Els partits independentistes del Parlament viuen un procés de transformació. ERC roman immersa en una guerra civil de cara el congrés que ha d’escollir la nova direcció de la formació i Junts es prepara per a un congrés que vol institucionalitzar formalment Carles Puigdemont, com a president de la formació. El tercer partit, però, que ha decidit passar per la ITV és la CUP. De fet, ja fa més d’un any que hi treballa tots i els entrebancs de les contínues campanyes per l’avançament electoral dels comicis al Parlament i al Congrés així com pel sotrac que va patir l’organització a les eleccions municipals.
Després d’un llarguíssim procés intern batejat com a Procés de Garbí i una assemblea celebrada a Girona, el passat mes de desembre, aquest dissabte, els cupaires han de decidir com ha de ser el seu manual d’instruccions per afrontar la nova etapa política a Catalunya per part dels anticapitalistes. De fet, aquest procés ha servit per obrir en canal l’organització sense tocar les bigues mestres, com ara la independència, el feminisme i l’ecologisme en un entorn dels Països Catalans. Ara ha arribat la fase final, amb més de 150 esmenes vives a l’assemblea del pròxim 21 de setembre a Sabadell, l’escenari de la famosa assemblea del 27 de desembre de 2015 on es va certificar amb un empat la divisió de la CUP sobre si investir o no Artur Mas.
Però les esmenes, a les que ha tingut accés El Món, mostren que tot i l’intens debat intern, encara qui hi ha moltíssimes qüestions obertes, de caràcter estratègic i organització o de tots dos alhora. Per exemple, esmenes de la CUP de Nou Barris que reclamen un canvi de “llenguatge” o la Nord-oriental que vol treure la CUP de la Taula de l’Esquerra Independentista; una del Penedès que reclama un sistema més eficaç de prendre decisions. Tot plegat en el marc de la ponència política escrita pel grup promotor que, abans que rebutjar-la, transaccionar-la o acceptar-la, ha deixat molta esmena a votació per tal que sigui l’assemblea, com a màxim òrgan, la que decideixi. La CUP ha hagut d’habilitar una votació per aplicatiu del mòbil per tal que les votacions de les esmenes no eternitzi el conclave. La dicotomia entre el model Girona, implantat per Lluc Salellas, i la línia d’assemblees de la demarcació de Barcelona, tornen a marcar el debat.
“Incapacitat de fer una proposta política”
Una de les esmenes a discussió està defensada per la CUP del Penedès. Un text que retreu la poca eficàcia dels òrgans de direcció interns dels cupaires i sobretot de la creació de propostes polítiques de futur. Així proposa a debat que “en molts moments del darrer cicle polític i de l’actual, la CUP s’ha trobat paralitzada per la incapacitat de fer proposta política pròpia deixant-se arrossegar per una dinàmica de confrontació interna a roda de les propostes polítiques que altres organitzacions han posat sobre la taula”.
“En massa ocasions”, continua, “els òrgans interns de la CUP s’han convertit en un camp de disputa entre propostes estratègiques antagòniques en què la CUP s’adheria a una o a l’altra o, en el millor dels casos actuava com facilitadora de consensos precaris”. D’aquesta manera, insisteix en la necessitat que la CUP es doti de les “eines per generar pensament polític propi i dels espais per formular propostes estratègiques expressades de manera genuïna en el si de l’organització i al marge de les disputes tàctiques”. Per això, l’esmena penedesenca defensa “espais capaços també de formular estratègia política a llarg termini, posant la mirada més enllà d’una sola assemblea nacional o de la pròxima cita electoral”. Així defensa potenciar el Centre d’Estudis d’Unitat Popular (CEUP) perquè tinguin “la legitimitat, la capacitat i l’autonomia per a dur a terme aquesta tasca”.
En el mateix sentit s’expressa una altra esmena, en aquesta ocasió d’una de les més actives del procés, la CUP de Nou Barris, que demana comptar més amb la militància per generar discurs propi i no fer tant cas dels “agents externs”. Seguint aquest fil, consideren que la CUP ha patit “la manca de projecte nacional propi cohesionat”. Una mancança que sovint “els ha deixat indefensos davant altres sectors polítics que ens han volgut subordinar o anul·lar”. L’esmena també ressalta que la dinàmica diària no ha d’impedir la creació “d’un espai de debat lliure de la pressa que pugui treballar per cohesionar la nostra cosmovisió-ideologia en tots els nivells i àmbits d’intervenció”.
Vigilar amb “el gir a la dreta de l’independentisme” i sortir de la TEI
En el debat estratègic, també entra en joc la política d’aliances dins l’independentisme. Per això, cal fer especial menció a l’esmena de la CUP de l’Eixample dreta de Barcelona. El text a debat alerta del “gir conservador i l’hegemonia dretana en l’independentisme”. Un escenari que reclama ser curós amb “la política d’aliances”. Uns pactes que, atesa l’esmena a la ponència, “en clau nacional es limitaran exclusivament a l’àmbit antirepressiu, descartant qualsevol possibilitat d’aliança política i programàtica estable, o de governabilitat, amb les forces de l’independentisme conservador i reaccionari que representen Junts i Aliança Catalana“.
Per altra banda, la CUP de Celrà i Castelló d’Empúries, Nord Oriental, manté viva una esmena molt interessant que en cas d’aprovar-se pot determinar molt la lluita entre els dos models cupaires coexistents: el de les comarques de Girona i el que es defensa des de Barcelona i l’àrea metropolitana. En aquest sentit, aquesta esmena reclama que la CUP surti de la Taula de l’Esquerra Independentista (TEI). “Per centrar-se tant en la mateixa reorganització com per demostrar la voluntat d’unir, enfortir i ampliar el moviment, es deixa de participar en l’actual Taula de l’Esquerra Independentista (TEI), a l’espera de construir entre totes i tots noves estructures que ens encaminin a aquests objectius”, relata el text proposat. Un canvi de paradigma amb l’argument que la CUP, abans de seure amb altres organitzacions, és “necessari clarificar un primer posicionament propi” i més després de les “reticències” que han generat “alguns dels posicionaments de la TEI”.
Canvi del “criptollenguatge”
Una de les esmenes més destacables, i profundes, és precisament la primera esmena que serà sotmesa a votació. La presenten els hiperactius cupaires de Nou Barris i parteix de la idea que el “cicle de mobilitzacions de masses s’ha clos”. Per tant, demana altres maneres de fer, “revisar el discurs” i sobretot “millorar la nostra tasca de propaganda, agitació i comunicació amb la massa”. Per això, l’esmena destaca el fet que la CUP sigui un “partit nínxol d’entorns activistes i associatius”, una característica que ha comportat que s’hagi “emprat un criptollenguatge de gran càrrega poètica que cohesiona els adherits, però no s’entén o fins i tot crea rebuig a la major part de la classe treballadora”.
“La hiperemotivitat és un recurs útil als mítings però si els «vides» i «gent boniques» es converteixen en el nucli del nostre discurs públic no superarem la «tribu» —per emprar el nostre propi llenguatge autoreferencial”, afegeix amb duresa. “El mateix passa amb les complicacions del llenguatge en termes de forma que no aporten cap significat substancialment nou, des de transformar la Sobirania en «sobiranies» fins a «remunicipalitzar» serveis que mai no han estat públics”, critiquen. En la mateixa línia, reclamen rebaixar el “to poètic, útil immediatament, però que no polititza en profunditat” i optar per un “llenguatge més planer”.
