerra, desenterrada.
