Les acusacions de racisme al cos de Mossos d’Esquadra comencen a ser matèria d’estudi, fins i tot des del mateix cos policial. Això sí, sense fer públics els resultats dels informes sobre “racialització” en les detencions que porten a terme la policia de la Generalitat. Tant és així que la CUP ha hagut de reclamar un estudi sobre la influència del factor raça en els arrestos dels Mossos que el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, va assegurar haver ordenat quan dirigia la Divisió d’Avaluació i Serveis, després de ser destituït per segon cop del comandament del cos.
Es tracta d’un informe que va brandar Trapero a la comissió d’Interior celebrada el passat 20 de novembre al Parlament per negar el biaix racista de les detencions policials, que li recriminaven els portaveus de la CUP, Pilar Castillejo, i dels Comuns, Andrés García Berrio. “No ho comparteixo”, va assegurar el major, per insistir que el “cos no té cap biaix en el tema racial”. “No el té ni en les identificacions ni en les detencions, ni en el comportament, ni en res perquè el cos és una policia democràtica”, va remarcar amb la seva vehemència habitual.
Un informe misteriós
Tot i això, va admetre que “en una organització de 20.000 individus, algun individu aïllat tingui un comportament que no és digne, que ataca la dignitat de les persones per aquesta o altra raó”. En aquesta línia, va argüir que quan es detecta un cas de racisme “es corregeix i es castiga”. De tota manera, Trapero per no quedar-se només amb l’argument d’una valoració personal va respondre a la diputada cupaire que li “podria parlar d’estudis” sobre la qüestió”.
Així, va exposar que durant la seva etapa a la DAS va encarregar a la “Comissaria General d’Inspecció i Avaluació un estudi sobre les detencions”. En aquesta línia, argumentava que els arrestos eren un “àmbit clau on aquest perfil racial es podria manifestar, que és quan més temps tenim a les persones a la comissaria”. “Si els tenim de manera diferent quan tenen un color de pell o quan en tenen un altre, o quan es diuen no sé amb quin cognom o es diuen d’una altra manera, i la resposta és que no”, va adduir. Per Trapero, les detencions són un “àmbit clar” perquè en les detencions hi ha “cert poder discrecional per part de la policia”.
El Món va demanar aquest estudi el mateix dia que Trapero va esmentar-lo com argument en la comissió parlamentària. El departament d’Interior, però, es va negar a difondre’l amb l’excusa que era un “document de treball intern”. Ara bé, la CUP ja ha presentat una petició oficial al Parlament per tenir còpia d’aquest estudi, perquè considera que ha de ser estudiat en seu parlamentària amb el benentès que el director general el va esmentar com argument de rèplica als diputats.
I ara, un informe sobre identificacions
La pressió de la CUP i dels Comuns va fer que, en la comissió, Trapero es comprometés a fer un estudi sobre el “biaix racial” en les identificacions, un cop fet el mateix amb les detencions, tot i que en vulgui mostrar els resultats. De fet, Castillejo i Berrio van denunciar en la comissió el triatge racista per part de la policia a l’hora d’identificar ciutadans. Trapero va afirmar que encarregaria aquest estudi sobre les identificacions. Un informe que cupaires i comuns esperen no haver de reclamar com han hagut de fer amb l’estudi sobre el biaix racista de les detencions.
Pel que fa a les identificacions, la comissaria Alícia Moriana, actual número dos del cos, va dir-hi la seva en la mateixa comissió. Moriana, abans d’entrar a la Prefectura amb el comissari Miquel Esquius de cap del cos, era la cap de la regió de la Catalunya Central, amb seu a Manresa (Bages), on va ser coneguda per les seves vistoses intervencions en l’espai públic i per identificacions massives a persones racialitzades. Moriana va defensar a capa i espasa la neutralitat del cos en les identificacions al·legant “la traçabilitat” que comporten en quedar registrades al sistema d’informació policial. “Tenim coneixement de totes les detencions que es fan i el motiu pel qual s’han fet”, va reblar Moriana.
