La ressaca del plenari del 30è congrés nacional d’ERC es pot allargar durant molts dies. “A poc a poc i bona lletra”, xiuxiuegen membres de l’actual executiva, després de la victòria aclaparadora de la direcció d’Oriol Junqueras en el conclave de la formació republicana celebrat aquest cap de setmana a Martorell. El moviment de plaques tectòniques pot arribar a les més altes cotes de representació institucional, com ara la presidència del grup parlamentari.
De fet, ni la ponència política, ni l’estratègica, ni l’estatutària van despertar grans passions ni grans debats. La prova és que de les 1.851 esmenes que es van presentar d’inici només deu van arribar vives a debat de la militància que es va aplegar al feu municipal de Junts al Baix Llobregat. Ara bé, si hi va haver un moment per recordar la cruesa i duresa que significa dirigir un partit polític va ser la presentació de l’informe sobre els resultats de la Comissió de la Veritat, que va exposar una de les veus amb més pes del partit, l’exdiputat Joan Tardà.
Un informe que es va exposar a final de la primera jornada del conclave republicà i que va destapar la caixa dels trons, amb retrets públics cap a la direcció per part de representants de les candidatures de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, que s’havien enfrontat a Militància Decidim, el tàndem de Junqueras i Elisenda Alamany, en la primera fase del congrés i que aquest dissabte, en abandonar el conclave republicà, van qualificar d'”escarni” i de “vergonya” el que havien vist. Unes crítiques que el mateix líder del partit ha replicat 48 hores després: “Un escarni és penjar un ninot del president del partit que està en judici al camí escolar dels meus fills i penjar cartells que al·ludeixen a una malaltia”.
S’apunta a Josep Maria Jové
Un dels punts de l’informe explicat a la militància que més va coure va ser que els signants del document van posar negre sobre blanc el nom dels que havien declarat i els que no, de la trentena de citats. Més enllà dels responsables directes de l’anterior executiva que haurien esperonat, gestionat i autoritzat la trama B del partit per portar a termes campanyes de contrast de la formació, com els cartells de l’Alzheimer, els ninots de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts o els mariachis a la seu de Junts per Catalunya.
Un dels noms que es va fer sentir amb més força va ser el de Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana a la cambra catalana i expresident del Consell Nacional, el màxim òrgan de decisió entre congressos. Segons va exposar Tardà, Jové, que va acceptar l’oferta de la nova direcció per continuar al capdavant del grup parlamentari, es va negar a participar en la investigació dels fets i va declinar la seva compareixença. Aquest relat de Tardà va indignar membres de NEN, que en marxar van mostrar el seu empipament i malestar. Josep Maria Jové no en va ser una excepció, ans al contrari, tot i que l’endemà, diumenge, va ser dels pocs crítics que va participar en la segona jornada del congrés.
Jové no ser l’única primera espasa de l’antiga direcció a rebre, perquè també es va esmentar el president Pere Aragonès com uns dels que va declinar participar en la Comissió de la Veritat, o Marta Rovira, que ho va fer per escrit. El fet que un dels responsables de l’estructura paral·lela, l’exviceconseller Sergi Sabrià, fos la mà dreta d’Aragonès encara va generar més malestar.
Possible relleu
En aquest context, i havent deixat ja l’informe de la Comissió de la Veritat en mans de la Comissió de Garanties del partit, la direcció comença a esbossar escenaris de futur. Entre les primeres carpetes, hi ha el possible relleu de Jové al capdavant del grup parlamentari. De fet, el junquerisme ja va passar el ribot al grup quan es va encetar el curs parlamentari, apartant Marta Vilalta com a portaveu, en substitució de la qual es va nomenar Ester Capella, exconsellera i exdelegada del Govern a Madrid, com la veu republicana a la cambra. Cal tenir present que Capella va fer campanya per la candidatura de Junqueras tot i haver-s’hi enfrontat en el congrés de la poderosa Federació de Barcelona.
Entre els substituts de Jové que contempla Calàbria s’hi compten l’exconseller d’Interior i destacat dirigent de la Federació de Barcelona, Joan Ignasi Elena, un dels pocs noms que Junqueras va esmentar en el seu discurs de clausura del Congrés. Elena, advocat de professió i que té ofertes de l’àmbit privat, manté un escrupolós silenci sobre el seu futur polític. Veterà de la política, prové de la pedrera catalanista del PSC, va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú i va assolir la pau social a Interior, tot i la batalla que va mantenir per tal que no se li enfilés a cavall el sector traperista dels Mossos d’Esquadra, defensor de l’establishment creat a imatge i semblança de l’actual director de la policia, Josep Lluís Trapero. Elena coneix bé l’activitat parlamentària, té bagatge polític i ha ostentat llocs de responsabilitat.
Un dels altres noms que contempla el partit, és el del diputat Jordi Albert, que actualment ocupa el càrrec de portaveu adjunt del grup juntament amb Ana Balsera, una altra junquerista. Albert, geògraf i professor de secundària, ve de l’escola de la Federació del Baix Llobregat, una de les més actives i amb més suports a Junqueras. Conegut per una oratòria, amarada de les assemblees sindicals, dur en el contingut i l’expressió, a les files republicanes té el sobrenom de “Farruquito”, per la seva imatge i gràcia política. De fet, era dels pocs diputats que paraven l’orella als càrrecs territorials del partit.
Tant Elena com Albert són dos noms prou valorats, tant per la militància com per la direcció i amb força ascendent per la seva poca mandra a reunir-se amb tothom en qualsevol racó del país. De fet, tots dos diputats ja van sonar en un primer moment quan es va produir el relleu de Vilalta, però aleshores la direcció va preferir calmar les veus crítiques i oferir continuar al capdavant del grup a Jové, que va acceptar per donar continuïtat a la feina feta. Ara els mateixos protagonistes estan a la línia de sortida per a una virtual substitució de Jové, que des del 2017 ha estat processat en la macrocausa del Procés al Jutjat d’Instrucció número 13 i, posteriorment, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
