Els líders de la trama Gürtel, entre els quals hi ha Francisco Correa i l’exsecretari d’Organització del PP a Galícia, Pablo Crespo, han arribat a un pacte amb la Fiscalia i s’han declarat culpables dels delictes de frau fiscal, blanqueig de capitals, falsedat documental i associació il·lícita. Han reconegut els fets vint dels vint-i-sis encausats per aquesta trama de corrupció que va servir per finançar il·legalment al PP, la qual cosa els permetrà reduir les penes a les quals seran condemnats. Tots ells han presentat un escrit de reconeixement de fets.
Alguns dels delictes del cas Gürtel es remunten a vint anys enrere i el judici principal a l’Audiència Nacional s’ha iniciat aquest dilluns després de 16 anys d’investigació. La Fiscalia demanava setanta-set anys de presó per a Correa i Crespo, els quals ja han complert part de les condemnes que els havien imposat en anteriors judicis. Segons el jutge instructor, José de la Mata, tots dos, juntament amb altres, com els assessors fiscals Luis de Miguel i Ramón Blanco, van obtenir beneficis multimilionaris fruit de la concessió d’adjudicacions irregulars, i van cometre un frau a Hisenda de 24,8 milions d’euros, recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
“No ho recordo. Han passat més de 20 anys”
El judici s’ha celebrat perquè sis dels encausats no han arribat a un acord amb la Fiscalia. El primer a declarar aquest dilluns ha estat Correa. Tot i que ha acabat responent algunes de les preguntes, Correa en diferents moments ha dit: “No ho recordo. Han passat més de 20 anys”. En tot cas, ha reconegut que durant el temps que van funcionar les empreses pantalla que va utilitzar per desviar els diners mai va fer la declaració de renda a l’Estat espanyol. Correa va moure els diners per Miami, les illes Caiman i Suïssa, però ha assegurat que no sempre provenia d’activitats il·lícites. Segons la Fiscalia, entre 1998 i 2009 Correa va liderar un entramat societari amb empreses pantalla per ocultar els guanys de l’obtenció de contractes públics mitjançant “suborns”.
Durant la seva declaració, Correa ha renunciat al seu dret d’última paraula i, fruit de l’acord que ha arribat a la Fiscalia, no caldrà que no torni a la sala en la qual se celebra el judici fins al darrer dia.
Altres condemnes
Al llarg dels darrers anys, han estat ja diversos les sentències contra càrrecs del PP i el mateix partit pel cas Gürtel. Per exemple, l’abril del 2022, el PP va ser condemnat per tercer cop per aquesta trama. La formació d’Alberto Núñez Feijóo va haver de pagar uns 204.000 euros pel “benefici evident” que va obtenir per les activitats de la trama. Segons la sentència, que es va aprovar per unanimitat, el PP va lucrar-se a través de les comissions que rebien de les empreses i de les arques públiques en les campanyes electorals de les autonòmiques i les municipals del 2003 i el 2007.
En una entrevista a Las Mañanas de la 1 aquest dilluns, la vicesecretaria de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, ha dit que el seu partit ja va pagar políticament pel cas Gurtel, en referència a la caiguda del govern de Mariano Rajoy després d’una moció de censura presentada per Pedro Sánchez el 2018. Gamarra ha afegit que ara el seu partit té “tolerància zero amb la corrupció” i ha demanat centrar-se en els casos que afecten el govern de Sánchez, com el cas Koldo.
Des del PSOE, han tornat a furgar en la ferida de la Gürtel i l’han titllat de “la xarxa més gran de la democràcia espanyola”. A través del blanqueig de capitals i frau fiscal, aquest cas va servir “per enriquir càrrecs del PP i finançar irregularment el partit”, ha recollit RTVE, que cita fonts socialistes.
