Junts per Catalunya ha entronitzat de nou el president a l’exili, Carles Puigdemont, com a president de la formació. Aquesta és la segona etapa de Puigdemont al capdavant del partit, després d’un parèntesi amb Laura Borràs al capdavant del partit. “Deixem de resistir, i passem a l’ofensiva perquè hi ha un país que ens està esperant”, ha subratllat en el seu discurs després de ser proclamat president del partit, on ell i la nova executiva nacional ha estat escollida amb el 90,18% de vots.
Puigdemont ha recordat que fa deu anys es va crear Junts pel Sí, una eina que ha definit com a “històrica”, i ha remarcat que “mai s’ha avançat tant com a país quan vam saber anar plegats”, però creu que l’independentisme s’ha d'”enfortir” per reprendre el camí de la independència, i per això, ha reivindicat Junts com l'”eina per a aquests temps”. Així, creant un paral·lelisme amb la candidatura unitària, ha dit que és necessària obrir la formació a més gent, i que el congrés d’aquest cap de setmana és només l’inici de l’obertura del partit. “No la culminem avui, avui la comencem”, ha sentenciat.
D’altra banda, ha defensat que la proposta de país Junts per Catalunya se sustenta sobre “quatre bigues mestres”: nació, progrés, llibertat i independència. “Quatre eixos interrelacionats que només es poden entendre si avancen tots alhora”, ha subratllat. I per fer-ho possible, Puigdemont i Turull, segons han assenyalat, compten amb gent a la direcció de partit que combina l’experiència i l’expertesa amb la “renovació” de gairebé el 50% dels càrrecs, un “conjunt de fitxatges excepcionals que fan honor a la tradició que fan del catalanisme de la millor pedrera de la societat”.
Turull, amenaça el PSOE i el “tripartit de facto”
En el seu discurs com a renovat secretari general dels juntaires, Turull ha reivindicat el corpus polític de la formació que, a parer seu, sigui alternativa” i passi a “l’ofensiva”. D’aquesta manera s’ha vantat de ser el partit que ha plantejat el debat de la multireincidència, de la seguretat i que parla d’immigració per allunyar-se de “populismes xenòfobs” i aplicar una “solució catalana al repte demogràfic”. També s’ha defensat com el partit que defensa la “concertació” i fer política per “fer bé les coses i no pas per quedar bé”. En definitiva, un partit que mira de representar les “classes mitjanes empobrides”.
Turull, però, ha apujat el to de cara l’estratègia independentista deixant de banda les “nostàlgies del Primer d’Octubre”. Per això ha esperonat a la militància per encetar la “represa” i ha amenaçat directament al PSOE, tot replicant que la formació “només està casat amb Catalunya i els catalans”. En la mateixa línia també ha retret al “tripartit de facto” -en referència al PSC, Comuns i ERC- que vol “girar full” i “ni l’oasi català, ni el cementiri català, república catalana”. Per això ha reclamat el suport de la militància per enllestir el procés “perquè depèn de nosaltres que acabem aquella feina que va començar l’octubre del 2017”.
Puigdemont i Turull ha agraït la presència del president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, i ha manifestat que “ens agrada molt que estigueu avui aquí”. També ha agraït la presència d’Andoni Ortuzar i Joseba Egibar (PNB), Jon Iñarritu (Bildu), Rubén Cela (BNG), Xavier Antich (Òmnium Cultural) i Noemi Zafra (ANC). La clausura del congrés també ha comptat amb la presència del president Artur Mas, l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, Joaquim Fernández (PSC), Salvador Coll (AMI), Antoni Cañete (Pimec), Benet Maimí (Foment) i representants sindicals, entre altres.
Purga de borrasistes i minimització dels girondins a la direcció
El conclave s’ha rendit a la màquina abassegadora que ha posat en marxa el turullisme des de fa mesos. Així, la nova direcció ha purgat sense embuts el borrassisme i ha reduït els postulats dels girondins -els afins a Jaume Giró- i els de Victòria Alsina, exconsellera d’exteriors, si es té present el contingut final de les ponències estratègica i de país. En tot cas, la ponència organitzativa és la que ha aixecat més polèmica amb el benentès que, tot i també tenir un suport majoritari, és la que tingut més polèmica arran de les llistes tancades i bloquejades o el règim d’incompatibilitats. Un malestar que encara coïa aquest matí amb què l’elecció de l’executiva només tenia dues opcions: o la candidatura de Puigdemont o cap candidatura i ha desaparegut l’opció del ‘no’.
Un congrés premeditadament plàcid
El congrés nacional de Junts per Catalunya ha estat premeditadament fàcil i, com buscava el turullisme, s’han aprovat gairebé per unanimitat les tres ponències: “Esperança i alternativa”, “El país que volem” i “Organització i funcionament del partit”. De fet, els documents d’estratègia, que inclou una referència a la unilateralitat i es marca l’objectiu de convertir-se en alternativa al Govern de Salvador Illa, i el que fixa la ideologia de la formació han aconseguit el 99% dels vots, mentre que el que ha rebut menys suport ha estat el text sobre l’organització del partit, que, així i tot, i després de la intervenció de Jordi Turull en el debat de la ponència, s’ha aprovat per una àmplia majoria amb el 93% dels vots.
El secretari general de Junts ha aconseguit imposar per una majoria aclaparadora les seves tesis sobre les llistes tancades, i tombar les esmenes vives que posaven en qüestió el nou sistema de direcció del partit, i la supressió dels sis mesos d’antiguitat que es reclamava per poder formar part de la direcció i permetre que persones com Antoni Castellà, que s’acaba de fer militant després de la fusió amb Demòcrates, o independents pugui ser membres de l’executiva del partit. Així mateix, s’ha donat llum verda a la creació d’una fundació FunDem, heretada de Demòcrates, per convertir-la en un think tank i dotar el partit d’un espai de “debat d’idees, formació i pensament”. Una fundació que estarà presidida per Laura Borràs, que aquest cap de setmana ha abandonat la presidència de Junts amb retrets a la política i elogis a Puigdemont. En aquest sentit, Puigdemont ha volgut tenir un “agraïment especial” per la “generositat” i per la lleialtat a Catalunya, i ha augurat que serà una molt bona presidenta de la fundació, una “eina per formar” les quadres de Junts.
