“Es tracta d’un informe del Centre Nacional d’Intel·ligència blanquejat, és de manual”. Aquesta és la síntesi d’un policia expert en aquest camp i un dels analistes més valorats pels cossos i forces de seguretat que treballen a Catalunya. La seva conclusió és sobre un informe anònim enviat des d’un despatx de l’Eixample de Barcelona que es va incorporar al sumari del cas Volhov, la causa que investiga els suposats vincles entre independentisme i Rússia. El dossier desgrana el que l’informant qualifica “d’informació d’entitat” sobre els contactes entre “dirigents polítics catalans” amb un “grup d’empresaris russos amb estrets vincles” amb el Kremlin.
Abans d’entrar en detalls, l’informant en una carta adreçada al jutge instructor de la causa –el titular del jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre–, li demana “mantenir l’anonimat” perquè “no se’l pugui vincular a cap filtració d’informació sensible”. Aquest dossier ha agafat volada després de la intensitat amb què la diplomàcia i paradiplomàcia espanyola fa mans i mànigues per tal d’embolicar el Procés amb els interessos estratègics russos. La resolució aprovada aquesta setmana pel Parlament Europeu n’és un exemple, alhora que els informes del gran think tank de l’Estat, Real Instituto Elcano, sobre aquestes implicacions russes amb l’independentisme.
Per altra banda, el jutge ha mantingut amb força reserva aquest informe perquè podria implicar d’altres investigats més enllà de Víctor Tarradellas, la pedra angular de tota l’especulació sobre la implicació russa amb el Procés. De fet, el jutge, tot i tenir-lo com a investigat en la causa Estela i la seva derivada Volhov, encara no ha pres declaració a Tarradellas malgrat que cinc de les nou peces separades de la causa mare que investiga el Procés ja s’han arxivat.
Aquest dossier misteriós situa la “principal trama russa de suport a la independència” al voltant d’un “conglomerat empresarial liderat per M. M.”. Un nom que l’informant considera un “testaferro del ministre rus d’Afers Exteriors, Serguei Lavrov”. Així, el dossier apunta que “segons algunes informacions M.M. és el cap a Catalunya del GRU, el servei secret militar de Rússia”. Un organisme que defineix com a “molt més opac i sanguinari que el KGB”. Ara bé, l’informant contextualitza que “altres fonts” diuen que no pertany a aquest servei d’informació, i que “només té algú del GRU treballant per a ell a Espanya, per encàrrec de Lavrov”. En aquest marc, detalla que “algun testimoni l’ha vist en festes privades tractar amb Putin i Lavrov com si fossin amics íntims”.
A partir d’aquí, l’informe fa una anàlisi exhaustiva i detalladíssima de les empreses que M.M. regenta a Catalunya. Concretament, una empresa d’inversions creada el 5 d’agost de 2008 que es dedica a la venda i producció de peix, una empresa de neteja, una consultoria de gestió empresarial i una empresa de lloguer de vehicles. Cal afegir a la llista hotels, apartaments de lloguer a Barcelona i la Costa Brava. De totes elles fa constar el capital social, apoderats i comptes anuals mercantils així com les memòries societàries i les seves ramificacions a paradisos fiscals.
Fins i tot, aporta uns registres per certificar que el mateix M.M utilitza un altre nom –aprofitant el cognom del seu pare, ja que utilitza normalment el de la seva mare– per constar com apoderat de les firmes comercials. També subratlla un altre “nom en clau” que fa servir per treballar a Catalunya sense aixecar sospites. En aquest sentit, és remarcable el fet que l’informant qualifica de “curiós” i és que M.M “mai ha volgut realitzar inversions fora de Catalunya malgrat que se li han posat en safata autèntics negocis”.
El dossier també repassa l’origen d’aquests negocis. De fet, es remunta a l’época que Rússia era presidida per Boris Ieltsin, amb qui va travar amistat i de qui va obtenir concessions per al despatx de visats a Europa. És en aquest punt que la nota d’intel·ligència comença a entrar més en detall en els possibles contactes russos amb líders sobiranistes. Així, relaciona el que havia de ser una suposada “trobada entre el president Artur Mas i Lavrov a la llotja del Barça” en un clàssic dels blaugrana amb el Madrid.
Aquí, la informació trontolla perquè indica que finalment la reunió es va celebrar entre Lavrov i aleshores un dels homes de la màxima confiança del president Mas, David Madí, ara també investigat en la causa Volhov. Aquesta trobada, al maig de 2014 hauria servit, segons l’informant per “pactar el suport econòmic i polític de Rússia al procés d’independència de Catalunya”. És més, el dossier assegura que hi ha un “document gràfic” de la trobada. Una reunió, per cert, que fonts de l’entorn directe de Madí neguen en rodó.
En tot cas, l’informe insisteix que Lavrov va continuar venint a Catalunya, on va “mantenir trobades amb independentistes”. De fet, el confident observa que “al que més es va arribar va ser a facilitar contactes fora d’Espanya als independentistes”. Ara bé, el document alerta, i fica pel mig Víctor Terradellas, en el sentit que “els independentistes catalans oferien a Putin vetar el gaseoducte d’Algèria per tal que Europa només pogués dependre del gas rus, amb el qual esperaven obtenir el suport de Rússia a la independència”. Coincidència que, precisament, aquest interès geoestratègic sigui ara motiu d’actualitat per la crisi oberta entre el Kremlin i l’OTAN.
Aquest informe es manté dins el sumari del Volhov. De fet, el jutge espera la declaració de Víctor Tarradellas, que arran dels escorcolls als seus domicilis, la Guàrdia Civil va triangular i va fer passar bou per bèstia grossa elucubrant sobre la ingerència russa en el Procés. Fins i tot, van cosir una tesi sobre la petició de 10.000 soldats russos que estarien disposats a defensar una virtual declaració d’independència.
Fonts dels analistes policials asseguren que l’origen de l’informe són els serveis d’informació de l’Estat que no poden com a tals aportar documentació per a investigacions judicials internes i que no tenen prou indicis concloents per fer-los bastir com a atestat policial a través de la seva Brigada Operativa de Suport (BOA, en l’acrònim espanyol), el braç del CNI que abans tenia a la Direcció Adjunta Operativa. Una curiositat, l’adreça des d’on es remet el gruixut informe hi ha una placa amb el nom comercial d’una de les empreses pantalles del comissari jubilat José Manuel Villarejo. Empreses per altra banda, reconegudes en el judici de la causa Tàndem com a societats pantalles dels serveis d’intel·ligència espanyols. La declaració de Tarradellas serà clau.
