El Govern, juntament amb una vintena d’entitats per la llengua, de la societat civil, agents econòmics, el PSC, ERC i els Comuns han signat aquest dimarts al migdia el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís per garantir el futur del català que fixa un full de ruta fins al 2030 i que preveu una partida pressupostària anual superior al 200 milions d’euros. El pacte, que s’estructura en 21 àmbits d’actuació que es revisaran cada any, s’inicia amb un pressupost de 255 milions d’euros, però hi ha moltes partides que s’inclouen enguany que no tenen un pressupost concret i es deixa amb una quantitat de diners “per determinar”. En total, hi ha 84 mesures pendents de determinar el pressupost que s’hi destinarà i n’hi ha més d’un centenar que es cobriran amb “costos interns“. És a dir, amb diners de cada departament.
Entre les mesures que no tenen partida assignada i consten “per determinar” hi ha el disseny i execució d’un pla de formació en llengua catalana per als interns dels centres penitenciaris, fomentar el coneixement de la llengua catalana i promoure actuacions de sensibilització per als treballadors dels organismes internacionals ubicats a Catalunya, oferir formació de llengua catalana (A1) per als metges col·legiats nouvinguts, desenvolupar i implantar estratègies de dinamització coordinada i proactiva en l’aula, els patis, el menjador i les activitats extraescolars, impulsar la presència del català a les principals aplicacions digitals d’aprenentatge de llengües i reforçar el pressupost de les entitats socials que són porta d’entrada al món laboral de persones nouvingudes, entre altres.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha tret ferro a l’assumpte en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu. “Segur, sempre, un pensa que es podrien dedicar més recursos i probablement es podria fer”, i ha presumit que el Pacte destina “la quantitat més alta de la història destinada a polítiques lingüístiques a Catalunya”. Sobre els diners destinats al Pla, Paneque ha assenyalat que “aquests recursos surten del conjunt pressupostari del Govern de la Generalitat”. “Amb la gestió pressupostària del dia a dia hi ha recursos que poden aflorar i els suplements de crèdit són recursos que es van incorporant”, ha detallat la portaveu, i ha remarcat que “el pressupost és una eina viva”.
Més de cent mesures cobertes amb “costos interns”
D’altra banda, hi ha 145 mesures que es cobreixen amb “costos interns”, que assumiran els Departaments, i no disposen d’un pressupost concret. És el cas d’algunes mesures previstes en el marc de les institucions i administracions com, per exemple, la missió del Departament d’Igualtat i Feminisme, amb la col·laboració de Política Lingüística, de “protegir els drets lingüístics garantint la tramitació a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (OINTD), o bé a l’òrgan competent, de les denúncies de discriminació per raó de llengua que es rebin” o Interior, que ha de dissenyar un pla d’actualització i sensibilització lingüística per als cossos de seguretat i d’emergències del Departament. També té una partida de “costos interns” l’encàrrec a Justícia per “modificar les condicions d’accés a la borsa d’interins de l’Administració de justícia per establir que el coneixement del català constitueixi un requisit per incorporar-s’hi”.
D’exemples n’hi ha tants com a 145, però també s’inclou en aquesta descripció pressupostària l’elaboració i posterior publicació d’un informe, que ha d’estar fet en sis mesis, per identificar “totes les lleis, normatives i sentències estatals la revisió de les quals permetria garantir els drets lingüístics de la ciutadania i l’oficialitat plena de la llengua catalana” o l’encàrrec al Departament d’Empresa per “intensificar la presència del català tant en l’atenció al públic com en l’etiquetatge, la documentació, els webs, les xarxes socials, etc., mitjançant la revisió i el compliment del Codi de consum i altra normativa relacionada”. Altres exemples, entre molts altres que es recullen al Pacte, són la creació d’una de centres per potenciar la comprensió lectora, amb un grup inicial de 300 centres (2024-2025) o posar en pràctica noves modalitats de cursos (intensius, multinivell, immersius, comunitaris, en línia síncrons, formació al lloc de treball, etc.).
Les mesures amb més recursos del pla per aquest 2025
El pressupost inicial per al desplegament del Pacte aquest 2025 és de 255 milions d’euros i l’àmbit educatiu serà el que comptarà amb més recursos. Concretament, més de 106 milions d’euros. Més de 78 milions d’euros es destinaran a incrementar el nombre d’aules d’acollida “per adequar-ho a la demanda”. El següent objectiu amb més recursos serà l’oferta cultural i comunicativa, que obtindrà 73 milions –57 a cultura i 15 milions per a comunicació–. En tercer lloc, hi ha l’impuls de l’ensenyament i l’ús de la llengua entre persones adultes, amb més de 54 milions, més de 47 dels quals serviran per rellançar el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Un altre dels objectius del pacte és “convertir el català en una llengua plenament oficial d’iure i de facto a les institucions públiques, a les empreses i els serveis” i incorporar l’ús, aprenentatge i acreditació del català al món del treball. El pacte buscarà garantir el català “com a llengua compartida i equipada per als reptes contemporanis”, així com fomentar el compromís social amb la llengua.
