Catalunya enceta un nou any i ho fa sense pressupostos aprovats, una fita que cada vegada és menys estranya i que s’està convertint en una tradició. Enguany, i malgrat les crítiques ferotges a Pere Aragonès i ERC per no aprovar els últims pressupostos a temps, el Govern de Salvador Illa tampoc ha estat capaç de convèncer els seus socis d’investidura per tenir a punt els comptes per l’1 de gener, com manaria la guia de bones pràctiques parlamentàries.
Illa s’ha vist obligat a prorrogar a contracor uns pressuposts que, en realitat, són els del 2023, ja que l’any passat l’enrocament dels Comuns amb el Hard Rock va impossibilitar aprovar-ne uns de nous i van forçar Aragonès a convocar eleccions. Però la pròrroga pressupostària és un mecanisme que cada vegada es fa servir més davant la fragmentació del Parlament i la dificultat d’arribar a acords. Segons dades recopilades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), en els últims 25 anys, el Govern de torn només ha estat capaç d’aprovar els pressupostos abans de l’1 de gener en nous ocasions, en 10 més s’han hagut de prorrogar abans d’assolir un acord i en sis ni tan sols s’han aprovat.
Les dades encara són pitjors si s’estreny el període i s’analitza a partir de l’arribada d’Artur Mas (CiU) a la Generalitat l’any 2011. Des de llavors, el Parlament ha aprovat els pressupostos a temps en només una ocasió i en sis anys directament no hi ha hagut pressupostos: el 2016 la cambra catalana va tombar els pressupostos de Carles Puigdemont, igual que el 2024 amb els d’Aragonès. Els anys 2013, 2018, 2019 i 2021, aquests tres últims coincidint amb el 155 i el postprocés, els pressupostos no van ni arribar a votació al Parlament perquè el Govern era conscient que no tenia prou suports per tirar-los endavant.
Més curiositats del viacrucis dels pressupostos catalans
El període més llarg en el qual Catalunya no ha tingut pressupostos ha estat de més de tres anys: els que van des dels comptes aprovats pel Parlament el 22 de març del 2017, amb Carles Puigdemont com a president, i els pressupostos aprovats el 24 d’abril del 2020, en plena pandèmia i amb Quim Torra al capdavant de la Generalitat. Durant el mandat de Torra, el seu Govern només va aconseguir aprovar uns pressupostos, els del 2020, i després d’una pròrroga, mentre que en els altres tres anys no va ni portar una proposta al Parlament: el 2018 Torra no va ser investit fins al juny pel 155 i el 2021 el president català estava suspès per penjar una pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats a la façana del Palau de la Generalitat.
Quant han durat les pròrrogues?
La duració de les pròrrogues és variable i sempre està condicionada a la conjuntura del moment i l’habilitat del Govern de torn de convèncer l’oposició. En el que portem de segle, han durat entre menys d’un mes i set mesos. La més curta va ser l’any 2014, quan els comptes es van aprovar el 22 de gener. I la més llarga és compartida entre els anys 2004 i 2011, primer amb Pasqual Maragall de president i després amb Artur Mas. En ambdós casos es van acabar aprovant al juliol.
