Una de les condicions de Junts per a investir president de l’Estat espanyol a Pedro Sánchez seguirà encallada un temps més. La notícia l’ha avançat el diari Ara, i les fonts diplomàtiques consultades pel diari, avancen que l’oficialitat del català, junt amb la del gallec i l’euskera, a les institucions europees no es debatrà en el pròxim Consell d’Afers Generals de la UE que se celebrarà el pròxim dilluns, 29 de gener.
Segons indiquen fonts diplomàtiques a l’Agència Catalana de Notícies, la presidència belga està esperant una proposta alternativa a l’oficialitat d’aquests idiomes i que aquesta sigui “compatible amb els tractats”. De fet, demanen que la proposta presentada des de l’Estat espanyol estigui acompanyada d’una anàlisi en la qual es detalli l’impacte administratiu, jurídic i financer i apunten que aquesta proposta “encara trigarà temps a publicar-se”.
Cal recordar que Bèlgica va agafar el relleu a l’Estat espanyol al capdavant de la presidència del Consell. Quan l’Estat espanyol va assumir aquest càrrec va incloure l’oficialitat del català en quatre debats durant el semestre europeu, però la realitat és que, malgrat els avenços en matèria lingüística, en cap dels debats entre els 27 va haver-hi una votació final.
Voluntat belga?
Durant el seu mandat, l’Estat espanyol no va ser capaç de tancar l’oficialitat del català, eusquera i gallec, però sí que va posar èmfasi, en l’últim Consell d’Afers Generals del passat 12 de desembre, en la “voluntat” de Bèlgica per seguir impulsant aquesta mesura. Durant la roda de premsa, el secretari d’Estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, va mostrar-se confiat que els treballs avançarien “ràpidament” i que s’arribaria a una solució “jurídicament acceptable” la qual arribaria “al més aviat possible”.
Però perquè l’oficialitat sigui una realitat, les delegacions de la Unió Europea parlen de dos informes que encara s’estan elaborant. Un dels serveis jurídics del Consell, que és qui ha d’avaluar si aquesta modificació s’ajusta al dret de la UE i, per altra banda, el que es refereix a la Comissió Europea, que és qui estudiarà l’impacte de funcionament.
Això sí, al mes de desembre l’executiu comunitari va presentar un document preliminar el qual xifrava en 132 milions d’euros anuals el cost de l’oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea. Segons han avançat fonts del departament d’Acció Exterior a l’ACN, aquest document “no es pot considerar com l’informe definitiu“, ja que la Comissió va fer l’estimació d’acord amb els càlculs fets l’any 2015 per a l’oficialitat del gaèlic, i que s’haurien de tenir en compte altres factors, i així ser “més acurada”. Des del departament d’Acció exterior ho consideren “una primera valoració perquè molts estats han demanat més sobre l’impacte general, més enllà dels costos”.
