Un total de 309 militants d’Esquerra Republicana, entre els quals hi ha destacats quadres de la formació, han signat un manifest on reclamen una “renovació general de la cúpula dirigent” amb l’objectiu que el partit adopti un model “més coral i col·lectiu, més transparent i amb més participació de la base militant, de l’estructura territorial i dels actius del municipalisme republicà”. Per això, el text fa una crida a dissenyar “un procés de renovació sobre els principis de la generositat i la inclusivitat” per al congrés que el partit celebrarà el 30 de novembre.
El document, avançat per Nació i al qual ha tingut accés El Món, té l’aval de membres de l’actual Govern com la vicepresidenta, Laura Vilagrà; i els consellers Roger Torrent, Ester Capella, David Mascort, Meritxell Serret, Manel Balcells i Sergi Sabrià. El text també ha rebut el suport de diversos diputats, senadors i quadres territorials actuals. Entre aquests, hi ha Raquel Sans, Marta Vilalta, Laia Cañigueral, Teresa Jordà, Josep Mª Reniu, Sara Bailac, Pilar Vallugera i Irene Aragonès, entre altres.
També el signen exdirigents de la formació republicana com Joan Puigcercós, Xavier Vendrell, Ernest Benach, Alba Vergés, Marina Llansana, Joan Manuel Tresserras, Marta Cid, Oriol Amorós o Joan Ridao. A més, hi ha una catorzena d’alcaldes d’ERC com Marc Aloy, Carlos Brull, Marc Candela, Nil Papiol, Sandra Marco, Núria Casanovas, Josep Casasses, Lluís Puig, Alba Pérez, Agustí Comas, Enric Forcada, Eloi Hernàndez, Jordi Parent, o Jordi Verdú. Entre els signants també hi ha el regidor d’Esquerra a Barcelona, Jordi Castellana, i el tinent d’alcalde a Girona, Quim Ayats, així com desenes de regidors i l’exalcalde Pau Ricomà.
Aquest document arriba un mes després de l’executiva extraordinària del partit que va acabar amb l’anunci del president del partit, Oriol Junqueras, de dimitir del càrrec un cop passades les eleccions europees, amb la intenció de tornar a optar a la presidència del partit, i de Marta Rovira, que va anunciar que deixaria de ser la número dos de la formació després del congrés extraordinari. Aleshores, l’encara secretaria general del partit, que no signa el manifest, ja va reclamar “nous lideratges” i “saba nova” per actualitzar l'”estratègia” d’Esquerra en el camí cap a “l’alliberament nacional”. “No volem reproduir ni els lideratges messiànics”, sentenciava el seu missatge, que, com el text dels militants, demanava una “transició tranquil·la”.
“Aire fresc” a Esquerra
El text remarca que el cicle electoral d’aquest últim any ha servit per certificar “l’esgotament d’un cicle i la necessitat imperiosa d’obrir-ne un de nou i esperançador”. “El país ha canviat”, constaten, i consideren “imprescindible” fer una “reflexió profunda” i “l’entrada d’aire fresc” a Esquerra Republicana. “El pròxim Congrés Nacional del 30 de novembre és una finestra d’oportunitat per culminar aquesta revisió que Esquerra té la responsabilitat històrica d’entomar per liderar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular” i, en aquest sentit, demanen imprimir al partit “una nova manera de fer política, moderna, atractiva, al voltant dels valors irrenunciables de l’ètica republicana, la política honesta, radicalment transparent, neta, democràtica i participativa“.
Els militants que donen suport al text considerem que és “imperatiu” repensar i modernitzar el partit per enfortir-lo. “Una indefugible transició interna tranquil·la ha de ser la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador”, destaca el text, que demana “generositat, obertura i voluntat inclusiva i no excloent”. “Amb unitat interna i comptant amb l’enorme capital polític acumulat els últims anys”, subratlla. Així, també veu “urgent” entomar “una renovació política que, a partir del testimoni de les victòries ideològiques empeses per Esquerra Republicana, condueixi a nous consensos socials amplis per a l’exercici del dret a l’autodeterminació nacional”. “Esquerra no pot deixar passar l’oportunitat d’esdevenir la força central del catalanisme republicà, referent de l’esquerra nacional, capaç de construir majories socials i de bastir una incontestable hegemonia política independentista, republicana i d’esquerres”, conclouen.
