Ni Rodalies ni aeroport com a protagonismes únics: la mirada posada en una Catalunya hiperconnectada i descentralitzada –lluny d’un país dominat per dues o tres grans àrees metropolitanes–, amb una mobilitat pensada per crear una xarxa de ciutats mitjanes amb prou infraestructures per generar activitat econòmica. Aquesta ha sigut la carta amb què –tot just un mes després del cop d’efecte d’anunciar un acord amb Madrid per ampliar l’aeroport– el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha volgut generar una nova sorpresa per afrontar al Parlament el debat monogràfic sobre infraestructures que havia demanat Junts per Catalunya.
Els de Puigdemont, com ja preveien des de l’executiu, han recordat la “desinversió crònica de l’Estat”, governat durant dècades, en etapes diferents, pel PSOE, el partit amb el qual està federat el PSC d’Illa. I precisament perquè donaven per descomptat aquest argument, el president i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que s’han repartit la intervenció inicial de l’executiu, s’han presentat a l’hemicicle amb un pla sota el braç que aspira a dibuixar les infraestructures del 2050. Una autèntica carta als reis que no els ha estalviat, tanmateix, les crítiques pel “silenci” davant els deutes històrics del govern espanyol amb Catalunya i, segons d’on vinguessin, els retrets per un traspàs trampós de Rodalies –Junts– o per la decisió d’ampliar l’aeroport –ERC, els comuns i la CUP.
Mobilitat transversal en lloc de radial
L’essència de la Catalunya somiada pel govern d’Illa per d’aquí a 25 anys és que la mobilitat deixi de ser radial i sigui més transversal i que les connexions s’escampin per tot el territori fent malla, de manera que es redueixi la hipertròfia cap a la qual s’encamina l’àrea metropolitana de Catalunya. I en aquest horitzó hi té molt pes el que seria, si es fes, una revolució en la xarxa ferroviària, que hauria d’emular la capil·laritat de les carreteres. En aquest capítol, hi ha, per exemple, els tramvies regionals –al Camp de Tarragona, que és el projecte més avançat, i també entre Girona i Banyoles, entre Tortosa i l’Aldea i entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Loira (Andorra)–, pensats per a quan hi hagi deu milions d’habitants a Catalunya. Ara n’hi ha 8,1 milions i, com han recordat tant des del Govern com des de Junts, les infraestructures actuals es van pensar per a un país de sis milions. A més dels trens, la mobilitat s’hauria de reforçar també amb la millora de la xarxa d’autobusos interurbans.
Segons Illa, “el Pla d’infraestructures 2025-2050 és una aposta decidida i ambiciosa per transformar la mobilitat del país perquè la Catalunya pròspera ha d’estar equilibrada territorialment i ha de connectar totes les seves àrees econòmiques, des de l’àrea metropolitana de Barcelona fins a les Terres de l’Ebre”.
En el seu torn, Paneque ha concretat que el pla s’estructura en nou eixos: xarxes ferroviàries, de busos i viàries, infraestructures sostenibles, plans urbanístics estratègics, seguretat hídrica, energia, habitatge i ports i aeroports. I ha subratllat que considera que el repte principal és “integrar ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports en un únic sistema”. També ha fet bandera de l’acord per al traspàs de Rodalies, pactat la legislatura passada entre el govern d’ERC i el del PSOE de Pedro Sánchez i que l’executiu d’Illa s’ha trobat assumint, amb la dificultat d’haver de defensar un pacte que ha acabat donant a l’Estat el 50,1% de l’empresa mixta que el gestionarà, de manera que la Generalitat es queda en minoria encara que sigui per una dècima. Malgrat tot, per a Paneque, té “rellevància històrica” perquè el servei es gestionarà des de la proximitat.
Rodalies i l’aeroport, blanc de totes les crítiques
Aquest punt ha sigut dels moments en què Junts ha estat més crític. El diputat Salvador Vergés ha recordat que el traspàs no és integral. “No necessitem el traspàs per a tenir el 49,9% de la culpa, sinó per a tenir el 100% de les eines per a resoldre aquest drama que té el nostre país”, ha advertit. El portaveu del grup juntaire, Albert Batet, ha burxat en la desinversió de l’Estat a Catalunya. Ha recordat que “la responsabilitat” ha sigut “tots els governs espanyols”, cosa que inclou el PSOE, i ho ha considerat una “estratègia premeditada”. ERC, representada per la diputada i exconsellera de Territori Ester Capella, també ha incidit en
Aquest punt ha sigut dels moments en què Junts ha estat més crític. El diputat Salvador Vergés ha recordat que el traspàs no és integral. “No necessitem el traspàs per a tenir el 49,9% de la culpa, sinó per a tenir el 100% de les eines per a resoldre aquest drama que té el nostre país”, ha advertit. El portaveu del grup juntaire, Albert Batet, ha burxat en la desinversió de l’Estat a Catalunya. Ha recordat que “la responsabilitat” ha sigut “tots els governs espanyols”, cosa que inclou el PSOE, i ho ha considerat una “estratègia premeditada”.
ERC, representada per la diputada i exconsellera de Territori Ester Capella, també ha incidit en el fet que, “governi qui governi l’Estat, el greuge i el dèficit d’inversió crònica és una realitat”. Però paral·lelament ha criticat el pla per ampliar l’aeroport del Prat, una qüestió on els republicans xoquen amb el PSC malgrat haver investit Illa. I tant la CUP com els comuns s’han afegit a aquesta crítica. Segons els cupaires, el Govern del PSC està “obsessionat” amb l’aeroport en lloc de pensar en la millora de la mobilitat dels catalans i els comuns han assegurat que “el Prat va com un tiro i Rodalies va pel pedregar” i han reclamat prioritzar la xarxa ferroviària. En tots dos casos, crítiques que també volia neutralitzar el pla 2050 presentat.
