Reunió al més alt nivell d’intel·ligència policial al quarter general dels Mossos d’Esquadra, el Complex Ègara de Sabadell, per valorar les conseqüències de la crisi d’Ucraïna. El missatge clar: incrementar la vigilància sobre les unitats del sinistre departament Central d’Intel·ligència Rus –Glávnoye Razvédyvatelnoye Upravlenie(GRU). De fet, fa mesos que la Comissaria General d’Informació de la policia de la Generalitat ha detectat que poden actuar a Catalunya arran de la invasió russa a Ucraïna. A més, fonts dels Mossos d’Esquadra recorden que la guerra està activant els agents d’informació russos i xinesos ubicats de manera fixa a Catalunya. A més, tenen tentacles amb màfies d’origen rus que també despleguen la seva activitat al país.
La trobada es va celebrar aquest divendres, com a 67è Gabinet de Coordinació Antiterrorista, i la va presidir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el nucli dur del seu gabinet i la prefectura dels Mossos. De fet, qui va tenir el protagonisme policial va ser el número dos uniformat del cos, el comissari Eduard Sallent, un veritable obsessionat de la intel·ligència policial i que fa temps que va activar l’actual cap de la poderosa Comissaria General d’Informació, l’intendent Carles Hernàndez, per vigilar de prop els serveis d’intel·ligència hostil detectats a Catalunya. Així, Hernàndez va presentar una valoració reservada dels riscos i amenaces que el conflicte pot generar a Catalunya.
Les ultrasecretes unitats 26165 i 74455 del GRU
Sallent, però, va anar més enllà i va raonar les línies d’actuació i les accions operatives de la policia catalana en seguretat i ordre públic. Una de les preocupacions importants amb què Sallent més insisteix al seu cap, el comissari cap del cos, Josep Maria Estela, i també al director de la policia de la Generalitat, Pere Ferrer, són els ciberatacs amb notícies falses o amb voluntat de desinformació. En concret, Sallent, quan era el cap d’intel·ligència del cos amb el major Josep Lluís Trapero al cap capdavant dels Mossos, ja va començar a vigilar de prop l’activitat de les ultrasecretes unitats 26165 i 74455 del GRU. Fins i tot, el Centre Nacional d’Intel·ligència va parar l’orella als seguiments que estaven fent els Mossos.
Aquestes dues unitats estan en el punt de mira dels serveis d’informació de l’Estat i de la Unió Europea, així com dels Estats Units. Les acusen d’orquestrar ciberatacs en esdeveniments polítics claus dels darrers anys. Entre aquests, el Procés sobiranista. En detall, la Unitat 26165 és un dels dos cibergrups russos identificats pel mateix govern dels EUA com a responsables piratejar la campanya del congrés del Comitè Nacional Demòcrata i la campanya presidencial de Hillary Clinton. En aquest marc, a Europa els impliquen a més del campanyes a favor del Procés, atacs a les presidencials franceses d’Emmanuel Macron o xarxes de col·laboració per protegir i fomentar l’activitat de l’extrema dreta a Alemanya i Àustria. De fet, el mateix parlament europeu va aprovar una resolució el passat 25 de gener que reclamava investigar les ingerències russes en l’activitat política europea. Fins i tot, apunten que aquesta unitat estaria rere diversos atacs en empreses del sector privat i en infraestructures crítiques europees.
Per la seva banda, la Unitat 74455 és, per als serveis d’intel·ligència, responsable de l’enviament coordinat de correus electrònics i documents robats durant les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016. Aquesta unitat tindria l’objectiu de ser un aparell cibernètic ofensiu amb importants capacitats. L’octubre del 2020 va ser acusat d’estar rere l’atac de programari maliciós NotPetya que s’havia produït el 2017. Curiosament, un informe dels serveis d’intel·ligència nord-americans, recollit pel Congrés dels EUA, recollia que el juny del 2017, va desplegar el programari maliciós contra nombrosos objectius a Ucraïna. El programari maliciós que aviat es va estendre a tot el món i va fer mal més enllà d’Ucraïna.
Sallent i Estela van raonar al conseller que per, ciberseguretat, i amb l’objectiu de preveure i evitar possibles atacs cibernètics, s’establiria una “una línia de comunicació i de col·laboració directa entre l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el cos de Mossos d’Esquadra mitjançant la Divisió de Sistemes d’Informació Policial”. És a dir, un equip conjunt en prealerta i amb un grapat de tallafocs, fins i tot, en encriptació quàntica, per evitar “ensurts” en sistemes d’informació clau o en infraestructures i bases de dades crítiques i delicades.
La xarxa russa del crim organitzat
Per altra banda, durant la reunió es va exposar també que els serveis especialitzats en jihadisme en els darrers anys han notat un “importantíssim augment del nombre i l’activitat d’espies russos i xinesos”. “Cal tenir present que a Espanya, Rússia hi té moltes capacitats a través del crim organitzat, que no és cap secret que manté vincles, contactes i connexions amb l’Estat rus”, subratllen les mateixes fonts a El Món. De fet, feia setmanes que responsables d’Informació calculaven com podia afectar la crisi actual. “No en tingueu cap dubte, si la crisi d’Ucraïna empitjora desplegaran tota la seva activitat, ja notem més moviment”, emfatitzaven fa tres setmanes.
“Els ressorts de la notable xarxa d’informadors i agents russos i de la seva òrbita instal·lada a Barcelona els serà una eina molt útil en cas de conflicte”, admetien les mateixes fonts. “Seria espionatge hostil”, alerten de manera un punt inquietant. Una opinió fonamentada en el fet l’Estat espanyol va poder aturar i neutralitzar un total de “108 actes d’espionatge hostil” durant tot l’any 2020 per part dels serveis d’Intel·ligència de tercers països. Una xifra en increment constant des de fa 7 anys. En concret, el 2013 el Centre Nacional d’Intel·ligència va aconseguir neutralitzar 86 atacs.
La tesi dels Mossos d’Esquadra i dels serveis d’informació exposada a la reunió d’ahir és que, segons com evolucioni la crisi, l’activitat hostil es pot veure reflectida en una estratègia híbrida per desestabilitzar un actor internacional contra Rússia. Això vol dir que si Espanya augmentés la seva bel·ligerància contra Rússia i, per exemple, enviés tropes o armament a defensar Ucraïna, “els serveis russos hostils podrien contraatacar amb ofensives tecnològiques, atacs informàtics, o bé maniobres per influir sobre els seus ciutadans establerts a Espanya, o ciutadans contraris a l’Estat –com els independentistes– per esperonar aixecaments que trenquessin l’estabilitat social”, especulen. Una tesi que també es va exposar en la presentació del nou Pla Antiterrorista que el ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, va exposar als Mossos d’Esquadra dilluns.
Ordre públic i mediació en zones on viuen russos i ucraïnesos
En matèria de seguretat i ordre públic, les primeres accions que es van dur a terme el mateix dijous després de l’esclat del conflicte van ser la protecció dels consolats d’Ucraïna i Rússia, el reforç de les capacitats del cos en matèria d’ordre públic, el reforç del patrullatge a les localitats amb una presència més important de persones procedents d’aquests dos països, com Lloret de Mar o Guissona, i la vigilància específica a les infraestructures de transport de companyies aèries afectades. De fet, s’ha reforçat la vigilància a l’aeroport del Prat.
D’altra banda, des de divendres la prefectura va activar l’Àrea de Mediació del cos, que està mantenint contactes amb els col·lectius susceptibles de mobilitzar-se, i l’Àrea de Cooperació Internacional va iniciar contactes amb els consolats implicats. Així mateix, el cos ha mantingut un contacte directe amb el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert per obtenir qualsevol informació rellevant que pugui afectar la seguretat.
