Moviment clau en el procés congressual d’ERC. Aquest matí s’ha presentat en societat Nova Esquerra Nacional (NEN), el moviment que impulsa una candidatura per dirigir la formació republicana a partir del congrés programat pel 30 de novembre i que s’haurà d’enfrontar a Militància Decidim, el sector agrupat entorn de la figura d’Oriol Junqueras.
En un acte en un centre social de Barcelona, els principals impulsors del corrent -l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; la diputada Alba Camps, l’exalcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs i la diputada al Congrés, Teresa Jordà-, han esbossat les línies mestres del seu projecte que recull els elements que han anat deixant entreveure les darreres setmanes com ara la voluntat de vertebrar-se com una “esquerra nacional”, “plural” que busca “confrontar” el partit amb la “dreta catalana” i amb “l’esquerra sucursalista espanyola”. De fet, els ponents han recuperat conceptes que semblaven dormir el son dels justos com ara la “nació” o “Països Catalans”.
Tots quatre han coincidit a diferenciar-se de la candidatura de Junqueras, més enllà de la política estratègia, de les formes i maneres de dirigir el que defineixen com “organització”. “No naixem al voltant d’un lideratge, sinó dels valors i projectes”, ha sentenciat Camps. En aquesta línia, prometen que volen “fer política de manera diferent”. “Els lideratges han d’estar al servei de l’organització, i no l’organització al servei dels lideratges”, ha conclòs en claríssima referència a la protocandidatura de Junqueras. D’aquí que no hagin volgut detallar qui seran els dos que encapçalaran la candidatura amb l’argument que no està decidit. Fins i tot, Jordà ha apuntat la seva disposició a “parlar” per pactar una candidatura conjunta.
“Refundar l’esquerra nacional”
Els quatre ponents s’han dividit la feina de descriure NEN. Per una banda, Aloy i Camps s’han defensat com un equip que vol canviar les maneres de dirigir el partit que s’han utilitzat en els darrers anys. És a dir, amb la “reformulació d’espais de debat i crear-ne de nous”, amb una nova manera de prendre decisions, i amb municipalisme com a base, feminista que posi la “militància al centre” a través de noves formes de participació. En definitiva, un “nou model d’organització”. Godàs i Jordà s’han esmerçat a explicar el projecte estratègic i ideològic de la formació.
Tots quatre han subratllat el que consideren un “canvi de cicle” que implica “revisar l’estratègia”. “Només una direcció renovada podrà fer autocrítica”, ha advertit Aloy tot i que Camps i Jordà han matisat que no sobren ni Oriol Junqueras ni Marta Rovira, tot i que amb un rol diferent. S’han definit com “nítidament d’esquerres” i independentistes amb el mantra dels “valors republicans”, ressuscitant conceptes com ara “països catalans” i “nació”. Godàs ha assenyalat que tot i l’independentisme, la candidatura no rebutja el mentrestant. Jordà ha insistit en una candidatura que integra “expertesa i capital humà”. Per a Jordà, el NEN és una candidatura que, ras i curt, proposa “refundar l’esquerra nacional”.
“Nació”, el concepte recuperat
Godàs ha raonat la incorporació del concepte “nacional” en el nom de la candidatura. De fet, en la seva exposició, Godàs ha recuperat conceptes com “països catalans” i “nació” que semblaven enterrats en els darrers anys de domini junquerista a Calàbria. Tot i que ha alertat que els acords amb el PSC s’han de complir, també ha afegit que la candidatura “vetllarà” pels seus “interessos polítics”. Godàs ha arguït la recuperació d’aquestes dues idees sabent que “es posaven en un jardí o un pa amb tomàquet” després de recordar que “defugen del simbolisme inocu”.
“La nació existeix, és un fet constatable”, ha reblat per titllar de “contrasentit considerar que per arribar a la independència tot s’hi val”. D’aquí que hagi argumentat una “concepció de nació republicana” i que “integri en sentit positiu a tothom”. “Si no els podem atorgar ciutadania, si podem atorgar integració”, ha adduït. Així mateix, ha defensat el “marc dels països catalans i defensar i refermar la nació i blindar elements clau d’aquesta com la llengua”. “El marc nacional que ens inclou és la nació de base popular republicana, una nació sense propietaris”.
