Són una “força policial de caràcter militar”. Aquesta és una de les raons esgrimides pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per sancionar tres guàrdies civils que van criticar obertament i desacomplexada la proposició de la llei d’amnistia. Així ho afirma en una contundent resposta parlamentària, a la qual ha tingut accés El Món, arran de les preguntes del grup parlamentari del PP sobre l’expedient disciplinari obert.
En la resposta, Marlaska recorda el mandat de l’article 104 de la Constitució espanyola i de l’article 5.1 a) de la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Dos articles que defineixen “la Guàrdia Civil, com força i cos de seguretat, sota la dependència del govern” i que “té la missió de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, amb absolut respecte a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic”. Per tant, emmarquen quines són les funcions, els deures i els límits dels seus integrants. Ara bé, Marlaska afegeix un altre element, que encara justificaria més l’obertura dels expedients disciplinaris: el caràcter castrense de l’institut armat.
“Naturalesa castrense”
El ministre alerta que en “correspondència amb la missió” que la llei encomana a la Guàrdia Civil, “tots els seus membres posseeixen un règim estatutari que uneix a la seva condició de força policial el caràcter militar, atesa la naturalesa castrense del Cos al qual pertanyen“. En aquesta línia, Marlaska recorda al grup parlamentari del PP que qualsevol membre de la Guàrdia Civil assumeix aquesta condició i circumstància des del “moment del seu ingrés”.
A més, afegeix Marlaska, recalca la vigència de l’article 50 de la Llei Orgànica 11/2007 reguladora dels drets i deures de la Guàrdia Civil. Una disposició que estableix que les “associacions professionals respondran pels actes o acords adoptats pels seus òrgans estatutaris a l’esfera de les seves competències respectives”. En la mateixa línia, aplica l’article 18.2 referent a la neutralitat política que han de seguir els efectius del cos.
“En el compliment de les seves funcions, els guàrdies civils hauran d’actuar amb absoluta neutralitat política i sindical”, sentencia el ministre en la seva resposta. Seguint aquest fil, addueix que “aquest deure, a més, forma part del Codi de Conducta del personal de la Guàrdia Civil”. Així, cita l’article 13 on es determina que “seran plenament respectuosos amb totes les opcions ideològiques i polítiques, mantenint neutralitat en aquesta matèria, allunyats del discurs polític i del debat partidista”.
Una piulada contra l’amnistia, l’origen de les sancions
L’origen de tot plegat rau en els parasindicats de l’institut armat, les seves associacions professionals, especialment Jucil, relacionada amb Vox. En una piulada en el marc de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, va tuitejar el vídeo de la intervenció de Sánchez davant el comitè federal del PSOE amb què defensava l’amnistia. Jucil l’acusava de traïdor. “La més gran traïció [felonía] que es pot cometre contra una Nació és la traïció dels que tenen el deure de defensar-la. L’interès personal d’un individu per sobre de la llibertat del poble espanyol”, exclamava Jucil. El missatge, segons el punt de vista d’Interior, superava els límits de la tolerància política.
