El PSC i Junts per Catalunya, els dos partits que han demanat un debat monogràfic sobre la implantació de les energies renovables a Catalunya, i també els comuns han evidenciat aquest dimarts al Parlament les dificultats del Govern per complir els objectius marcats malgrat que l’Executiu, amb intervencions del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort; ha reivindicat que en dos anys ha autoritzat més projectes que mai -quasi 1.500 MW en parcs eòlics i solars-, i ha liderat l’autoconsum de plaques fotovoltaiques, ja que des de l’any 2021 ha destinat “més de 260 milions d’euros per estimular l’autoconsum i les energies renovables” i s’ha convertit en “el territori de l’Estat amb més instal·lacions d’autoconsum”.
El PSC s’ha centrat a evidenciar la dificultat que té l’Executiu de Pere Aragonès per complir els objectius marcats i ha reclamat un “gir de 180 graus” en les polítiques energètiques a Catalunya o accelerar el ritme d’implantació. En aquest sentit, ha remarcat que la diagnosi actual és que, segons l’informe de l’Observatori d’Energies Renovables de Catalunya, “l’energia generada ha estat més bruta, menys autòctona i menys renovable”.
La diputada socialista Sílvia Paneque ha ressaltat que Catalunya està “a la cua d’Europa i la resta d’Espanya” en renovables. “El Govern hauria de ser prudent amb l’argument que està en un procés de revolució en això de les renovables perquè l’evolució ha estat negativa en un context de màxima urgència” i ha deixat clar que Catalunya està molt lluny de complir l’objectiu 2030-2050 perquè “estem al 5% del camí que hem de recórrer”.
D’altra banda, el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha reivindicat la “sobirania energètica” perquè “la dependència de l’Estat espanyol no beneficien el benestar dels catalans”. En aquest sentit, ha afegit que “cal un model de país, que des de Junts volem que sigui lliure de certs oligopolis, i lliure de la regulació de l’Estat, que no regula per a Catalunya”. “Hem de tenir totes les eines i recursos per decidir el nostre model energètic”, ha sentenciat.
El diputat Ramon Tremosa (Junts) ha fet una crida a accelerar la carrera cap a la transició energètica i generar un “consens de país” a Catalunya a l’hora d’abordar la implantació d’energies renovables. I, entre totes les opcions, n’ha destacat una: la hidràulica reversible. És a dir, sistemes per bombar aigua cap amunt en hores de producció renovable i poder turbinar-la de nit. “Aquests sistemes seran imprescindibles si volem tancar les nuclears el 2030-2035 com està previst”, ha assegurat el diputat de Junts. També ha dit que l’Estat espanyol “està fent bé la seva transició energètica” i això per a ell és una bona notícia perquè “la qüestió nacional catalana la podrem resoldre millor si els nostres veïns són una potència econòmica industrial i no depenen tant dels nostres recursos fiscals”.
D’altra banda, Tremosa ha posat sobre la taula altres opcions com l’aposta de biogàs, aprofitant que Catalunya compta amb 8 milions de porcs, i per la biomassa, ja que el país disposa d’un 64% de la superfície forestal. A més, ha evidenciat que “Escòcia i Portugal ens posen davant del mirall” pel que fa a l’eòlica marina, ja que la Costa Brava podria acabar acollint un parc de 0,5 GW de potència mentre que aquests dos països tenen projectes per un global de 25 i 10 GW, respectivament.
El Govern també rep crítiques per part de la resta de grups parlamentaris
El Govern també ha rebut crítiques per part de la CUP, En Comú Podem i la resta de grups parlamentaris. El diputat cupaire Dani Cornellà ha assegurat que la crisi sistèmica obliga a replantejar el model productiu i el model capitalista: “Ho saben perfectament, però no en parlen; només parlen de renovables com si fos la solució a tots els problemes”. Així mateix, ha indicat que amb la transició energètica “mai no podrà arribar als nivells actuals de consum i producció i menys podrà continuar creixent com s’ha fet amb els combustibles fòssils”.
David Cid (comuns), per la seva banda, ha assegurat que Catalunya va “malament, molt malament” en renovables, però ha aprofitat la seva intervenció per retreure al PSC i Junts que hagin fet servir aquest “com un element de confrontació i desgast”. A més, ha recordat que la política energètica de Catalunya els darrers últims anys ha estat en mans de Junts i els ha acusat de “llançar deu anys en la lluita contra l’emergència climàtica” i de “regalar la sobirania energètica de Catalunya a l’Aragó”. “Aquests discursos no estan desgastant el Govern, estan desgastant el país”, ha lamentat el diputat republicà Eugeni Villalbí davant de les intervencions de la resta de formacions.
Pere Aragonès celebra que Catalunya hagi revertit la “inèrcia”
Malgrat el discurs dels grups parlamentaris, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat que Catalunya hagi revertit la “inèrcia” i hagi avançat en energies renovables, i ha instat a dirigir-se cap a un futur més just, més pròsper, més verd, més feminista i més lliure, en les paraules. “La transició energètica és absolutament imprescindible, està en marxa, no té fre i s’està accelerant”, ha sostingut en una intervenció al ple monogràfic sobre energia al Parlament, en què ha dit que el Govern es marca com a objectiu assolir els 3.000 megawatts (MW) de potència d’energia renovable al final de la legislatura.
Aragonès ha destacat que la lluita contra el canvi climàtic i l’impuls de l’energia neta són dos reptes de present que no són senzills, però que s’han d’afrontar de cara, i ha valorat que Catalunya és “el territori de l’Estat amb més instal·lacions d’autoconsum”. En aquest sentit, ha demanat als grups parlamentaris “mirar endavant i posar en relleu els passos positius que s’han produït i els reptes que encara queden pendents”. Així mateix, Pere Aragonès ha afirmat el camí cap a les renovables es va iniciar, a parer seu, des de l’aprovació del decret de desplegament d’energies renovables fa dos anys i que va fixar l’objectiu d’arribar al 2030 amb un 50% d’energia verda i al 2050 amb neutralitat d’emissions.
El Govern reclama “lleialtat” amb l’autorització de MAT privades a Catalunya
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha reclamat al govern espanyol “lleialtat” i que deixi d’autoritzar “MAT privades” que impulsen un model, ha dit, que “no té cabuda” a Catalunya, en referència a la línia de molt alta tensió entre Valmuel (Terol) i Begues (Baix Llobregat). “El govern espanyol no pot trepitjar competències de la Generalitat en qüestions de biodiversitat”, ha sentenciat.
