Les semblances històriques poden superar qualsevol guió per increïble que sembli. Per exemple, entre internet i els coloms missatgers. Una coincidència entre dos moments històrics claus de Catalunya. Per una banda, els Fets d’Octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va declarar l’Estat català dins la República Federal Espanyola, i dels quals aquest diumenge, dia 6, es compleixen 90 anys. I, per altra banda, el referèndum del Primer d’Octubre del 2017, que aquesta setmana ha complert 7 anys enmig d’un viu conflicte intern dins l’independentisme i contra els poders més agressius de l’Estat.
En concret cal recordar que, durant el setembre i l’octubre del 2017, una de les obsessions de l’Estat per aturar el referèndum va ser barrar el pas a pàgines webs i, fins i tot, les xarxes de comunicació per internet. De fet, van enviar un bon gruix de policies i agents de la Guàrdia Civil per aturar l’activitat del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) que van ocupar les seves instal·lacions durant els dies previs i posteriors al Primer d’Octubre, afectant diversos serveis de la Generalitat.
Dels coloms a internet
Durant el referèndum, les clavegueres de l’Estat van activar Forocoches, un nodrit fòrum d’internet, que ajudava a fer atacs selectius contra adreces IP dels col·legis electorals. El sistema de contrainformació i el cens universal van esquivar l’atac a les xarxes i els sistemes integrats per al recompte electoral. De fet, va ser la mateixa tàctica que la utilitzada durant la consulta sobiranista que el 9-N complirà 10 anys. Així mateix, el 2017 la clausura de pàgines web per ordre governativa va ser una constant en tota adreça que se sospitava favorable al dret a l’autodeterminació. A poc a poc s’ha anat descobrint l’escàndol, com el cas Pegasus, d’intervenció de les comunicacions als líders civils i polítics del Procés així com del seu entorn.
Però aquesta obsessió per les comunicacions no és pas nova. Ni de bon tros. Durant els Fets d’Octubre del 34 era evident que no existia internet i era relativament fàcil que l’exèrcit controlés les comunicacions telefòniques i telegràfiques pel rudimentari sistema que encara funcionava aleshores. Però hi havia un sistema que es va escapar a la intel·ligència militar de la República contra els independentistes: els coloms missatgers. La descoberta per part d’agents de l’autoritat de coloms amb missatges susceptibles de ser considerats instruccions per als favorables a la declaració de l’Estat Català del president Companys va activar la comandància militar a Catalunya per detectar les aus i retirar-les de circulació. Així ho demostren uns lligalls de documents desclassificats recentment, als quals ha tingut accés El Món i que rauen a l’Arxiu Intermedi Militar Pirenaic, amb seu a la caserna del Bruc, a Barcelona.
El criador, desaparegut
La sospita dels militars era que els reductes independentistes que no havien estat arrestats o els seus equips de socors i suport es comunicaven a través de coloms missatgers. Unes aus que operaven des de Barcelona cap a la resta del país. Així, en la posterior repressió pels fets del 6 d’octubre, en què alguns historiadors compten fins a 8.000 detinguts, els militars i la policia, en concret, la Guàrdia Urbana de Barcelona, van rebre ordres de l’Estat Major de seguir el rastre dels coloms per constatar quina mena de missatges traslladaven i comunicaven.
Especialment interessant és un informe remès a l’Estat Major el 28 d’octubre, signat pel tinent inspector cap dels serveis de policia urbana, tràfic, circulació i vigilància. En aquest atestat, s’informa el general en cap de la Divisió Militar de Barcelona de la captura d’un colom sospitós per part d’un capità de l’exèrcit. En l’escorcoll del colom interceptat no hi van trobar cap missatge sinó que “sota les ales” hi havia “una inscripció on es llegia ‘carrer Sant Antoni Abat número 15′”. Una pista que el capità no va voler desaprofitar. Així, va muntar una unitat especial amb un sergent i un agent de la Guàrdia Urbana per vigilar aquella adreça i constatar si era un quarter d’aus missatgeres.
Després d’una discreta vigilància, la policia va entrar al local, un cafè concorregut, i va constatar que, efectivament, a més de màquina de cafè, cervesa i botes de vi, hi havia gàbies amb coloms disposats a passar missatges clandestinament entre els independentistes. De les “gestions practicades”, és a dir, els testimonis, com ara cambrers o personal de l’establiment, van assegurar als investigadors que els coloms eren propietat d’un senyor que es deia Pedro Feliu, també propietari del cafè. Ara bé, a en Pedro no el van poder enxampar ni portar-lo davant les autoritats perquè “havia desaparegut”. Les aus, però, van ser confiscades.
