La CUP ha tancat l’any posant en marxa el Procés de Garbí, un debat intern que els cupaires han obert després de les sotragades electorals i de concloure que els moviments polítics que posaven en dubte el règim del 78 han aixecat la bandera blanca. El tret de sortida a aquest procés de refundació va exaltar la “unitat popular” per reconduir els anticapitalistes cap a ser una “alternativa”, amb la intenció de clarificar el missatge cap al “poble treballador”. Tot i això, experts consultats per El Món assenyalen que aquest 2024 la formació haurà d’acabar de redefinir el seu futur i decidir si vol “fer-se gran” i alhora haurà de fer una “feina de formigueta” per preparar-se les eleccions al Parlament del 2025.
El politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon, assenyala que està per veure si aquest procés de refundació genera “canvis estructurals” en el partit o si, per contra, es queda en una simple “campanya mediàtica”. En aquest sentit, creu que s’haurà de veure si el seu posicionament “canvia molt” en funció del que havia fet fins ara. En canvi, Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, considera que els anticapitalistes fan “un discurs caòtic” i creu que el debat intern que han encetat els ha de servir per “decidir què volen ser quan siguin grans”. “És una organització que té una ingenuïtat buscada per presentar-se com els de la flama moral”, diu, i, en aquest sentit, assenyala que la política és “molt més complexa” que la moral.
El jurista i exvicepresident primer del Parlament Josep Costa, per la seva banda, opina que la CUP “segueix en el mateix lloc” en el que estava fins ara i dubta que el Procés de Garbí pugui servir per crear un projecte “més clar i més definit”. Tot i això, ressalta que disposen de temps per donar-li forma, però insisteix que no hi veu “perspectives diferents” a les que tenen a hores d’ara. A més, considera que els anticapitalistes no tindran cap paper destacat perquè “no tenen presència a Madrid”, on ara hi ha l’epicentre de la negociació entre el PSOE i l’independentisme, i creu que s’hauran de centrar a fer “feina de formigueta” per a les eleccions al Parlament. “Ho tenen complicat pel seu paper institucional i electoral fins a les eleccions catalanes serà molt residual”, sentencia.
Requejo, en aquest sentit, subratlla que la CUP és una formació política que té vocació d’oposició i no de govern i compta amb uns plantejaments “més ètics que polítics”. Així mateix, assenyala que la part ètica, amb objectius com el feminisme, l’ecologisme, el socialisme i la independència, acostuma a “entrar en conflicte” i la formació, segons ell, és “incapaç de jerarquitzar que és el més important o urgent”. Així mateix, qüestiona el paper dels anticapitalistes a les institucions perquè “el que no es pot és estar a les institucions i aleshores fer només com si estiguessis al carrer”. “Les dues lògiques són diferents, i poden ser positives, però has d’assumir que moltes vegades són contradictòries a la pràctica”, conclou.
Un problema de lideratge
La CUP, igual que Esquerra i Junts, tampoc té definit quin serà el seu candidat per a les eleccions al Parlament. En aquest sentit, Rodon assenyala que “la manca d’estabilitat en els lideratges estructurals” en la formació de l’esquerra independentista és “un problema estructural”. “Valoren molt l’assemblearisme i el fet de decidir de forma conjunta, però tenen uns sistemes interns de funcionament que generen conflictes i que els lideratges durin poc”, subratlla. Requejo comparteix l’opinió de Rodon i insisteix que “la manca de lideratge és part de l’assemblearisme”. A més, assenyala que és difícil definir un lideratge en la formació anticapitalista perquè, segons apunta, és un moviment “bastant impredictible”. “Han de ser grans i si no desaparèixer”, conclou.
L’alternativa de Lluc Salellas
Toni Rodon i Josep Costa assenyalen la figura de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, com el càrrec més important que té la CUP a escala institucional i creuen que pot ser una alternativa a llarg termini si té un mandat exitós. “Si ho fa bé li pot donar projecció pública i qui sap si li representa un trampolí per a les eleccions catalanes, però no ho tinc clar perquè crec que a ell l’interessa fer tota la legislatura”, exposa el politòleg de la UPF.
Costa, per la seva banda, diu que l’alcaldia dona visibilitat a un sector “més pragmàtic” de la CUP i ressalta que si l’experiència de govern és satisfactòria “pot ser la palanca de promoció d’aquesta nova CUP” i de “dinàmiques polítiques noves”. Una altra cosa, assenyala, és que està per veure si “aquesta CUP de Girona sigui la que tota la CUP vol encarnar”. Tot i això, és del mateix parer de Rodon i no creu que el salt sigui per al 2025: “dono per suposat que un alcalde que porta un any no farà el salt a la política autonòmica, però, a mitjà termini, si consolides una alcaldia de Girona potent, pot esdevenir un lideratge polític en l’àmbit nacional i els hi doni la rellevància política que ara no tenen”, conclou.
