Junts per Catalunya i el PNB han refet els ponts que van quedar malmesos per la gestió de l’1-O, en la qual el lehendakari, Íñigo Urkullu, va tenir un paper destacat com a mediador, i han recuperat una interlocució fluida per reforçar una aliança que serà clau al Congrés. Després de dues trobades a Brussel·les i una a Bilbao, les dues formacions van fer pública la seva voluntat d’impulsar des de les Corts espanyoles “els seus respectius projectes nacionals i polítics que promouen el benestar de Catalunya i d’Euskadi” i coordinaran els seus vots, que són “imprescindibles” per a l’aprovació de les lleis, els pressupostos i totes les iniciatives governamentals i parlamentàries. D’alguna manera, segons apunten experts consultats per El Món, Junts i el PNB necessiten fer front comú al Congrés per actuar com a contrapès a l’aliança d’esquerres d’ERC i Bildu, i fins i tot el BNG, que durant la legislatura passada van aconseguir, per exemple, la llei d’habitatge. A més, està per veure si ambdues formacions nacionalistes porten aquest pacte més enllà del Congrés i el traslladen a altres instàncies com han fet ERC i Bildu, que comparteixen grup al Senat i es presenten conjuntament a les europees.
Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, assegura que fer un “bloc” els interessa als dos, però creu que no cal reduir-ho tot a l’esquema de dretes i esquerres, o a centredreta i centreesquerra, perquè analíticament és “molt reduccionista” i apunta que ideològicament “hi ha motius per sospitar que les aliances poden anar per altres vies”, però en qualsevol cas s’haurà de veure com evoluciona “partit a partit, tema per tema, en una legislatura que té un futur incert”. El professor de ciències polítiques de la UOC Marc Guinjoan, per la seva banda, considera que aquest pacte “no deixa de ser el mateix que té ERC amb Bildu al Congrés” i pot servir de contrapès “ni que sigui estèticament”. “A Junts, ara que s’ha posat en la dinàmica negociadora al Congrés, li interessa mostrar que té aliats amb qui es posa d’acord”, però creu que cal esperar a veure com evoluciona el tàndem.
Asier Blas, politòleg i professor de l’Euskal Herriko Unibertsitatea (EHU), afirma que l’acord entre les dues formacions farà de “contrapès” a la relació entre republicans i abertzales que cada cop està més consolidada i, d’altra banda, segons la seva opinió, cada cop tenen una visió “més pragmàtica” sobre el conflicte nacional. Ell, al contrari que Requejo, sí que subratlla que Junts i PNB “són els dos partits que se situen fora de l’agenda hegemònica de les aliances d’esquerra que té Pedro Sánchez” i augura que tindran capacitat de “moderar” algunes propostes que vinguin dels partits que donen suport al govern espanyol. “Defensaran una mica més aquesta agenda més centrista que d’esquerres”, subratlla.
Diferències entre PNB i Junts
Tot i que els dos partits estan situats en termes ideològics similars, Requejo assenyala que entre el PNB i Junts “hi ha més punts de coses diferents que de coses que tenen en comú” i ressalta el “pragmatisme estatutari” de la formació basca, que reivindica que es compleixin totes les competències i transferències, un compromís que ha arrencat al PSOE per a la investidura de Sánchez. Així mateix, recorda que el País Basc, a diferència de Catalunya, té el tema econòmic “completament resolt” amb el concert. D’altra banda, posa èmfasi a dir que el pragmatisme de Junts no és estatutari perquè té la independència com a objectiu. Un argument que també comparteix Guinjoan, i assenyala que en el debat territorial és on tenen “menys concordança”, però creu que Junts, d’alguna manera o altra, vol escenificar que “no estan sols” i el PNB “és un aliat atractiu i d’èxit, de govern consolidat”.
Asier Blas, per la seva banda, opina que l’acord ajuda el PNB a posar-se en l’agenda basca perquè “torna a tenir aliances amb nacionalistes i no dona la imatge de ser només un partit autonomista”, un fet que es produeix abans de les eleccions basques amb unes enquestes “força dolentes” i amb la possibilitat de perdre les eleccions per primera vegada en vots. “Al PNB amb vista a la seva competència interna a Euskadi li va millor per apuntalar el seu candidat i mostrar relacions normalitzades amb nacionalistes”, afirma. Així mateix, alerta que, segons el resultat electoral, els nacionalistes bascos es poden trobar amb una posició “molt feble” si augmenta la seva dependència dels socialistes al Parlament basc.
En aquest sentit, Mac Guinjoan considera molt important que “no només s’ha de tenir en compte només qui ets tu, sinó amb qui et baralles i qui són els teus adversaris”. El catedràtic de ciències Polítiques de la UPF recorda que Junts per Catalunya viu “amb un tripartit implícit permanent” perquè l’acord entre socialistes, republicans i comuns es dona en l’àmbit estatal, però també es veu com a potencial acord a Catalunya. D’altra banda, el PNB té un panorama completament diferent, ja que “té acords amb els socialistes i l’adversari fonamental és EH Bildu”. “Tot i que es poden entendre en l’àmbit dels valors, els objectius, identitats i interessos, el context local en el qual es mouen és bastant diferenciat”, conclou.
És possible una llista conjunta a les eleccions al Parlament Europeu?
Els tres analistes tenen opinions diferents sobre si aquesta aliança entre els dos partits es pot traslladar, com han fet ERC i EH Bildu, al Parlament Europeu. Requejo assenyala que, si aconsegueixen “presentar-se com un bloc”, no són descartables aliances d’aquest tipus de cara a Europa i, si es manté en la circumscripció única, acords de llista i acabin compartint grup parlamentari i actuant de forma “coordinada”. Guinjoan, en canvi, ho veu poc probable, tot i que és del parer que a Junts “li agradaria” anar del bracet amb el PNB a les eleccions europees, però dubta que els nacionalistes bascos ho acceptin, com a “partit d’ordre i de govern” perquè, segons ell, s’arrisquen a “algun estirabot” de Junts si es presenten conjuntament.
Paral·lelament, el politòleg basc recorda que aquest debat ja es va tenir en l’època de CiU perquè “era una baralla entre galls i tots dos volien encapçalar llistes” i es mostra escèptic sobre les possibilitats d’un acord en aquest sentit, encara que creu que per donar “lògica” a l’aliança haurien d’arribar a un acord així, perquè ERC i EH Bildu “aniran en llista conjunta i continuaran construint aquesta aliança estratègica que fa anys que construeixen”. “El PNB anirà a les eleccions europees amb peus de plom perquè coincidiran amb les eleccions basques o seran en dates pròximes”, apunta Marc Guinjoan.
Jordi Turull descarta l’aliança europea “taxativament”
Tanmateix, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha descartat “taxativament” aquesta possibilitat en una entrevista a El Món perquè considera que tant el PNB com la seva formació tenen “prou lideratge en els nostres àmbits territorials”. “I tothom ha vist el nostre lideratge i el discurs i al Parlament Europeu”, ha dit en referència a l’expresident a l’exili, Carles Puigdemont. “Per tant, és bo tant per a nosaltres com per al PNB, que segur que també tornarà a obtenir representació, que cadascú faci la seva campanya”, ha sentenciat.
Les eleccions basques, l’altra lectura d’aquesta aliança
En aquest sentit, cal entendre que el PNB té “una urgència” a ressituar-se al panorama polític basc com una força nacionalista de cara a les eleccions basques, subratlla Asier Blas, i remarca el fet que el partit hagi proposat Imanol Pradales de candidat a les eleccions basques en substitució d’Íñigo Urkullu, que aquests darrers dotze anys ha liderat un discurs “tecnocràtic-populista” amb poc contingut nacional. Una política que, segons la seva opinió, ha aplanat el camí a l’esquerra abertzale, a qui li ha estat “molt fàcil” transitar a posicionaments pragmàtics respecte a un acomodament nou per a Euskadi i concentrar el vot independentista perquè no tenia rival en aquest camp. “El PNB el que vol és començar a disputar aquest espai”, conclou.
