Doble escenari entre Espanya i Andorra i amb la Banca Privada d’Andorra (BPA) i l’operació Catalunya de fons. El passat 15 de febrer, el titular del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional espanyola, José Luis Calama, va acordar l’obertura de judici oral de la causa derivada de l’operació Emperador.  Una macrocausa contra la suposada macroorganització criminal liderada pel ciutadà xinès Gao Ping per dur a terme una “activitat sistemàtica” de frau fiscal i blanqueig de capitals entre l’any 2010 i el 2012. El cas fa mesos que es jutja a Andorra és la primera peça contra els directius de la Banca Privada d’Andorra, la BPA, i que ha posat sobre la taula dels togats, la trama andorrana de l’operació Catalunya. Entre els acusats, l’actor porno Nacho Vidal

De fet, el judici a Andorra es reinicia el proper 9 de maig arran d’un accident d’un dels acusats. No és l’únic entrebanc que ha tingut el judici del cas Emperador a Andorra, la Covid i una declaració d’un sol acusat durant dos mesos, ha allargat les vistes. Al capdavall, és un judici incòmode per al tribunal, per a l’Estat andorrà i per al mateix Col·legi d’Advocats. Fins i tot, un dels advocats, que portava la defensa de sis de la vintena d’exdirectius, va plegar veles i es va retirar davant el que molts qualifiquen de “farsa”

L'actor Nacho Vidal, en una imatge d'arxiu/EP
L’actor Nacho Vidal, en una imatge d’arxiu/EP

Sia com sia, Espanya començarà un judici, que encara no té data, contra Gao Ping i 101 persones més, entre les quals destaca Rafael Pallardó, l’encarregat de portar el suposat diner negre cap Andorra. Un nom que ha estat clau en el procés d’Andorra, encara que al país dels Pirineus només és testimoni. La deriva d’aquest judici a Andorra ha fet surar les maniobres clandestines de l’Estat espanyol per forçar la banca andorrana a donar dades financeres dels seus suposats clients sobiranistes. Entre aquestes dades, les de la família Pujol Ferrusola. Les reticències de l’entitat van fer Espanya intervingués la seva filial espanyola, Banco de Madrid, i que el tresor dels EUA emetés una nota negativa que va desembocar en el seu tancament. 

Guerra de comissaris de la policia espanyola

El primer judici contra els directius –hi ha una vintena de causes– és transcendental i el protagonista és Gao Ping i la seva virtual xarxa de delicte fiscal i blanqueig de capitals. De fet, aquest cas també és una derivada de la “guerra de comissaris” de la policia espanyola. En concret, entre l’excap d’Afers Interns del Cos Nacional de Policial, el comissari Marcelino Martín Blas i l’excomissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo. De fet, el cas Emperador va acabar amb una peça separada amb sis policies a la banqueta, acusats de rebre regals de l’empresari xinès com ara pernils o entrades per la llotja del Bernabéu. Finalment, van ser absolts. 

Part de l'escrit d'acusació on s'explica l'activitat de Rafael Pallardó a Andorra amb el BPA/QS
Part de l’escrit d’acusació on s’explica l’activitat de Rafael Pallardó a Andorra amb el BPA/QS

La multa milionària per a l’actor porno

Segons la interlocutòria de Calama, de conformitat amb l’advocacia de l’Estat i la fiscalia, hi ha prou indicis per jutjar Gao Ping i 101 persones més, entre les quals s’hi compten Nacho Vidal , un reconegut actor pornogràfic –li reclamen 50 milions de multa–, per delictes d’organització criminal, suborn passiu, suborn actiu, amenaces, detenció il·legal, blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, falsedat en document mercantil, organització criminal, tinença de moneda falsa i delicte contra la propietat industrial.En algun dels casos imposa fins a 103 milions d’euros de fiança. En el seu escrit el jutge recorda que la investigació ha acreditat l’existència d’una macroorganització sota el lideratge absolut de Gao Ping, que de “forma permanent i sistemàtica durant anys va defraudar Hisenda i va blanquejar els guanys obtinguts a través d’una pluralitat de societats pantalla on cada investigat tenia distribuïdes de forma mil·limètrica i perfecta les seves funcions i comeses”. Fins i tot, el jutge establia esglaons i grups estructurats. Andorra n’era una porta d’entrada i sortida de capitals a través de la BPA.

Al judici d’Andorra, però, les coses es veuen ben diferents, perquè l’activitat de Gao Ping entre el 2008 i el 2012 eren perfectament legals al país, donat que permetia l’entrada de capitals fruit del frau fiscal i no pas d’altres activitats delictives. El judici de Gao Ping és una peça més en l’etapa més fosca del ministeri de l’Interior, amb guerra de comissaris i operació Catalunya inclosa. Una peça més del puzle que ara la sala quarta de l’Audiència Nacional haurà de jutjar. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jeroni Munyós a febrer 23, 2022 | 20:47
    Jeroni Munyós febrer 23, 2022 | 20:47
    Tot per la unitat d'Espanya. Son capaços de fer qualsevol cosa. Els catalans encara som dins de la sobirania espanyola, algun dia ens despertarem ?

Nou comentari

Comparteix