Militància Decidim, amb Oriol Junqueras i Elisenda Alemany al capdavant, Nova Esquerra Nacional (NEN), amb el tàndem format per Xavier Godàs i Alba Camps, i Foc Nou, amb Helena Solà i Alfred Bosch, són les tres candidatures que competiran la primera part del congrés –la votació– que Esquerra Republicana celebrarà el pròxim 30 de novembre per fer-se amb la direcció del partit. La candidatura que guanyi ha de superar el 50% dels vots per controlar la nova executiva d’ERC. Si cap candidatura no assoleix aquest percentatge, s’haurà de celebrar una segona volta al cap de 15 dies, és a dir, el 14 de desembre. Per a la segona votació, en cas que fos necessària, els estatuts permeten modificar les llistes i que hi hagi aliances amb alguns condicionants: mantenir el candidat a presidir el partit i modificar fins a un “màxim” del 50% les persones formaven part de la candidatura en la primera votació.
Els resultats dels avals permeten obtenir una primera fotografia, i una aproximació molt directa, segons experts consultats per El Món, de com està la cursa per prendre el control del partit. Al capdavant, hi ha la llista de Junqueras, que compta amb l’aval del 30% de la militància, seguida de NEN, la candidatura que té el suport de l’aparell i de Marta Rovira, que ha assolit avals de gairebé un 20% dels afiliats, i, en darrer lloc, hi ha Foc Nou, que amb una oposició frontal al pacte d’investidura de Salvador Illa ha superat el 5% de suports que els estatuts marquen com a imprescindibles per concórrer a les eleccions internes dels republicans. En total, un 55% de la militància s’ha decantat per una de les tres opcions, però queda una gran bossa de militants que no s’ha pronunciat en aquesta recollida d’avals. En qualsevol cas, Militància Decidim és la candidatura que va al capdavant i és la que té més opcions de guanyar en aquesta batalla que ha sacsejat el partit, mentre que les possibilitats de NEN i Foc Nou passen, en gran part, per unir forces si la militància republicana força la segona volta.
Una victòria de la llista d’Oriol Junqueras, segons assenyalen politòlegs consultats a El Món, ajornaria una renovació que, a la llarga, és inevitable. El professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan considera que si guanya la llista de Junqueras el partit té “un problema” perquè seria ajornar “una renovació que s’ha de fer i, a més a més, tindria la política de terra cremada” perquè, segons apunta, “deixaria en un segon terme” elits i persones vàlides del partit. “Em costa molt d’entendre aquesta posició de Junqueras, més enllà d’aquesta actitud messiànica que crec que ja és indubtable”, adverteix.
Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, també considera que una victòria de Junqueras ajornaria una renovació inevitable. “Serà un pedaç”, afirma. I assenyala que a ERC hi ha una part de la gent que “vol guanyar temps per veure cap a on els surten els lideratges”. “La candidatura d’Oriol Junqueras és l’únic lideratge reconeixible per part d’ERC; i amb els anys ja s’aniran erigint nous lideratges, però ara mateix no hi ha gaire on triar”, exposa. Paneque creu que Junqueras s’agafa a la idea que “sense un personatge reconeixible ERC pot arribar a perdre la representació i l’objectiu intern de la supervivència com a partit”.
Junqueras: un lideratge amb suport de quadres destacats, però amb risc de no complir perspectives electorals
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon es mostra més cautelós sobre el fet que una victòria de Junqueras pugui ajornar una renovació que sembla inevitable perquè, segons recorda, hi ha casos de líders polítics que ja hi eren i han tornat, i “han estat capaços de renovar el partit”. Tot i això, mostra els seus dubtes que en aquest cas això sigui possible.
D’altra banda, Rodon assenyala que Junqueras s’ha beneficiat del fet que “internament” és un lideratge conegut, i això li ha permès, a parer seu, rebre el suport de quadres destacats -ha tret pit per rebre el suport del 40% d’electes del partit- que no han aconseguit la resta, però es preguntà què passarà si s’imposa al congrés i, a la llarga, “no aconsegueix obtenir unes perspectives electorals bones”. Així mateix, també remarca que si no surt escollit amb una majoria important començarà aquesta nova etapa “com un ànec coix”, i li costarà arrencar perquè es visibilitza públicament que la seva línia política “no té el suport que podria arribar a tenir”.
La militància que no ha avalat cap candidatura pot beneficiar NEN i Foc Nou?
Hi ha veus dins de la cursa per prendre el control del partit que assenyalen que la bossa de militants indecisos podrien inclinar la balança cap a un costat o cap a l’altre, i les candidatures aprofitaran la campanya fins al dia 29 per intentar convèncer el militant republicà perquè el dissabte 30 de novembre es connecti un moment a internet i decideixi votar de forma telemàtica des de qualsevol lloc. Una situació que podria beneficiar Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. Marc Guinjoan assenyala que entre les persones que han avalat “hi ha una majoria” a favor de Junqueras, però admet que el vot d’aquestes eleccions “té un cost molt baix perquè es pot fer des de casa o des del mòbil en qualsevol moment”. “Si t’has mantingut des del 2019 militant al partit, estàs disposat també a votar”, exposa, i afegeix que “és una opció que els que no han signat cap aval acabin votant una candidatura alternativa”.
El politòleg de la UOC exposa que normalment hi participen els militants que “ho tenen molt clar” i els que estan “molt enfadats”. En aquest darrer, punt indica que si el militant vota perquè està enfadat “qui té a perdre, evidentment, és Oriol Junqueras”. I, per tant, defensa que com més participació hi hagi, hi haurà “més vot insatisfet amb l’organització, amb el lideratge i amb el posicionament polític de la formació fins ara. En aquest sentit, considera que NEN i Foc Nou “tenen més avantatge” des del punt de vista que “si no m’agrada aquesta opció, me’n vaig a l’altra”. És a dir, un vot de càstig. Toni Rodon, d’altra banda, assenyala que “si hem de fer cas a la recollida d’avals sembla que tot apunta a la victòria de Junqueras”, i evita especular sobre quin pot ser el sentit del vot dels militants que no s’han posicionat per cap opció. “Pot anar de qualsevol manera”, resumeix.
Una possible aliança entre NEN i Foc Nou i un l’endemà que cohesioni el partit
Si la militància decideix que hi ha d’haver segona volta, en el cas que cap candidat assoleixi el 50% dels vots en la primera ronda, Foc Nou pot esdevenir decisiva en futurs pactes. La seva oposició al pacte amb Illa, que supediten al compliment dels acords, ha obligat les altres candidatures a moure fitxa. Militància Decidim ja ha dit que en cap cas formarà part del Govern de la Generalitat, però manté silenci sobre què passarà a l’Ajuntament de Barcelona. I la candidatura de Godàs i Camps ja ha dit que sotmetran a consulta un eventual acord de pressupostos amb l’executiu socialista. Sia com sia, Nova Esquerra Nacional ja s’ha obert a pactar amb Foc Nou per derrotar Oriol Junqueras, però la candidatura de Solà i Bosch prefereix marcar distàncies de cara a la primera ronda del 30 de novembre. Tot i això, Andreu Paneque apunta que “veient les perspectives crec que ja estan parlant” i remarca que a les segones voltes, des de les teories del comportament electoral, “sempre acaba sortint el vot útil”. “Si tu afavoreixes que siguis encara més el vot útil, això acaba generant un reposicionament del tauler de joc que afavoreix les noves candidatures”, conclou.
Marc Guinjoan, per la seva banda, diu que “és evident que Nova Esquerra Nacional necessita la concurrència amb Foc Nou”. El professor de la UAB, d’altra banda, no veu diferències significatives entre els programes de Junqueras i Godàs, i les qualifica de “continuistes, però troba rellevant que la llista impulsada per l’aparell, en cas de guanyar, proposi que la ponència política es redacti de forma conjunta amb la resta de candidatures. “Més enllà de les cares i en termes polítics, crec que això és un tema que és atractiu en un partit que està absolutament dividit”, diu, en contraposició a la proposta “messiànica” de Junqueras. En aquest sentit, Toni Rodon apunta que el principal interrogant està en l’endemà de la decisió de la militància i “què passarà amb el partit”. “Hi ha l’interrogant de si Junqueras voldrà integrar les veus dissidents, i potser vol però no pot perquè els altres s’hi resisteixen o perquè el que ofereix no és atractiu”, assenyala. I insisteix que això és important de cara al futur de la formació perquè, en general, els votants penalitzen “els partits que perceben com a dividits”.
