Oriol Junqueras no només no es dona per vençut sinó que ha passat a l’ofensiva. Un acte amb 500 persones a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), municipi on va ser alcalde i que el va catapultar cap a la presidència dels republicans el 2011, ha demostrat aquesta setmana que Junqueras encara té corda i que pot donar guerra als que volien una transició més o menys tranquil·la, i sense ell, en la direcció d’ERC. A la vista del tour que l’expresident del partit que vol tornar a ser-ne ha començat pel país, amb l’objectiu de revalidar la confiança de la militància, l’aparell de la formació, ara comandat per Marta Rovira, Josep Maria Jové, Marta Vilalta i Raquel Sans, ha començat a maniobrar per poder neutralitzar l’efecte Junqueras.
Així s’entenen els esforços que s’estan fent per minimitzar les resolucions i esmenes presentades al reglament del congrés del partit, previst per al novembre, que ha d’aprovar el Consell Nacional de la formació dissabte. Per altra banda, el rovirisme ha plantejat la batalla mediàtica al més alt nivell, aprofitant cada micròfon per poder exposar quin és el projecte de la formació pensat per al congrés del 30 de novembre, que alguns quadres intenten demorar si hi ha eleccions anticipades a l’octubre.
En aquesta línia, la maquinària de Calàbria també s’ha posat en marxa posant en el centre del debat el “finançament singular” com a clau de volta de qualsevol acord i apuntant la responsabilitat que tenen PSC i Junts, en haver quedat primers i segons en les eleccions al Parlament del 12 de maig, d’intentar arribar a un acord. Però qui ha apuntat una de les línies fins ara impensables ha estat Josep Huguet, exconseller d’Universitat i tòtem del Consell Nacional, que aquesta setmana ha aprofitat una entrevista a TVE per defensar una gran coalició entre PSC, Junts i ERC sobre quatre punts pactats i amb la vista posada en una sola legislatura. Un possible acord que podria facilitar que la presidència fos dels republicans.
Junqueras ensenya les dents
Després del famós manifest, signat inicialment per 300 militants i quadres i que ara ja ha reunit 950 noms, l’equip de Junqueras s’ha posat en marxa i no s’hi ha posat per poc. Aquest dimecres al vespre, va omplir La Vicentina, un espai social de Sant Vicenç dels Horts que necessita mig miler de persones per penjar el rètol de complet. Un acte amb una nodrida representació de l’estructura territorial d’ERC. Entre els VIPS, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, o Joan Tardà. Però els impulsors de l’acte insisteixen a remarcar la quantitat de militants de base i quadres territorials que hi van assistir a parar l’orella al projecte de Junqueras.
“Hi havia tot el territori, sencer, que és molt millor que els noms dels consellers en funcions”, comenta una font de l’equip de l’ex pres polític en referència als signants del manifest que pressiona Junqueras perquè abandoni definitivament el lideratge de la formació. L’acte també va tenir el seu punt simbòlic creant un “núvol de paraules” amb els termes que hauria de contenir el nou projecte, que es va omplir de mots i conceptes com ara “esperança, il·lusió, independència, força, llibertat, confiança, guanyar, igualtat, república, empatia, Catalunya, poble i optimisme”. Un acte que volia ser “discret” en comparació al soroll generat pel manifest.
Des de l’equip de Junqueras alerten a l’aparell que “no serà fàcil desprendre-se’n”. “Porta molts quilòmetres escoltant i parlant amb les bases de la formació”, afegeixen. “No es pot fer junquerisme sense Junqueras”, avisa un altre dels assistents a l’acte, en conversa amb El Món. Una frase que explica en format de retret que el gruix de la direcció el vol foragitar i, en canvi, mantenir el seu discurs i la seva estratègia. L’acte de Junqueras va ser un doble avís. Per una banda, l’inici oficial d’una campanya electoral que s’espera dura. I, per l’altra, un avís a navegants per als que predicaven al carrer Calàbria que “aquest mal no vol soroll”.
Del finançament a la “gran coalició”
Aprofitant la major cobertura mediàtica dels membres del Govern, gairebé tots signants del manifest, la direcció del partit ha engegat els altaveus per expandir el missatge pronunciat per Marta Rovira al Consell Nacional del passat 15 de juny. Concretament, fixar el finançament singular per negociar una eventual investidura de Salvador Illa. Un acord que passaria necessàriament per Madrid, amb Pedro Sánchez de protagonista. Com a exemple, les declaracions d’aquest dijous de Marta Vilalta, que incidia en el fet que qualsevol acord d’investidura ha de “pivotar” sobre el finançament. “Necessitem fets i passos ferms”, subratllava en una entrevista a RTVE per després remarcar que el nou model ha de suposar “canviar les regles del joc”.
Sobre la base d’aquest paradigma, un dels factòtums de la formació com és Josep Huguet va afegir una versió encara més agosarada amb l’excusa del finançament singular. Huguet va aprofitar l’avinentesa d’una entrevista en un programa televisiu degà de política catalana, l’Aquí parlem, de RTVE, per defensar aquest dimecres un “Govern d’emergència nacional” format per “PSOE, Convergència -Junts- i ERC” amb els “grans temes”, com el finançament, la llengua i l’habitatge. “Si no hi ha una majoria molt ampla, no es tirarà endavant, amb governs febles i sense la caixa, què estem dient a la gent? No l’enganyem, sense un govern molt ampli, amb més del 60% de vots i la caixa controlada, anem a un problema gros”, va remarcar. Huguet defensava la idea d’actuar com si fóssim un “país del nord d’Europa” per poder tenir “un govern de concentració nacional per quatre anys”. “Si ens concentrem en el ‘què’, el ‘qui’ és secundari”, va argumentar aplicant el que anomena “el mite Borgen” –la famosa sèrie danesa–, segons el qual el president podria ser el candidat de la formació més petita. En aquest cas, ERC.
Les dues carpetes i esmenes per al nou Consell Nacional
La idea bombardejar amb el missatge del finançament singular també respon a la tàctica, pactada en el mateix Consell Nacional, de separar les dues carpetes. Per una banda, la renovació del partit i, per l’altra, la negociació de la investidura. Precisament, la direcció, a la vista que la guerra interna es pot descontrolar i es poden trobar un veritable Vietnam amb les seccions locals que apostin per Junqueras, apuja el volum en referència a la negociació d’investidura, on pot atacar amb més comoditat Junts i PSC.
Però aquesta tàctica també troba entrebancs. Aquest dissabte se celebra un altre Consell Nacional força important. Ha d’aprovar el reglament del congrés del partit programat per al 30 de novembre. La direcció ha rebut un bon gruix d’esmenes als estatuts que poden comprometre la pau organitzativa. Fins i tot, ha rebut una proposta de resolució per tal d’ajornar el congrés del 30 de novembre si hi ha un escenari de repetició electoral el 13 d’octubre. És a dir, proposen redefinir el partit després d’haver tancat del tot un cicle de comicis en què encara hi pot haver una revàlida electoral. “Amb un escenari aclarit es pot decidir millor, ja se sap que en temps convulsos no és bo fer mudances”, apunten fonts que defensen l’opció.
El sanedrí del partit, però, mira d’impedir que les esmenes surtin de mare. L’eina bàsica de l’aparell és la comissió de garanties del partit, és a dir, un primer sedàs que avisa de les esmenes que poden anar contra els estatuts de la formació. És a dir, que el reglament d’un congrés no pot anar contra els estatuts aplicant el principi que una llei inferior no en pot modificar una de superior. Per tant, aquestes, que se n’haurien detectat, quedarien fora del circuit. Per altra banda, hi ha “esmenes sensibles” que són propostes de millora de la democràcia interna de la formació. I la direcció les vol derivar cap a una reforma dels estatuts. Per tant, és possible que la direcció, per guanyar temps, convoqui un altre Consell Nacional per poder-les debatre. I una tercera opció seria deixar-les per a la part final del conclave d’aquest dissabte, perquè creuen que amb un quòrum reduït, amb els més aferrats a la vida orgànica del partit –no tots els consellers aguanten fins al final aquestes sessions maratonianes–, les esmenes indesitjades poden ser rebutjades més fàcilment.
