Van ser la sorpresa de la primera fase del congrés d’ERC, l’opció netament independentista i republicana i que a més, carregava els neulers contra el suport de la formació a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. És la candidatura Foc Nou, que lideraven Helena Solà i l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch. Després d’un meritori resultat el 30 de novembre amb 824 vots -un 12,6% dels vots emesos- no van passar el tall i van decidir no apostar per cap de les dues candidatures a dirigir el partit que havien passat a la segona volta, el 14 de desembre, tot i els cants de sirena que els arribaven des de Militància Decidim, la llista d’Oriol Junqueras, i des de Nova Esquerra Nacional, la candidatura de Xavier Godàs.
Ara, però, han d’afrontar una nova etapa del procés congressual dels republicans, el debat de les ponències que la militància ha d’aprovar en l’assemblea que s’ha de celebrar el mes de febrer. Així, el conclave d’aquest vespre de Foc Nou ha de servir per decidir quina posició prendran en la redacció i en el debat posterior. Mentrestant, NEN ja ha anunciat –ho va decidir aquest dimecres– que no participarà en cap de les tres comissions redactores, ja que s’estima més organitzar i preparar la batalla de les esmenes per evitar que el congrés sigui un passeig triomfal i es converteixi en un Vietnam ple d’entrebancs per a l’avenç de la infanteria junquerista. Sobretot, un dels objectius importants de Foc Nou és erigir-se en corrent intern oficial i esperar la pròxima contesa electoral, bé siguin les municipals de 2027 o bé un possible avançament dels comicis al Congrés de Diputats. “Aleshores podrà ser el nostre moment”, coincideixen diverses fonts.
Una decisió tenint present el context
Per a aquest vespre –els responsables de Foc Nou han enviat la convocatòria a tots els militants d’ERC que els van avalar– han d’escatir la seva posició: si s’afegeixen a les comissions redactores oficials o bé se n’exclouen per centrar l’energia en el debat de les esmenes. Les veus dins el moviment són divergents i algunes s’estimem més mantenir un estricte silenci per evitar malentesos. Per una banda, hi ha un sector que defensa que Foc Nou ja ha obtingut una primera victòria aconseguint que hi hagi una ponència específica sobre la independència. Estan convençuts que el document Objectiu 2031 és de la seva paternitat.
Tradicionalment en els processos congressuals només hi havia la ponència organitzativa i l’estratègica, i ara se n’ha redactat una que té per objectiu centrar la pilota en el procés d’alliberament nacional. Tot i això, altres veus dins de Foc Nou recorden, en conversa amb El Món, que la direcció de Junqueras ha organitzat un grup de treball de 16 persones per redactar la ponència Objectiu 2031, un grup de catorze per a la ponència política i una altra d’onze per a l’estatutària, i han convidat un representant de Foc Nou. Una representació que les mateixes veus no veuen clara ni proporcional amb el resultat de la primera volta dels comicis interns que eren la radiografia de la militància de partit. De fet, interpreten que tant Foc Nou com NEN estarien infrarepresentats si acceptessin la proposta.
La decisió de NEN de no participar en les comissions redactores també és un fet a tenir present, amb el benentès que Foc Nou no podrà fer pinça en les negociacions internes. És a dir, no tindran cap aliat dins les comissions per forçar algun dels seus posicionaments. Per això, altres membres del moviment creuen que és millor preparar l’ofensiva per defensar els seus posicionaments a través de les esmenes. A més, tant Foc Nou com NEN creuen que part de la militància els faria costat en la batalla ideològica en el congrés i els seria més fàcil imposar o aconseguir que els seus postulats s’incorporin als documents estratègics del partit.
La comissió de la veritat?
Per altra banda, fonts tant de Militància Decidim com de Foc Nou corroboren l’oferiment de Junqueras als d’Helena Solà de participar en la Comissió de la Veritat. Un instrument que els junqueristes volen posar en marxa per aclarir les clavegueres del partit i les campanyes de contrast que es van dur a terme els darrers anys. Alguns dins Foc Nou veuen una oportunitat per pressionar i poder treure’n l’aigua clara. Altres, en canvi, ho veuen una “maniobra dissuasiva i venjativa” i més tenint present que ja existeix dins el partit una figura com la comissió de Garanties que té aquesta feina.
