Simultàniament a la sacsejada que s’està produint en la comissió d’investigació del Congrés sobre el 17-A –que aquest dijous ha donat combustible a Junts per continuar exigint que s’aclareixi el paper del CNI en aquell cas–, hi ha un altre terratrèmol a la cambra baixa espanyola. Es produeix a l’altra comissió d’investigació, la de l’operació Catalunya, que és també la que ha de burxar en el Catalangate. Si amb la del 17-A s’apunta principalment al paper de l’Estat en època del PP, la comissió que indaga en les guerres brutes de l’Estat contra el sobiranisme afectarà també el PSOE quan, per calendari, s’arribi a les sessions que abordaran l’espionatge amb Pegasus. De moment, Junts ja hi escalfa motors per erosionar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en un moment en què els fa especial nosa perquè l’identifica com el principal tap per al traspàs de les anomenades “competències integrals” de la immigració a la Generalitat.
La relació entre Junts i el PSOE –per extensió, el govern espanyol– és com una cursa en una muntanya russa que cap dels dos pilots vol aturar de moment. Això implica que, mentre continuen les reunions a Suïssa, les qüestions del dia a dia les salven com poden, com ha passat amb el controvertit decret de mesures socials –per al qual s’ha arribat finalment a un acord– i amb la petició d’un debat per votar si es demana a Pedro Sánchez una qüestió de confiança, que ha quedat en un empat. Els socialistes s’han vist obligats a permetre que tirés endavant a la Mesa del Congrés, però amb l’avís explícit que serà inútil, perquè es tracta d’una potestat exclusiva de l’inquilí de la Moncloa. Ni Junts ni el PSOE volen trencar, però uns i altres necessiten justificar per què mantenen el pacte. I les competències en immigració són una de les claus.
En aquest context, Junts ha decidit identificar un enemic amb noms i cognoms: Fernando Grande-Marlaska, que aquesta setmana ha estat el blanc d’una ofensiva al Congrés i el Senat quan ja feia dies que l’anaven assenyalant en declaracions públiques. Tant en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya com en la sessió de control al govern del Senat, els representants de Junts han apuntat en la mateixa direcció.
Voluntat d’assenyalar la continuïtat entre l’operació Catalunya i Pegasus
Al Congrés, durant la compareixença del periodista d’El Món Quico Sallés –citat com a coneixedor de les activitats de la policia patriòtica–, el diputat de Junts Josep Pagès va preguntar per l’eventual responsabilitat de Marlaska de la utilització de Pegasus per espiar les comunicacions de polítics independentistes després de l’1-O i del canvi de govern, és a dir amb l’arribada del PSOE a la Moncloa. Sallés va deixar clar que, ara per ara, no hi ha cap evidència –cap document escrit ni cap gravació– que pugui implicar el ministre en una instrucció directa en aquest sentit, però va admetre que aquests moviments solen indirectes.
Independentment de la resposta obtinguda –poc concloent per falta de proves–, Junts deixava clara la seva aposta: objectiu Marlaska. Hores després, el mateix dimarts, el senador de Junts Eduard Pujol reclamava al ministre de l’Interior que demanés “perdó” a “tots els catalans atacats per les clavegueres de l’Estat”. I recordava que un informe recent dels Mossos d’Esquadra havia confirmat que “l’Estat ha utilitzat els serveis d’intel·ligència per espiar líders polítics, periodistes, advocats i activistes”. “Ara sabem que amb Pedro Sánchez a la Moncloa el seu ministeri va espiar amb Pegasus el director de l’oficina del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Lluís Alay. No li cau la cara de vergonya?”, li va etzibar.
El ministre es va mostrar impertorbable. Segons Marlaska, tant els cossos policials com el CNI “sempre” han actuat amb autorització judicial, i en el cas “impensable” que passés una altra cosa, els perjudicats poden recórrer “a l’empara del poder judicial”. El cinisme del ministre es mesurava amb l’hiperbòlic senador de Junts, que va assegurar que “hauria sigut un bon ministre de la Governació”, en al·lusió al càrrec de l’etapa franquista, perquè en aquella època “també espiaven i ho negaven”. “No ens digui que ens estava espiant l’esperit sant, ni que vostès també eren espiats, perquè algú ha d’assumir responsabilitats”, va concloure. Així arrodonia una jornada coordinada d’una ofensiva que aspira a desgastar un ministre cremat que, alhora, sembla incombustible.
Junts desafia Sánchez a cessar Marlaska
L’hiperlideratge de Pedro Sánchez és prou evident perquè tothom tingui clar que si el president del govern espanyol pren una decisió en la qüestió de les competències sobre la immigració no la podrà aturar cap dels seus ministres. Però uns i altres identifiquen el titular d’Interior com a palanca per defensar la seva posició. El PSOE manté que Marlaska s’oposa –amb arguments tècnics i jurídics– a permetre la participació de l’administració de la Generalitat en processos com els expedients d’expulsió, que insta la policia encara que els resolguin els jutges. I la resposta de Junts, que no es pot permetre afluixar en aquesta discussió després d’haver-la convertit en una de les seves grans apostes, és que si cal es pot rellevar el ministre, que ja va quedar tocat per la massacre de la tanca de Melilla del juny del 2022.
El 17 de gener, Marlaska va assegurar en una entrevista a RNE que les negociacions estaven “molt avançades”, i que hi havia “punts d’acord” que feien preveure que el procés acabarà de manera “exitosa”, sempre dins del “marc de l’ordenament jurídic i de la Constitució”. Uns punts d’acord que el mateix Puigdemont es va encarregar de desmentir el mateix dia, en una roda de premsa des de Brussel·les per anunciar que el seu partit congelava les negociacions sectorials amb el PSOE.
A més, Puigdemont va aprofitar aquella compareixença per carregar de valent contra Marlaska, a qui va definir com “el ministre dels espies, els infiltrats, el ministre que, segons el PSOE que nega el conflicte, actua en el marc de la llei”. I va deixar clar que no estava Marlaska autoritzat a parlar de cap acord en els temes que es va expressar. També va advertir el titular del Ministeri de l’Interior que volien el traspàs de totes les competències i que no acceptarien una altra cosa perquè el terme “integral”, segons paraules seves iròniques, no feia “referència al pa”. “Integral vol dir tot. Què és el que no entén del concepte integral el senyor ministre?”, va desafiar Puigdemont.
De fet, des de Junts consideren que si Marlaska és un problema per arribar a un acord en aquesta matèria, el millor que pot fer el PSOE és cessar-lo. Així es va expressar el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, en una entrevista recent a El Món. “A nosaltres no ens serveix que ens diguin que Grande-Marlaska és el problema. Perquè si Grande-Marlaska és el problema, se’l cessa i ve un ministre que, quan rebi instruccions del president del govern espanyol, les compleixi”. I va sentenciar que el problema, en aquest cas, és del PSOE, perquè a un ministre “se’l pot cessar amb la mateixa immediatesa que se’l nomena”.
Mentre Marlaska continua al seu despatx Junts no afluixa. “No és només que faci de tap en el traspàs de les competències d’immigració, és que és un mal ministre”, remarquen fonts de Junts. Des del seu punt de vista, és massa “porós” amb la claveguera. I no li deixaran passar.
