Ni la nostàlgia i el record de la sensació de victòria del referèndum del Primer d’Octubre han servit per amagar la divisió independentista. Ans al contrari, l’acte presumptament unitari de commemoració a l‘Arc de Triomf de Barcelona, organitzat pel Consell per la República, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana, les Cambres de Comerç, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical ha certificat la batalla descarnada en el món de les formacions i les entitats i entre l’independentisme civil.
Només al president a l’exili, Carles Puigdemont, -el president Pere Aragonès no hi ha assistit- se la pogut sentir amb totes les notes. La resta dels parlaments, a càrrec de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el president d’Òmnium, Xavier Antich, o el president de l’AMI, Jordi Gasieni, han hagut d’aguantar i patir per poder acabar-los. La protesta a base de xiulets i de crits de “Govern Dimissió!”, han esberlat uns discursos que apostaven per la unitat. Només Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Dolors Feliu, de l’ANC, s’han escapat de l’esbroncada. L’acte ha remarcat la topada que s’està vivint els darrers mesos en l’independentisme institucional. De fet, ha estat com un acte de constricció dels cinc anys d’estaborniment de la biosfera independentista.
Fer lleis o fer la independència
L’acte l’ha clos el president a l’exili i no hi ha tingut gaires manies a l’hora de detallar el seu posicionament. En síntesi, ha advertit el govern autonòmic que “viu dels vots del Primer d’Octubre” que fent lleis impecables o amb la gestió virtuosa de l’administració “no farà trontollar l’Estat”. D’aquí que s’hagi responsabilitzat de fer la independència. El nou mantra sembla que es resumeixi ‘en feu lleis que jo faré la independència, però recordeu que us van votar per portar a terme el mandat del Primer d’Octubre’.
Precisament, el valor de l’1-O és la divisa principal de la nova estratègia del Consell per la República. “El referèndum el vam fer, és vàlid i no cal tornar-lo a fer, i votar ja hem votat”, tota un evangeli que justifica una actuació coordinada de l’independentisme, sobretot, des de l’exili. Ha criticat la taula de diàleg perquè el que caldria fer és “encadenar els germans d’ERC, Junts i la CUP” en una mateixa taula per buscar de desbordar, altre cop l’Estat espanyol.
Xiulets, la tònica general
Els parlaments que han demanat la continuïtat d’un Govern fort han estat castigats amb sonores xiulades. De fet, Forcadell ha hagut de reconèixer que “entenia la gent que estava enfadada”. I Gasieni ha hagut de demanar que el deixessin explicar un argument més. Especialment sorollosa ha estat la xiulada que s’ha encomanat quan s’ha recordat que la secretària general d’ERC és a l’exili. Antich ha pregat aturar les batalletes internes i coordinar una nova estratègia compartida per obrir els marges, tal i com va passar l’1-O.
A l’acte hi han assistit 11.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 60.000 segons l’organització, però el públic semblava retallat pel mateix patró. Crític amb els actuals lideratges institucionals de l’independentisme i entusiastes del discurs de Puigdemont. Fins i tot, de Dolors Feliu que ha exposat una nova campanya per encetar arreu del país el febrer de 2023 “si abans no hi ha eleccions”. La divisió s’ha descarnat en l’acte, on hi ha assistit tots els consellers de Junts -Jaume Giró, Lourdes Ciuró, Violant Cervera i Victòria Alsina, i l’exvicepresident cessat aquesta setmana, Jordi Puigneró. D’ERC hi han assistit els consellers d’Educació ,Josep Cambray, la consellera de Feminismes, Tània Verges, la portaveu Marta Vilalta, i els diputats Juli Fernández i Meritxell Serret. Carles Riera de la CUP també estava a la fila zero. Aquest vespre i cinc anys després, la divisió ha certificat el canvi obligat d’estratègia independentista que, de moment, aposta per la doble via, uns fer lleis i els altres fer la independència.
13 
