Expectació al Parlament per la primera compareixença del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, davant la comissió del Parlament, on ha presentat les línies mestres del seu Departament, fent èmfasi amb la defensa del català a les institucions europees i en la redefinició de les delegacions. Però el seu programa no ha convençut els grups parlamentaris, sobretot Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. Els juntaires han defensat que les delegacions han d’anar més enllà de qüestions “comercials o econòmiques”, però el conseller ha subratllat que les delegacions només tenen sentit “si són útils” i “si el cost-benefici és positiu”. “Evidentment, si el cost-benefici és negatiu, aquestes delegacions s’haurien de reestudiar”, ha dit, i ha detallat que el Departament està duent a terme un “procés d’avaluació” sobre totes les delegacions que la Generalitat té a l’exterior. Tot i mantenir el compromís assolit amb ERC de “consolidar i ampliar”, el conseller vol “definir millor” el rol de les delegacions perquè actuïn “al marge d’ideologies”, “amb lleialtat” i sense “ocupar terrenys que no corresponen”.
Duch s’ha presentat davant la cambra perquè “soc nou en aquesta casa”, ha fet un repàs a la seva trajectòria professional i ha desgranat durant la intervenció inicial les noves línies estratègiques del seu Departament. Així, el conseller ha destacat que “Europa ha de ser la nostra prioritat, i ho ha de ser més que mai” perquè, segons ha dit, Catalunya forma part del “teixit humà, econòmic i social que conforma la columna vertebral” del projecte europeu. Així, ha defensat que Catalunya ha de guanyar “influència” en tots els àmbits de decisió on la seva participació pugui resultar útil a la ciutadania i ha subratllat que “aquest govern té la ferma voluntat de potenciar aquesta presència institucional amb l’eficàcia com a motor principal”. “Cal reafirmar la vocació europea de Catalunya”, ha sentenciat, abans de celebrar el nomenament de Teresa Rivera com a vicepresidenta de Transició Verda i Competència de la Comissió Europea.
També ha remarcat que la delegació del Govern a Brussel·les ha de tenir un “paper essencial” per convertir-se en un “nexe” entre els Departaments de la Generalitat i les institucions comunitàries, però ha volgut subratllar, i fixar com l'”única” línia vermella, que Catalunya actuarà sempre des de “l’estricte compliment de la legalitat”, respectant les lleis que regulen l’acció exterior, tant en l’àmbit català com en el conjunt d’Espanya, així com la legislació europea i els tractats institucionals. “Actuar des de la màxima lleialtat institucional és la millor manera d’aconseguir que els objectius que ens proposem puguin arribin a bon port”, ha defensat abans de detallar els sis grans eixos que marcaran la seva actuació: millora de presència i influència de Catalunya en les institucions la Unió Europea; participació en organismes multilaterals per impulsar la cultura, l’educació i l’acció climàtica, l’acompanyament per a la projecció econòmica de Catalunya, l’impuls d’una política de cooperació al desenvolupament sòlida, el reforç de la dimensió europea en el món local i la consolidació de les relacions amb les comunitats catalanes a l’exterior. “Volem fer tot això i en català”, ha reblat.
Duch es compromet amb el català en l’àmbit europeu
Sobre la llengua, Duch ha remarcat que el català és “una prioritat” per al seu Departament i aconseguir que sigui d’ús “habitual” en l’àmbit institucional europeu. En aquest sentit, ha assegurat que l’oficialitat és prioritària i així ho han traslladat al govern espanyol, però ha recordat que aconseguir la unanimitat de 27 governs “no és fàcil, més aviat és molt difícil”. “Des del Govern ajudarem tant com puguem per fer-ho realitat”, s’ha compromès alhora que ha reclamat “treure el màxim profit a les eines que ja tenim a l’abast” com la possibilitat de parlar en català “àmbits de decisió com la Comissió Europea, els consells de ministres de la UE i al Comitè Europeu de les Regions. “S’ha de fer tant com es pugui perquè és una oportunitat de visibilitzar que no podem perdre”, ha defensat.
Junts i ERC qüestionen l’acció exterior que pot dur a terme el Govern d’Illa
En les intervencions dels grups parlamentaris, el diputat de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases ha qüestionat l’acció exterior que pot dur a terme Duch perquè el seu partit i el Govern tenen punts de vista diferents sobre el projecte polític de Catalunya, i l’ha acusat de tancar portes a Catalunya dins la UE. Dalmases, que ha remarcat que encara hi ha diputats represaliats, en referència a Carles Puigdemont i Lluís Puig, li ha preguntat “com representarà Catalunya a l’exterior sense denunciar la predemocràcia espanyola?”. Així mateix, ha recordat la feina que ha fet Junts per Catalunya per aconseguir l’oficialitat del català i ha reclamat als socialistes que són els responsables de fer “els 100 metres” per aconseguir-la, però ha lamentat que, com amb l’amnistia, “es posen de perfil”. D’altra banda, el diputat de Junts ha recordat al conseller que les delegacions “són molt més que delegacions comercials o econòmiques” perquè, segons ha defensat, “tenen una missió política”. Així, ha reclamat una acció” no subordinada” a l’Estat espanyol en la recerca d’inversions a l’exterior, i ha reivindicat que el desig que “la veu de Catalunya sigui per representar els representants legítims de Catalunya”. “Volem que sigui estrictament la veu de Catalunya, però el seu full de serveis no ens ajuda a pensar que jugui amb la samarreta que toca. Volem saber si jugarà amb la samarreta de Catalunya o jugarà amb La Roja”, li ha reclamat.
El diputat d’Esquerra Ruben Wagensberg, per la seva banda, ha reivindicat l’acció exterior portada a terme pel Govern de Pere Aragonès i ha posat en dubte que Jaume Duch sigui capaç d’explicar algun interès de Catalunya quan col·lideixi amb el d’alguna institució de l’Estat espanyol. Així mateix, Wagensberg ha recordat que “la repressió continua a Catalunya” i que hi ha diputats com ell, que han patit l’exili, i d’altres, com Puigdemont i Puig, que encara són a l’exili i no poden ser al Parlament. “Seguirem denunciant aquesta repressió? Seguirem explicant al comissari de justícia la situació que pateix molta gent en aquest país? Li explicarem a la comissària d’Educació el fals relat d’alguns sectors sobre l’escola catalana?”, ha reclamat el portaveu republicà en la comissió d’Acció Exterior. La diputada de la CUP Laure Vega ha denunciat “el dèficit democràtic” que representa que hi hagi diputats que no puguin ser al Parlament i ha subscrit les paraules de Wagensberg, però també ha denunciat que és “un dèficit democràtic que fons voltor puguin determinar les polítiques que es desenvolupen”. “Cada vegada més, d’una banda, un poder judicial hereu del franquisme, i el capital estranger, de l’altra, determinen més les polítiques del nostre país, i l’acció exterior han de tenir aquesta qüestió en compte i la sobirania del país”, ha reclamat la portaveu de la formació anticapitalista.
