Oriol Junqueras ja té nous estatuts d’ERC al sarró. Aquesta tarda, el plenari del 30è congrés que la formació celebra a Martorell (Baix Llobregat) ha aprovat la ponència estatutària per 714 vots a favor, 60 en blanc i 26 no. Segons han explicat dos dels responsables de la ponència, el secretari general adjunt, Oriol Lòpez, i el secretari d’Organització, Pau Morales, l’objectiu de la ponència ha estat buscar més “simplicitat”, “menys burocràcia” i “més activisme”. Ara bé, una de les qüestions més animades ha estat l’acceptació per part de la direcció de la creació dels corrents interns.
Ara bé, l’equip de Junqueras tampoc vol facilitar que els “corrents interns” es tornin ‘ínsules’ o subpartits que facin oposició interna. D’aquí que els estatuts ja preveuen l’aprovació d’un reglament que lligui curt aquests nous instruments d’organització de la militància. De fet, Morales ha recordat que el partit ara es podrà estructurar en tres fases: la territorial, la sectorial i la dels corrents interns. A la pràctica, en el termini de sis mesos la direcció de la formació presentarà una proposta de reglament que haurà d’aprovar el consell nacional de la formació, que incrementa els seus membres.
No poden ser només signatures
En l’explicació de la transacció dels corrents interns, Morales ha deixat clar que la intenció de la direcció és que serveixin “per aportar al partit”. És a dir, que sobretot siguin “interns i que el debat quedi canalitzat internament”. Entre els requisits que s’establiran serà que han d’acollir un mínim del 3% de la militància i hauran de ser de diversos territoris. Per tant, haurà de tenir “abast nacional” i no es podrà focalitzar només en una federació o un àmbit territorial comarcal. “Hi haurà d’haver un element de revisió”, han alertat per tal que es pugui certificar el seu funcionament i no sigui una ocurrència que “un militant reculli signatures en un moment determinat”.
L’objectiu de la direcció és permetre el debat intern, però dins d’un ordre determinat. Per tant, la màxima és que si hi ha crítiques a la línia general, s’han de quedar dins la formació. És una posada al dia d’admetre que hi ha roba bruta, però s’ha de rentar a a casa. Les condicions imposades en els estatuts, que s’han d’ampliar en el futur reglament, estan pensades per obligar els corrents a ser estructures fiables i amb certa durada en el temps i no en instruments d’oposició temporal a precari.
El Consell Nacional, un Parlament
Un dels altres punts de debat ha estat com convertir el Consell Nacional en un “parlament del partit”. D’aquesta manera, el president del màxim òrgan de decisió entre congressos serà escollida per sufragi universal entre la militància. A més s’hi afegiran deu consellers nacional que provindran del món municipal així com els expresidents del Parlament o de la Generalitat. Així seran consellers nacionals Pere Aragonès, Roger Torrent, Carme Forcadell i Ernest Benach.
En el mateix context, els estatuts també creen la Sindicatura de la Militància. També es potencia el Consell Metropolità, -amb representació de ,és d’una vuitantena de municipis- i la Taula de Ruralitats, municipis de menys de 2.000 habitants. De fet, tots dos tindran presència a l’executiva nacional del partit.
Canvis en el procés electoral intern
La ponència estatutària, d’altra banda, ha avalat introduir canvis en el procés electoral intern del partit, que per primera vegada s’ha fet amb mecànica de segona volta perquè la direcció escollida, segons ha remarcat Morales, compti amb el suport més ampli i no pugui ser discutida. “Hem situat dos elements d’actualització de millora un cop aquest sistema s’ha posat en pràctica”, i ha remarcat que el procés congressual s’ha allargat “massa mesos”.
En aquest sentit, el conclave republicà ha acordat que si el president del partit dimiteix, la Secretaria General del partit disposarà de dos mesos per convocar el congrés. També s’ha acordat que la segona volta del procés electoral intern se celebri a la setmana següent, i no a les dues que s’ha fet en aquesta ocasió. A més, les candidatures que es presentin per dirigir el partit hauran de presentar les “línies mestres” de les ponències que, en cas de ser escollits, presentaran a la militància.
