El taulell electoral es comença a moure de cara a la consulta definitiva que ha de dirimir quina llista dirigirà l’executiva d’Esquerra Republicana els pròxims 4 anys. Menys de vint-i-quatre hores després que Foc Nou rebutgés l’opció de sumar-se a Militància Decidim o Nova Esquerra Nacional, les dues candidatures que s’enfrontaran a la segona volta del 14-D, i basés la negociació en cinc punts clau, la llista de Godàs ha reaccionat amb una proposta en ferm a la llista d’Helena Solà i Alfred Bosch per iniciar un “nou cicle” a la formació republicana, remarcant els “elements fundacionals i més reconeixibles” del partit per “reconnectar” amb la ciutadania després de les patacades de l’últim cicle electoral.
Nova Esquerra Nacional aspira ara a generar un moviment que “transcendeixi dins del partit”; que sumi tots i totes les militants. Així, defensen que el procés congressual ha de servir per situar la independència i la justícia social com “dues lluites indestriables” des dels valors d’ERC. És per això, que proposen a la llista d’Helena Solà i Alfred Bosch un pacte per definit l’estratègia política del partit i fixant la ponència política del congrés com l’instrument que l’ha de concretar. En aquest punt, el primer de l’acord, NEN proposa “integrar representants de les quatre candidatures que han concorregut en el procés congressual a elaborar les ponències”.
També subratllen que cal una estratègia nacional que faci possible la celebració d’un referèndum d’independència, i proposen que la proposta es concreti de forma col·lectiva l’any vinent. Aquest procés de treball arrencarà amb la proposta de full de ruta que va fer Foc Nou i el procés ha de culminar amb la celebració, durant l’any 2025, d’una Conferència Nacional d’Esquerra Republicana. A més, la llista de Godàs proposa que pa presidència de la conferència l’ostenti una persona proposada per Foc Nou.
Consultes vinculades per a investidures o pactes de govern
D’altra banda, NEN considera que la participació d’ERC en una investidura o en pactes de govern o governabilitat ha de respondre a l’”estratègia política” consensuada al partit. És per això que la proposta estableix que “qualsevol eventual investidura, ja sigui a la Presidència de la Generalitat de Catalunya o al Govern de l’Estat, que hagi de comptar amb el suport d’ERC sigui sotmesa prèviament a una votació vinculant al conjunt de la militància”, garantit que totes les posicions puguin ser defensades en igualtat de condicions.
Així mateix, la proposta fixa que el redactat de la pregunta, que no haurà de ser binària, i les possibles respostes hauran de ser aprovades pel Consell Nacional. “Qualsevol acord de govern a Barcelona haurà de ser sotmès a la militància de la Federació de Barcelona de forma vinculant”, conclou.
D’altra banda, el pacte inclou fer un seguiment “exhaustiu” del compliment de l’acord d’investidura de Salvador Illa. Per tal de fiscalitzar-lo, abans d’acabar la tardor de 2025, es presentarà un informe de l’estat de compliment del pacte i se sotmetrà a votació de tota la militància, amb la possibilitat de copsar posicionaments més enllà d’una resposta binària. La proposta també estableix que la comissió redactora de l’esmentat informe serà per tres persones militants nomenades per l’Executiva Nacional, una de les quals a proposta de la candidatura Foc Nou i l’altra per part de la candidatura Militància Decidim.
Propostes sobre transparència, separació de càrrecs, municipalisme i llengua
La llista de Godàs i Camps també proposa mesures de control i transparència, com impulsar una auditoria externa sobre l’estructura B, com reclama Foc Nou, i la creació d’un codi ètic. Així mateix, defensa una bicefàlia al partit tal com reclama la llista que ha quedat descavalcada de la cursa congressual: tant la presidència com la secretaria general del partit no concorreran al procés per ser cap de cartell a les eleccions al Parlament.
Finalment, defensa que el municipalisme és la “base del projecte republicà” i proposa “mecanismes de participació directa” de les principals alcaldies ostentades per ERC a l’Executiva Nacional i, d’altra banda, planteja la defensa del català “arreu” i garantir el seu ús en totes les institucions i espais on sigui possible, especialment els espais de representació pública, a partir d’un manual d’usos lingüístics que ho determini.
