Certa satisfacció, amb una tancada ovació i un record pel poble palestí. Aquesta és la sensació que s’ha desprès de l’assemblea que la CUP ha celebrat aquest dissabte a Girona. Un conclave que s’ha definit com el punt de partida del Procés de Garbí, un debat intern que els cupaires han obert després de les sotragades electorals i de concloure que els moviments polítics que posaven en dubte el règim del 78 han aixecat la bandera blanca. La CUP s’ha posat a debat en una assemblea amb gairebé 700 inscrits que dividits en tres sales i un plenari han debatut sobre el guió d’un document de 27 pàgines que, sense estalviar autocrítica, plantejava una vintena de preguntes per reformular la formació.
Els temps han canviat, també per a la CUP els debats han estat tranquils, però una cosa no ha canviat, la passió pel micròfon d’alguns militants. De fet, una de les qüestions d’ordre del congrés ha estat com distribuir el temps de les intervencions. Els missatges finals, en un acte polític de resum de la jornada,“dirigida a exaltar la “unitat popular” per reconduir la CUP cap a ser una “alternativa”, amb la intenció de clarificar el missatge cap el “poble treballador”.
El conclave s’ha clos amb un acte polític amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; la portaveu del Secretariat Nacional, Laure Vega, els portaveus del Grup Motor, Non Casadevall i Maria Gordillo. Entre el públic, veterans de la militància cupaire, alcaldes històrics com Ignasi Sabater, exdiputats com Mireia Vehí, Benet Salellas, Vidal Aragonès, Albert Botran, David Fernández, o Pau Juvillà i gairebé la totalitat de diputats actuals, així com els membres de les estructures internes de l’organització. I un missatge general de prec a la militància per tal que propaguin i animin el debat d’avui per tot el país amb l’objectiu de reformular el partit el juny de 2024.
No renunciar a res i aprofitar la “intel·ligència col·lectiva”
Lluc Salellas, alcalde de Girona, ha estat l’encarregat d’obrir l’acte polític en una defensa tancada que la unitat popular treballi “des del carrer i a les institucions”. En aquest sentit, ha posat com exemple la ciutat de la qual n’és alcalde. “Prefereixo que Girona la governi la Unitat Popular que no pas una altra força, no podem renunciar res, ni al carrer ni a les institucions”. La portaveu del secretariat nacional, Laure Vega, ha esperonat la militància a “construir la unitat popular” i a convertir la CUP en el “malson” de les “cinquanta dinasties” que han dominat el país.
Els discursos finals han servit per autofelicitar-se de l’èxit de la convocatòria i la resposta de la militància davant del perill de convocar un acte d’aquestes característiques un dissabte, 16 de desembre, a Girona i a una temperatura matinal de sota zero. Així, els portaveus del Grup Motor, han demanat “aterrar” el debat d’aquest dissabte a les assemblees territorials tot i que han demanat “ser més i millors” per “bastir la millor estratègia per guanyar” sense estalviar “autocrítica”. Així han reclamat “socialitzar els debats” i activar la militància per evangelitzar i extendre el debat entre els moviments populars, però això sí, han exigit “parar l’orella a la intel·ligència popular i a la intel·ligència col·lectiva”.
La CUP ha obert un cicle pensat a deixar de llepar-se les ferides i superar el risc de caure en la minorització política. Aquest ha estat un dels punts forts del debat, com traslladar els objectius de l’esquerra independentista a les classes populars. Una barrera amb què electoralment s’han estimbat en les dues darreres conteses electorals. Els debats han servit per evidenciar que la CUP ha d’equilibrar la dicotomia de tenir un peu al carrer i un altre a les institucions. Un etern debat que s’ha tornat a viure, de manera molt pacífica i endreçada, sobre, per exemple, l’exigència d’espais de ruptura que busca la militància i la disposició del grup parlamentari a negociar uns pressupostos. Una lectura compartida i crítica del Primer d’Octubre i, una nova estructura interna de l’organització per adaptar-la als temps polítics i comunicatius actuals. Aquest dissabte no es votava res i això s’ha notat en el desenvolupament de l’assemblea. Ara, en terminologia de la CUP i recordant l’eslògan de la campanya cupaire de l’1-O, “comença el mambo”.
