El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966), és una de les persones que pilota les negociacions amb el PSOE. La mà dreta de Carles Puigdemont situa el debat de la qüestió de confiança com el moment clau per decidir si Junts continua amb les seves relacions amb el PSOE o no. La decisió es prendrà, segons explica en aquesta entrevista amb El Món, en funció del grau de compliment del PSOE amb els acords subscrits fins ara, i situa l’oficialitat del català, el traspàs integral de les competències en immigració i l’amnistia política, juntament amb una reunió entre Puigdemont i Sánchez, com a punts clau per prendre una decisió d’aquí a un mes i mig. Però no en són les úniques, Turull critica el doble discurs que fa el PSOE, perquè a Ginebra diu una cosa i a Madrid en fa una altra, i reclama a Pedro Sánchez que, tal com s’estableix en l’acord de Brussel·les, confirmi que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. I també adverteix que si el Congrés tira endavant la qüestió de confiança i el president espanyol rebutja sotmetre’s al veredicte de la cambra “hauran de demanar eleccions”.
Durant aquests darrers dies han rebut moltes crítiques per no aprovar el decret òmnibus de Pedro Sánchez. I, després de l’acord, diputats d’ERC a Madrid, com Gabriel Rufián o Francesc-Marc Álvaro, l’ha qualificat de “fum” i de “jugar amb el menjar de la gent”. És fum? S’ha perdut una setmana?
Diria que la gelosia és mala companya de viatge. Nosaltres hem aconseguit modificar aquest decret. Per exemple, en tot el tema dels desnonaments, es protegeix les persones vulnerables, però també es protegeix el propietari. Això a l’altra versió del decret no hi era. És un decret que és estrictament social. No es barregen coses socials amb altres que no ho són, sinó tot el contrari, i moltes coses que anaven al decret que podien ser una invasió competencial ara queden per a un debat posterior, una negociació posterior. Per tant, tot allò que és millorar condicions dels ciutadans, en aquest cas de Catalunya, protegir-los socialment, i sense que hi hagi una invasió competencial, per a nosaltres és una notícia positiva i ha valgut la pena aquesta negociació i aquesta setmana que ha trigat a produir-se.
Que el salari mínim interprofessional no estigui en el decret és decisió de Junts?
No. He de ser honest. En aquest cas ho van dir ells mateixos, tot i que nosaltres haguéssim volgut que hi anés. Però també els vam dir que hem d’obrir una carpeta de negociació amb el Salari Mínim Interprofessional perquè nosaltres volem que les actualitzacions, revaloritzacions, vagin en funció del cost de la vida, no pas d’una manera lineal. No és el mateix el que pot gastar amb el salari mínim interprofessional un ciutadà de Catalunya que un ciutadà d’Extremadura. A l’hora d’anar a comprar, el cistell és molt més car a Catalunya, un 7,6%, que no pas a Extremadura o alguna altra zona de l’Estat. Per tant, aquesta va ser una decisió del PSOE de no anar a l’actualització, que ara s’actualitzava amb 50 euros més per a tothom. Però aquests 50 euros més, no és el mateix per a una persona d’Extremadura que una de Catalunya.
On queda l’anunci que va fer Puigdemont el 17 de gener de no negociar amb el PSOE o, en tot cas, que són les negociacions ordinàries si no hi entra el decret?
Aquest decret òmnibus ja ens l’havien fet arribar amb anterioritat a la roda de premsa. I nosaltres ja els havíem fet arribar a ells la nostra disconformitat i quines coses canviaríem. Per tant, més que una negociació, ells ja sabien què és el que volíem i van anar passant informació. Després, la roda de premsa del president Puigdemont va ser quan ells van dir que no tramitarien la qüestió de confiança. Aleshores vam dir, home, si no compliu els acords, i a més a més, allò que proposem nosaltres dieu que no hi ha res a parlar, deixem-ho estar. En aquesta negociació, i d’aquestes converses que hi ha hagut en relació amb el reial decret, el PSOE ens ha acceptat el tema de la qüestió de confiança. Va dir que es tramitaria amb un altre redactat, però que ve a ser el mateix. Per tant, a partir del fet que es tramita això de la qüestió de confiança, es reprenen les negociacions.
Les negociacions amb el PSOE han Estat congelades 10 dies, però entremig s’ha celebrat la reunió urgent amb mediador que va reclamar Puigdemont.
Ho hem dit sempre. Una de les condicions del mediador internacional per acceptar el seu paper és que va dir que aquestes reunions no han de ser discretes sinó que han de ser secretes. I, per tant, qualsevol cosa que surti a la reunió ha de ser per acord de les tres parts. Si no decidim que es fa públic, no hem de dir-ne res. I hem d’assumir que es diran barbaritats o que es diran mentides o que es dirà informació no ajustada de si ens hem reunit, si no ens hem reunit, on ens hem reunit i de què hem parlat. Les converses aquestes no poden transcendir.
No poden transcendir, però la reunió es va produir 48 hores després de la compareixença de Puigdemont.
Es pot haver produït 48 hores després. El president va demanar una reunió urgent.
I el PSOE s’hi va avenir.
I el PSOE s’hi va avenir. I el mecanisme de mediació internacional, també.
De què servirà el debat sobre la proposició no de llei per demanar a Sánchez que convoqui una qüestió d’investidura?
El debat servirà perquè es constati si el president del govern té la confiança de la cambra o no la té. És així de clar. Pot servir per ressituar les coses. Pot servir per fer el balanç del compliment. Nosaltres volem saber en quines condicions arriba la cistella dels acords, si arriba plena o no plena de compliment o no compliment. Quan hi hagi una votació sobre aquesta proposició, si es convida, amb el vocabulari que sigui, el president del govern a sotmetre’s a una qüestió de confiança, encara que ell digui que no s’hi pensa sotmetre, igualment vol dir que llavors no té el parlament a favor. Ip algú amb conviccions democràtiques, si no té el Parlament a favor, ha de prendre una decisió que crec que no té gaires opcions. Ara, si vols legislar d’esquena al Parlament, que et diu que no tens la seva confiança, doncs ja és una altra dimensió.
Què passa si es troben que hi voten a favor vostès, PP i Vox. Es tornarà a dir que s’arrengleren amb la dreta?
Perdona, no vull ser groller, però això que votem amb el PP i amb Vox és una parida. Ho sento, no ens impressiona gens. No ens impressiona gens perquè ara en aquest nou decret, Esquerra Republicana i Bildu, votaran amb el PP a favor de les pensions. Això vol dir que tenen el mateix criteri de polítiques socials els uns que els altres? Vull recordar que, per a la reforma laboral que es va salvar per un vot, Esquerra Republicana va votar amb el Partit Popular i el PSOE la va salvar amb Ciutadans, i perquè un diputat del PP es va equivocar. Nosaltres hem dit que l’opinió d’Esquerra Republicana respecte als drets laborals és el mateix que el PP?
I doncs?
Això és tractar de la gent de nens, nosaltres la tractem d’adults. Les etiquetes que ens puguin posar no ens impressionen gens. Nosaltres a la qüestió de confiança anem a la nostra. Nosaltres no estem en cap bloc, no formem part de cap bloc. Ho hem dit moltes vegades. Nosaltres defensem el que honestament creiem que és bo per als ciutadans de Catalunya. Hi ha d’altres que, com que sí que participen de blocs, cotitzen zero.
Per què cotitzen zero?
Cotitzen zero perquè el PSOE sempre sap que posaran per davant el bloc ideològic als interessos de Catalunya. I això que no ho estan trobant amb nosaltres, és el que els està generant sorpreses tant al PSOE com al PP. Perquè el PP ara, amb l’acord que vam fer nosaltres amb el PSOE, es menjarà el Palau del PNB de París. Nosaltres a Madrid no hi anem a fer amics, no defensem blocs, no anem a fer la punyeta dels uns contra els altres. Nosaltres defensem el que honestament creiem que és bo per als ciutadans de Catalunya. Vam rebre moltes crítiques pel que vam votar en el que hauria de ser aquell gravamen a les energètiques. Doncs molt bé, ahir va haver-hi un gran anunci de grans inversions per Tarragona de Repsol.
Per què és un gran anunci?
Perquè nosaltres ens refiem més de les inversions promeses per Repsol que de les inversions promeses pel govern de l’Estat, que ja anem escaldats del fet que mai es compleixen. Arribaran abans les inversions promeses per Repsol al Camp de Tarragona que les promeses del corredor ferroviari mediterrani, al tram de Tarragona, per part de l’Estat. Que fa 20 anys que s’estan esperant.
Sigui quin sigui el resultat, Sánchez ja ha dit que no se sotmetrà a la qüestió de confiança. Si es guanya la votació que ho demana i Sánchez rebutja presentar-se, pot tenir conseqüències?
La lectura és molt clara. És allò que deia de les conviccions democràtiques. Si nosaltres no li votem la confiança i la majoria del Congrés no li vota la confiança, després, més que demanar una qüestió de confiança, el que haurem de fer és demanar eleccions. I allà hi ha algú que vol seguir governant a costa del que sigui. Però jo no anticiparia esdeveniments. A nosaltres el que ens interessa ara és dir: vostè té un mes o mes i mig per intentar restaurar aquesta confiança que s’ha perdut. I això què vol dir? Doncs això vol dir que es concretin els acords pendents, que són uns quants. De moment, deuen estar a punt, a punt, però no s’acaben de concretar. El tema del català a Europa ve d’un acord de la Mesa del Congrés, no ve de la investidura. El tema de la llei del traspàs per la gestió integral de les polítiques d’immigració ve de la llei òmnibus de l’any anterior, que va dir que no tornaria a passar. L’amnistia política no s’està aplicant. Per tant, nosaltres farem el balanç de què hi ha al cistell, i a partir d’aquí és el que valorarem.
Aquest mes i mig que hi ha per a la celebració del debat és el marge que té el PSOE per complir acords pendents?
Si vol restablir la confiança, sí. Clar.
I si durant aquest temps es dona compliment a l’oficialitat del català o el traspàs de competències en immigració, Junts pot retirar la qüestió de confiança?
Ja ho veurem. Però una qüestió de confiança no és necessàriament una cosa negativa. Ho dic perquè de la qüestió de confiança el president Puigdemont va sortir, allò del “referèndum o referèndum”. Va sortir l’1 d’octubre. La CUP va tombar els pressupostos que vam presentar i va convertir un problema en una oportunitat. Per tant, no es tracta de si la retirem o no la retirem, es tracta de veure si fem confiança a seguir endavant amb l’acord de Brussel·les o no. Un dels temes principals no és només la cosa material de si el català és oficial a Europa, que seria importantíssim des del punt de vista nacional, o el tema de les polítiques d’immigració. Per a nosaltres, hi ha un tema que volem que ens aclareixin en aquesta qüestió de confiança. Quin és el discurs del PSOE que val? El de Suïssa per resoldre un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat? O el del PSOE a Madrid i a Catalunya, on el govern diu ja que no hi ha conflicte, que s’ha passat pàgina, i de deconstrucció nacional de Catalunya? Si és aquest segon, a nosaltres no ens necessita. Si és el primer, ho ha d’acreditar amb fets, per això jo parlava de fets. Per tant, la qüestió de confiança és per si val la pena seguir o no val la pena seguir. I per a nosaltres valdrà la pena seguir si es compleixen els acords que estan pendents, punt u, però sobretot, si el senyor Pedro Sánchez confirma que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, que no ve de l’1 d’octubre del 2017, sinó que ve del 1714, que és el que diu l’acord de Brussel·les, i que cal trobar una solució. Aquesta solució passa per la democràcia i per la política.
Tenen la sensanció que a Suïssa la comunicació és bona, i després al Congrés o amb el govern espanyol costa tirar endavant tot el que es tanca a la mesa amb el mediador?
Tenim la constància que hi ha dos discursos, i per això la qüestió de confiança. Volem saber quin dels dos discursos val. Si és el de Suïssa, tot i que és molt difícil, provem-ho. Si és el que fa l’Estat i el que fa Illa a Catalunya, que tot ve del PSOE, no som els socis que busquen i val més deixar-ho estar.
El trencament està sobre la taula? És un risc?
Sempre és un risc. Quan hi ha un incomplement, no és un risc, és una possibilitat molt alta.
Després de totes les tensions, s’han normalitzat les relacions entre el PSOE i Junts?
Som persones humanes, i som educats. La relació, en el sentit personal, no s’ha perdut mai. Amb Santos Cerdán hem anat parlant. Els diputats nostres a Madrid, amb Miriam Nogueres al capdavant, al Congrés dels Diputats parlen amb interlocutors. Però en el sentit de la negociació, que vol dir que tens una càrrega de mirar d’arribar a un acord, això sí que s’havia suspès. Això ara recupera.
L’amnistia està aprovada, però no és plena, tampoc hi ha l’amnistia política que reclamen, ni l’oficialitat del català i ni el traspàs integral de les competències en immigració. Després d’un any i mig no s’acaba de concretar res.
Precisament per això nosaltres hem fet aquesta sacsejada i aquest avís. Aquesta targeta groga. Nosaltres som aquí. Ens diuen que això de l’oficialitat del català està molt a punt, que a Europa només falten un o dos països. Això està molt a punt, però no està. A més a més, el tema de la llei de les polítiques d’immigració no està. I altres coses no estan. I, llavors, sobretot el discurs, el relat. Hi ha un conflicte polític per solucionar o no hi és? Perquè si els socialistes espanyols i catalans diuen que ja no hi ha conflicte polític, nosaltres no som els socis que busquem. Això és una esmena a la totalitat a l’acord de Brussel·les. I, per tant, si hi ha una esmena a la totalitat a l’acord de Brussel·les, no cal que seguim.
L’acord per traspassar les competències integrals en immigració s’havia d’haver tancat abans del 31 de desembre.
És el que vam plantejar, no hi havia un acord signat. Sabíem que era una llei densa, que és una llei complicada, jurídicament molt complexa, perquè ha de ser text de llei orgànica. Per tant, era complicat i ens vam posar un termini, però va arribar un punt que ens vam encallar. És a dir, ara estem igual que estàvem el 30 de desembre. Estàvem a punt, però clar, l’apunt aquest, és com si un diu que està tot a punt per a un casament, però hi ha un petit detall perquè no se sap si el nuvi dirà que sí o que no. Clar, no és menor, no?
De fet, un escull és el control de les fronteres.
Hi ha diversos esculls que poden fer el gran diferencial entre si és una gestió formal o integral. I són uns esculls que poden semblar petits, però és el que pot fer que la Generalitat sigui l’administració de referència per a les persones immigrades. Per tant, som aquí. Perquè per molt que s’hagi avançat, que potser fa uns anys que ni hauríem imaginat el que ja hi ha acordat, ara hem de fer bé la feina. No volem que ens passi com una cosa que en el seu moment va ser un gran pas, que va ser el traspàs de Trànsit, que també va ser per la via del 150.2. Aleshores es va traspassar tot. Abans era la Guàrdia Civil la que posava les multes de trànsit i ara són els Mossos d’Esquadra, però, en canvi, pel carnet de conduir has d’anar a la Guàrdia Civil. I el tema de les autoritzacions de les autoescoles les ha de fer l’Estat. I això es va produir en un moment que passava el mateix que està passant ara, que quan grates veus una desconfiança de l’Estat cap a Catalunya. I nosaltres volem superar això. El que demanem és que si ha de ser integral, ha de ser integral. Ni trossejat, ni una part sí i l’altra part no.
I el ministre Fernando Grande-Marlaska és un problema per tancar l’acord? Perquè ell ha dit que no vol seguir el control dels fronteres.
A nosaltres no ens serveix que ens diguin que Grande-Marlaska és el problema. Perquè si Grande-Marlaska és el problema, se’l cessa i ve un ministre que, quan rebi instruccions del president del govern espanyol, les compleixi. A mi, un socialista no em pot dir que el problema és Grande-Marlaska, perquè Grande-Marlaska és una persona que se’l pot cessar amb la mateixa immediatesa que se’l nomena ministre. Per tant, aquí el problema és el PSOE, i hem de trobar aquell punt que respongui al que es va comprometre.
Però què vol dir integral? Que l’Estat no hi tindrà res a dir?
Integral vol dir que són totes aquelles polítiques que són de l’Estat i que et deleguen a tu. Vol dir que la normativa bàsica que ha fet l’estat i Europa, perquè hi ha molta directiva europea en relació amb això, però qui aplica les polítiques i té tot aquest marge és la Generalitat de Catalunya. I igual que tenim competències en altres àmbits, en tindríem en la política d’immigració.
I què permetria?
Tenim competències en educació, en salut, en tema d’habitatge, etc. Però, en canvi, tot el que són competències en matèria de permisos de treball, de residència, allò que pot ser el nexe amb la plena integració d’una persona queda tallat, perquè la Generalitat arriba fins aquí i a partir d’aquí ja és l’Estat, i l’Estat amb tota la seva dispersió. Una gestió integral vol dir una sola administració, i caldria veure quin paper volen tenir els ajuntaments, quina tipologia d’ajuntaments. Hi poden haver moltes gestions que tu les has de poder fer des del teu ajuntament, si l’ajuntament té els recursos per poder-ho fer. Però el que has de fer és aprofitar tot això per anar construint una Generalitat menys dependent de l’Estat i més propera al ciutadà, i més amable per al ciutadà. Que no tot passi per l’Estat, la partida de naixement, al jutjat; el carnet de conduir, a la Guàrdia Civil. Hauríem de poder aprofitar això amb l’objectiu d’integrar totes les persones que fa l’opció que aquest sigui el seu país i que tinguin els mateixos drets, i sobretot els mateixos deures que els altres, que siguin molt més propera i amable.
D’altra banda, per aplicar l’amnistia política parlen d’una possible reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont.
Nosaltres el que no volem és una foto. No ens mou l’estètica. El que sí que volem és que es planti cara als jutges prevaricadors que no apliquen l’amnistia. I, per tant, creiem que aquí hi ha dues línies d’acció. Una, l’acció del mateix Estat que, a través de l’advocacia de l’estat i de la fiscalia, ha d’actuar d’una manera molt contundent vers aquells jutges que no estan aplicant l’amnistia, quan la llei és claríssima. I, a més a més, no pots dir que l’esperit del legislador era no sé què perquè fa no sé quants anys. No, això és un debat que es va tenir ara i aquí i que, per tant, tothom sabia clarament per què era l’amnistia i per a qui era. Vol dir per a totes les persones que han estat processades a conseqüència del procés o perseguides políticament per la seva condició d’independentista. Demanem aquesta acció.
I després la normalització política. I en aquest sentit, nosaltres parlem d’una reunió que seria del tot lògica entre el president Sánchez, que lidera el govern d’Espanya gràcies a una formació política, i qui lidera aquesta formació, que és el president Puigdemont. És lògic que dues formacions polítiques que han arribat a un acord tinguin una reunió llarga, tranquil·la, profunda, mirant-se als ulls, per veure com se superen els esculls, com se superen les desconfiances, que en tenim. Per a nosaltres això és molt important. No es tracta d’una foto, no es tracta d’una trucada per telèfon, no es tracta d’una videoconferència, es tracta d’una reunió com les que estem fent habitualment, però que qui lidera una part no hi és mai.
Per tant, reclamen a Sánchez que s’impliqui?
Cadascú té les seves dinàmiques de negociació. El que cal és un reconeixement polític a la figura, en aquest cas, d’una persona que ja hauria d’estar amnistiada i que no ho està per la presumpta prevaricació dels jutges. Que ho normalitzem. O que quan el president de la Generalitat, que és del mateix partit, diu que farà una reunió amb tots els que han estat presidents de la Generalitat de Catalunya, que es trobi també amb el president Puigdemont. Però el president Illa no ho farà fins que des de Madrid l’hi autoritzin, com totes les coses.
Segueixen reclamant aquesta reunió amb Salvador Illa?
Crec que ja ha fet tard. Illa farà com amb l’amnistia, que estava en contra i en feia ostentació fins que el Pedro Sánchez, per necessitat, va dir que hi estava a favor. I ell va dir que gràcies a ell hi haurà amnistia, no? Salvador Illa fa de delegat del govern, delegat del PSOE més que del govern. Per tant, no en podem esperar massa.
Ara han aixecat el veto a les negociacions sectorials. Què pensem fer amb els pressupostos de l’Estat?
Pensem fer el mateix que els hem dit fa temps. Nosaltres els vam dir que fins que no acreditin el compliment dels pressupostos d’enguany, no començarem a negociar els següents, perquè el paper ho aguanta tot. No té sentit que estiguin incomplint els pressupostos del 2024 i ens diguin de parlar del 2025. És absurd. Llavors, si no els podeu complir per temps, i això ja està molt avisat des de l’any 2023, quines inversions no s’han pogut fer a Catalunya? Per quin import? Doncs feu un talonet i ho doneu a la Generalitat de Catalunya. O que descomptin els deutes de la Generalitat de Catalunya que tingui amb l’Estat, o amb el FLA.
És a dir, no s’asseuran a la taula fins que el pressupost actual no compleixin amb l’actual?
No és seure, és que no començarem a parlar del pressupost del 2025 fins que no ens acreditin el compliment del del 2024. Perquè ara diuen que si desencallem immigració, comencem a parlar de pressupostos. Els socialistes fan això. No, no; immigració era per la llei òmnibus de l’any passat. El català a Europa era perquè Francina Armengol pogués ser presidenta de la Mesa del Congrés dels Diputats i tinguessin majoria a la Mesa del Congrés dels Diputats. El que no s’hi val és que els seus compromisos els facin servir cada vegada.
Com un comodí?
Sí, anar repetint. I això no funciona d’aquesta manera.
I pel que fa als pressupostos de la Generalitat. Hi ha alguna possibilitat de negociar-los?
Difícilment hi ha possibilitats de negociar-los perquè han de respondre, suposo, al seu compromís amb els socis d’investidura. Salvador Illa representa l’antítesi del que nosaltres faríem a la Generalitat de Catalunya, sobretot des del punt de vista d’actuar amb mentalitat d’estat, i no actuar amb mentalitat de majordom del PSOE. És la gran diferència entre el que és el projecte de Junts i el que representa el PSC a la Generalitat. Illa és esclau d’uns compromisos amb els Comuns, per exemple, de no abaixar cap impost a Catalunya, quan Catalunya és un infern fiscal de collar les classes mitjanes amb impostos. Per tant, difícilmentsi es pot negociar. I Catalunya no té un problema de despesa, perquè fan falta diners per a tot i més. Segur que estarem d’acord, més diners per a la sanitat, segur. Hi ha un senyor que es diu Salvador Illa que, cada vegada que a Madrid defensem més diners per Catalunya, ens deixa sols. I ell mai aixeca la veu. Posar-nos d’acord amb un pressupost així, ho veig francament complicat.
Parlant d’ingressos. A l’acord de Brussel·les, hi ha un punt que és negociar el finançament. I, d’altra banda, socialistes i ERC estan tirant endavant el finançament singular.
És l’altra cosa que quan nosaltres diem si es respecta l’acord de Brussel·les o no, que ens expliquin una cosa. Allà hi havia el tema de parlar d’un finançament propi per a Catalunya i han arribat a un altre acord, amb una altra força política, per a aquesta qüestió. Un acord que ha fet servir dues vegades. Per a nosaltres aquest acord era per a la investigació de Pedro Sánchez. Amb Esquerra Republicana, aquest acord els ha servit per investir Pedro Sánchez i per investir Illa. És una autèntica ganga. Però, dit això, nosaltres estem començant a treballar aquesta qüestió i llavors hi haurà un punt, suposo, que s’han de trobar, els dos tipus d’acord i això només pot acabar amb un acord.
S’hauran de fusionar les dues vies en un únic acord?
Ja ho veurem. Nosaltres del que som conscients és d’allò a què ens hem compromés nosaltres, què és el que nosaltres demanem i quin sistema de finançament volem. Si el que acorda d’Esquerra Republicana amb el PSOE és compatible amb aquest, mirarem a veure com ens posem d’acord. Però de moment no hi ha visos que sigui d’aquesta manera. Tot és xutar cap endavant i de moment concreció no en tenim.
D’altra banda, es van reunir a Waterloo amb la nova direcció d’ERC. S’estan normalitzant les relacions?
Nosaltres hi volem posar de la nostra part perquè es normalitzin. Primer, el que ara s’ha normalitzat ja és que les direccions de cada formació política, en el sentit que ERC i Junts han fet els seus congressos. Per exemple, amb Elisenda Alemany no ens coneixíem, per un tema que no havíem coincidit. Però crec que nosaltres el que hem de fer, i és la nostra obligació, i el que ens demana a la gent, i sobretot el món independentista, és que treballem més les coincidències que no pas aprofundir en les discrepàncies. I això és una mica el propòsit que nosaltres vam voler fer. Crec que tocava que ens coneguéssim les dues direccions noves i després això que li he comentat.
És possible que Junqueras i Puigdemont es tornin a entendre després de tot el que ha passat des del Primer d’Octubre?
Puc parlar per la part que ens pertoca a nosaltres. Si el que et mou és l’objectiu, en aquest cas la independència de Catalunya, jo parlo pel president Puigdemont, estic segur que sí. A més, la reunió jo crec que va ser positiva i cordial. Hem de partir que som dos partits diferents i, per tant, hi haurà coses en què no estem d’acord. Perquè, si no, seríem el mateix partit, i cadascú té la seva manera de fer i d’expressar-se. Nosaltres intentarem posar el bo i millor, i això comença per l’autoexigència, perquè no hi hagi excuses per no treballar i trobar punts d’acord en aquest sentit.
Com estan els espais de treball coordinat que van acordar?
Això és molt recent, però a escala de secretaries d’organització, de polítiques municipals, es comencen a posar en contacte i és allò de poder tirar endavant en algunes institucions que compartim, com l’Associació Catalana de Municipis, alguna línia de treball en la que hi hagi coincidència. També ens agradaria, a partir que l’Assemblea Nacional de Catalana ha presentat el seu full de ruta, que els partits independentistes i les entitats independentistes, a partir dels aprenentatges de l’1-O, comencessin a travar un treball conjunt, aprofitar aquest temps, que ara no hi ha majoria absoluta al Parlament de Catalunya, per tornar-se a muscular. Per tornar-se a posar punt.
Tornar-se a muscular per bastir una alternativa al govern d’Illa?
No, per tornar-se a muscular per avançar decididament cap a la independència de Catalunya.
Però per a això necessiten les institucions.
Entre moltes altres coses, necessites majoria al Parlament de Catalunya, però soc més partidari de començar a treballar molt més abans, perquè quan tinguem la majoria del Parlament de Catalunya, feina feta no té destorb i prenguem grans decisions polítiques que no s’hagin d’esperar més temps.
I per tornar-se a muscular, declaracions com les que ha fet Gabriel Rufián ajuden?
A veure, ajudar no és que ajudi. Crec que totes les formacions polítiques tenen gent que té una manera de fer les coses i dir les coses de manera peculiar. Ja no en fem cas. Com deia abans, la gelosia és mala companya de viatge i, per tant, no en fem cas. Ja està. Per a mi, el referent d’ERC és el que acordin els seus òrgans de govern, no els tuits d’una persona. En conseqüència, estaré molt atent al que decideixi la direcció d’ERC i al discurs que faci ERC. També demano que les altres formacions polítiques estiguin al cas del que fem des dels òrgans de direcció de Junts per Catalunya.
El cas Comín, que fa mesos que genera polèmica, ha esclatat definitivament amb la denúncia presentada per un exassessor, que l’acusa d’assetjament. Junts ja ha anunciat una investigació interna i possibles mesures cautelars. Tenint en compte que Toni Comín va ser el seu cap de llista en les eleccions europees i que va ser l’únic de la llista que va resultar elegit, tot i que encara no ha pogut prendre possessió de l’escó, com afecta aquesta situació a la posició del partit, a Catalunya i internacionalment?
El partit ja ha fet un comunicat sobre aquesta qüestió, em remeto al comunicat i per respecte no faré cap valoració més. Com a secretari general, he de ser el més respectuós possible amb els mecanismes i protocols que tenim.
