Aquesta setmana s’exhaureix la pròrroga per a la negociació de la proposició de llei orgànica d’amnistia. Després d’un garbuix considerable, esperonat per alguns dels lletrats del Congrés, i amb l’oposició ferotge de PP i Vox, aquest dijous la comissió de Justícia té a l’ordre del dia la votació del dictamen de la llei de l’oblit penal per als independentistes catalans. Els serrells del text, principalment sobre les garanties de la seva aplicació immediata i de la inclusió de les acusacions de terrorisme –un punt clau davant les intencions de jutges com Manuel García Castellón, que vol forçar la definició de terrorisme– i de coaccions eren el centre de l’estira-i-arronsa, i ja s’hauria d’haver aplanat el camí per a l’acord entre Junts per Catalunya i el PSOE. Però des de Junts asseguren que “es manté la posició i que, a hores d’ara, no hi ha acord encara molts ho donin per fet”. ERC admet que ha premut l’accelerador per ajudar en les converses a dues bandes, i al PSOE admeten que “estan disposats a un petit canvi” que “no modifiqui la filosofia de les exclusions de la llei”.
Cinc elements contribueixen, però, a generar la sensació que el pacte està a tocar. En primer terme, que la comissió de Justícia del Congrés s’ha convocat per a dijous a les onze del matí. En segon lloc, que l’esborrany de la Comissió de Venècia avala l’amnistia amb relació al Procés català. Un informe que ha d’aprovar el plenari d’aquest organisme aquest dimarts, 5 de març, però que el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ja celebra. En tercer terme, hi ha l’acusació de terrorisme al president a l’exili, Carles Puigdemont, i al secretari de la Mesa del Parlament, el republicà Ruben Wagensberg, per part del Tribunal Suprem. Un tercer element, la decisió de Waterloo de promoure l’acord amb el benentès que l’exili dona per fet que “cap llei aturarà la repressió”. I, en darrer lloc, el cas Koldo –sobre la compra de mascaretes i possibles comissions–, que està esquitxant de manera especialment dura el PSOE. Un acord suposaria certa garantia de continuïtat de la legislatura i ajudaria a remuntar els socialistes. Un detall important és que el secretari general de Junts, Jordi Turull, intervingut d’un infart, per prescripció mèdica només pot dedicar-se a un afer, i ha escollit la tramitació final de la llei d’amnistia.
No esperar més per aprovar l’amnistia
Les perspectives d’un acord immediat havien arribat aquest dilluns, d’una manera o altra, des de totes les parts implicades. Per una banda, Carles Puigdemont, en el seu discurs de clausura de la trobada del Consell de la República dissabte a Sant Cebrià de Rosselló (Catalunya Nord), va desbrossar el paisatge per facilitar l’acord. Així, advertia que la confrontació “no s’acabarà mai” perquè considera que la repressió tampoc ho farà. “Les entranyes de l’Estat estan més excitades que mai”, va assenyalar el president, i va instar l’independentisme a mantenir el desafiament davant la repressió que pugui sorgir fins i tot després de l’aprovació de la llei d’amnistia. De fet, Puigdemont semblava que preparés les bases de Junts per a un anunci imminent de l’acord, i més després que, divendres al vespre, Toni Comín, també des de la Catalunya Nord, posés d’exemple la resolució de García Castellón per incloure el terrorisme a l’amnistia.
De tota manera, des de Junts veuen el perill -a la vista de la resolució del Tribunal Suprem respecte de la causa Tsunami Democràtic– d’un colador per a diverses causes relacionades amb l’independentisme. Si s’acaba imposant la tesi de la kale borroka com un terrorisme de baixa intensitat a Catalunya per “subvertir l’ordre constitucional”, serà la nansa on s’agafarà la judicatura més dura per evitar l’aplicació de l’amnistia. De fet, temen que hi hagi una reconversió dels desordres públics en “terrorisme de carrer”. “Hem d’aguantar”, refermen des de Junts.
Encara més, també veuen la necessitat d’especificar el text per evitar processos en base el delicte de traïció, o fins i tot, el que sembla una nova via de la judicatura, el delicte de coaccions. “No podem deixar ningú fora”, apunten els juntaires. Mentrestant, els republicans assenyalen que la llei no pot amb tot, però el pacte polític puntual sí, en referència a possibles indults en casos que s’escapin per alguna escletxa de la llei d’amnistia. “És impossible anar contra el black and decker dels jutges”, al·leguen els republicans per no demorar més l’aprovació de la llei d’amnistia.
Els socialistes, murris davant l’estira-i-arronsa amb Junts
El PSOE, que darrerament ha d’afinar més del compte la seva maquinària mediàtica, fa un doble joc. La portaveu de la formació, Esther Peña, ha aprofitat la roda de premsa dels dilluns per assegurar que la formació ha adoptat una “posició ferma i clara” i que no tenen prevista “fer cap modificació” pel que fa al terrorisme o traïció, tal com reclamava Junts.
Ara bé, per altra banda, ha admès que podrien “haver-hi petits canvis” respecte del text consensuat amb ERC, Bildu, Sumar, PNB i BNG per mirar d’amorosir la posició de Junts. Uns canvis, però, que ha remarcat que “no modificaran la filosofia de la llei”. Per la seva banda, Bolaños ha pogut brandar l’esborrany de la Comissió de Venècia, que avala l’amnistia proposada, amb un doble objectiu: per una banda, asserenar els ànims a Junts, i per l’altra, blindar la proposició de llei davant les crítiques del PP i Vox.
Cas Koldo i… una comissió convocada sense acord?
De tota manera, Junts no s’esperava una pista d’aterratge com el cas Koldo. La necessitat d’una victòria parlamentària que refermi la robustesa de l’executiu del PSOE al Congrés i de la consolidació d’un govern d’esquerres i amb més compromís amb el sobiranisme farà, segons els càlculs de Junts i ERC, que els socialistes es belluguin, encara que només sigui de manera simbòlica o testimonial. Per això, un dels punts que indica la proximitat de l’acord és la convocatòria de la comissió de Justícia.
L’agenda oficial de la cambra baixa ja anuncia que dijous es reuneix la comissió a partir de les onze del matí. En l’ordre del dia, hi ha “debatre i votar el nou dictamen de la comissió sobre la Proposició de Llei Orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”. “Difícilment s’hauria convocat si la possibilitat d’acord no fos real”, coincideixen diverses fonts dels partits implicats en la negociació. Així mateix, des del PSOE han insinuat que la intenció és portar la votació de la llei al Congrés en el pròxim ple, és a dir, en quinze dies, a tot estirar.
A tot plegat, cal afegir que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, insistia a “no abaratir” la llei d’amnistia i aprovar-la com més aviat millor perquè comenci la seva aplicació. “Després ja veurem si fan falta altres mesures”, manifestava en una entrevista a ‘El Periódico’. Un argument que membres d’ERC ja deixen caure des de fa tres setmanes. És a dir, aprovar la llei, començar-la a aplicar i, en aquells casos on no arribi, aplicar indults. Una tercera veu ha estat la de Jaume Asens, negociador de Sumar, que està convençut que, amb el possible “nou redactat de la llei d’amnistia” que juntaires i socialistes acordin, els acusats de terrorisme quedaran més blindats que no pas en l’anterior text. Un optimisme que el secretari general de Junts, però, no va voler compartir aquest cap de setmana. Sigui com sigui, la intenció és no allargar més els terminis al Congrés, que prou que s’aturaran al Senat, després que el 30 de gener el text va tornar a la comissió de Justícia perquè emetés un nou dictamen, després de no assolir la majoria absoluta necessària al ple.
