Militància Decidim, la llista d’Oriol Junqueras, va guanyar la segona volta del procés electoral intern a Esquerra Republicana, imposant-se a Nova Esquerra Nacional, de Xavier Godàs, per una diferència de 10 punts, i la nova executiva del partit ja s’ha posat mans a l’obra per obrir una nova etapa al partit. De moment, la direcció ha executat el primer cessament, però demana “calma i tranquil·litat” quan és preguntada per possibles canvis en els càrrecs institucionals d’Esquerra Republicana, conscient que per davant queda la segona part del procés congressual, que se celebrarà a finals de febrer o principis de març, i en la qual s’ha de posar negre sobre blanc a les ponències política i estatutària i la ponència ‘Objectiu 2031’. Al partit hi ha una calma tensa davant la segona part del conclave republicà, que ha de ser clau per bastir l’organització, tant en l’àmbit interna com en l’extern.
La nova direcció és conscient que hi ha gairebé un 48% de militants que no van donar suport a la llista de Junqueras, que ha format un nou nucli dur, amb galons per a Elisenda Alamany, després de trencar el tàndem amb Marta Rovira. El missatge que envien és que tenen predisposició a parlar amb tothom, tant amb Nova Esquerra Nacional com amb Foc Nou. En el futur més immediat, dilluns vinent es reunirà la nova executiva per abordar aquesta segona fase del congrés, i també la creació de la ‘comissió de la veritat’ i la comissió de seguiment dels pactes amb el PSC i el PSOE.
Experts consultats per El món coincideixen en el fet que les candidatures perdedores presentaran “batalla” en la redacció de les ponències. El professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan creu que, malgrat la victòria, Oriol Junqueras “ha entès la lliçó” i considera que amb el pas del temps s’ha anat estovant per intentar “recosir” el partit. “La voluntat i les bones paraules hi són”, i un gest que creu que serviria per això és mantenir la direcció dels grups parlamentaris al Parlament i al Congrés. “Seria una bona forma d’intentar recosir el partit”, afirma, i hi veu dos punts a favor. D’una banda, subratlla que programàticament no hi ha gaires diferències entre Militància Decidim i NEN i, de l’altra, recorda la redacció de les ponències, on els diferents corrents participaran.
El politòleg i professor de la UPF Toni Rodon exposa que si Junqueras vol tenir un “mandat plàcid” haurien de fer un moviment per integrar a algunes de les persones que estaven en candidatures rivals. “Això es pot fer de forma directa, agafant a algú de la llista, o de forma indirecta, agafant a algú que simpatitza amb les candidatures rivals”, detalla Rodon, però creu que Junqueras “no va per aquí” i el que busquen és que “els crítics acceptin el resultat”. Però per a l’expert de la UPF, que opina com Guinjoan i no veu diferències substancials entre els dos programes, és “clau” el que passi d’ara endavant fins a la segona part del conclave republicà, perquè és aquí és on es veurà “si realment la candidatura ha fet un esforç d’integració i si els ànims s’han calmat”.
Andreu Paneque, doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC, creu que Junqueras busca “tancar files” amb la gent que no li va donar suport, i per aconseguir-ho necessita “donar la imatge” que estendrà el braç a les altres dues altres candidatures. Ara, remarca, arriba l’hora de definir el posicionament polític, i pronostica batalla. “NEN i Foc Nou presentaran batalla i la següent batalla és la de les ponències, Junqueras pot estar content, però anirà amb peus de plom fins al mes de febrer”, afegeix el politòleg de la UAB.

Una esmena per intentar collar Junqueras
En el debat de les tres ponències proposades per la nova direcció de cara a la segona fase del congrés, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou podran presentar esmenes per introduir determinats punts del seu programa. Per exemple, les dues llistes han defensat durant la campanya que el president del partit no pugui ser el candidat a la presidència de la Generalitat i això es podria plantejar en el debat de la ponència estatutària. Aquesta és una possibilitat que els tres experts veuen factible i Marc Guinjoan avisa que “si els números de la primera volta es mantenen, Junqueras pot tenir un ensurt en la ponència estatutària, i en la ponència ideològica i política també”. “Li poden tomar qualsevol ponència”, avisa.
Paneque considera que NEN i Foc Nou haurien d’anar “a totes” a la segona part del procés congressual per “intentar que les idees entrin a formar part del posicionament polític”, perquè, a parer seu, si les llistes de Godàs i Solà “aconsegueixen posar sobre la taula o aprovar determinats punts que ells portaven a l’agenda, també és una victòria”. El canvi de tarannà de Junqueras i la seva executiva, a parer seu, respon al fet que “són conscients que tenen un segon assalt, i és millor tenir tothom, com a mínim, més alineat en la idea de treballar conjuntament que en un foc obert”. Rodon, per la seva part, creu que aquesta proposta seria “una manera de forçar i de posar entre l’espasa i la paret a la nova direcció”, però si pot prosperar o no “dependrà dels equilibris de forces i sobretot del que faci la candidatura guanyadora”.

Bastir un projecte sòlid més enllà dels advertiments al PSC
Els politòlegs creuen que la feinada que té al davant la nova executiva és bastir un projecte sòlid, més enllà de la retòrica d’advertiments als socialistes. Marc Guinjoan opina que aquesta és “l’única opció” perquè l’independentisme torni a ser hegemònic, perquè “ja no es pot vendre fum amb 18 mesos de Procés”. “Has de vendre polítiques públiques, projecte de país, ha de pensar qui ets i on vols arribar, i això significa pensar el país integralment en termes de turisme, economia, industrialització, ecologia, llengua, immigració i mil altres termes més”, subratlla. Rodon, per la seva banda, creu que ERC s’ha de dotar d’una “estratègia política” i “renovar el discurs”, i adverteix que un dels factors clau és interpretar bé perquè “s’han perdut tants vots i tant de poder”.
D’altra banda, el politòleg de la UPF relativitza la duresa dels republicans amb els socialistes, i considera que tenen un problema perquè “bona part de l’opinió pública té la sensació que Junts és més dur negociant amb els socialistes”. En qualsevol cas, “està clar que han de fer alguna cosa diferent de la que han fet fins ara perquè els últims anys no els ha anat bé”. Paneque assenyala que un altre aspecte que ha de tenir molt clar l’executiva d’Oriol Junqueras és “quin és el seu objectiu”. És a dir, si vol ser el partit hegemònic de l’independentisme, i vol prendre vots a Junts, o la força de l’esquerra independentista més “mainstream” per competir amb el PSC. “Són estratègies diferents, i s’ha de tenir clar què vols fer”, apunta, i dubta que “ERC pugui tenir molta força a fer grans oposicions als socialistes” amb les configuracions que hi ha al Parlament i al Congrés. “Haurà de filar molt prim si vol tornar a tenir el poder que ha perdut en aquestes últimes eleccions”, conclou.