El judici serà el 4 i 5 de novembre. En aquesta ocasió els acusats per la fiscalia són els primers integrants de la Sindicatura Electoral que havien de supervisar el referèndum. Tots són acadèmics del Dret i, abans de celebrar-se el referèndum, van renunciar al seu nomenament.Tot-i així, la Fiscalia demana pels cinc acusats -Jordi Matas, Josep Pagès, Marta Alsina, Tània Verge i Marc Marsal una- una pena de dos anys i 9 mesos de presó pels delictes de desobediència (9 mesos) i d’usurpació de funcions (dos anys). En aquesta conversa amb el professor Matas (Barcelona, 1962), aquest catedràtic de Ciència Política del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la UB explica per què va acceptar el càrrec i per què ho tornaria a fer. És el poder de l’acadèmica. Una responsabilitat.
Sembla que sigui un judici oblidat.
Sí, i és curiós. Mira, he repassat la quantitat de llibres que s’han fet sobre el referèndum i no n’hi ha ni un que mencioni la Sindicatura Electoral. És significatiu i sorprenent. No oblidem que el mateix Tribunal Constitucional va definir la Sindicatura Electoral com “l’òrgan nuclear del referèndum”.
I això per què?
Perquè som persones vinculades a l’acadèmia, a la universitat, al dret i no tenim una vinculació política. Altres casos tenen més ressó perquè afecten persones amb un perfil més polític. Hem estat una mica oblidats, fins i tot, quan es feien llistes s’oblidaven de nosaltres com a represaliats. Estem a quinze dies del judici i hem de reivindicar el nostre espai.
Quin és aquest espai?
A nosaltres se’ns persegueix com a acadèmics. Vam ser elegits com a acadèmics, com a juristes i politòlegs especialistes en processos electorals, gairebé tots vinculats a alguna universitat catalana. Vam acceptar i exercir la nostra responsabilitat com a acadèmics especialistes en processos electorals.
Precisament, si agafem una visió àmplia de la repressió podem dir que ha coartat el dret a la manifestació, a la llibertat d’expressió, a la immunitat parlamentària… i ara a la llibertat acadèmica o de càtedra?
Sí. Nosaltres sempre hem considerat que era una responsabilitat com a acadèmics acceptar aquest encàrrec, fer de síndics electorals. De fet, el vam exercir com a acadèmics. Els òrgans de electorals hi són a tot arreu amb juristes, politòlegs o, fins i tot, jutges. Tant la Unesco com el Tribunal Europeu de Drets Humans o la normativa internacional quan parlen de llibertat acadèmica o científica fan referència a una idea que va més enllà de la recerca i la docència; més enllà de la tasca que fem dins la universitat: la transferència de coneixement.
Què s’entèn per transferència de coneixement en tant que llibertat científica?
És acceptar encàrrecs de l’administració, d’entitats públiques i/o privades que demanen algun especialista en un determinat àmbit. Com hem vist amb la pandèmia, o quan veiem geòlegs treballant en unes inundacions. En el nostres cas va ser així.
Un servei que en aquest cas demandava una majoria parlamentària…
En el nostre cas era un encàrrec del Parlament de Catalunya, una majoria qualificada de la cambra que ens ho va proposar. També una majoria qualificada que avalava l’acció i un programa de Govern, i a més, una voluntat popular contrastada a les enquestes d’un 80% que demanava que el conflicte es resolgués a través d’un referèndum. En aquest context, un acadèmic ha de ser responsable i acceptar aquesta mena d’encàrrecs.
Han tingut suport, però, de les estructures universitàries?
Absolutament tots els claustres universitaris s’han pronunciat a favor nostre i ens han mostrat suport. És el mateix cas de la Secretaria d’Universitats i de Recerca així com el personal dels diversos col·lectius de la comunitat universitària com a alumnat, professorat o personal d’administració i serveis. Ara bé, certament, si parlem dels equips rectorals i dels rectors sí que hi ha hagut un dèficit de suport. No tots els rectors són iguals, però sí que tret l’equip rectoral de la Pompeu Fabra, que va emetre un comunicat de suport, la resta no només no va fer cap comunicat sinó que ni tan sols han fet una miserable trucada, encara que fos en privat. Ens sembla insòlit quan tens imputats professors de la teva universitat no belluguis ni un dit per donar el suport personal. Segurament té a veure amb la ideologia dels rectors i rectora que no els permet fer aquests gestos.
En canvi sí que hi ha hagut suports internacionals
Hem tingut molts suports internacionals, bàsicament de la principal organització de politòlegs del món, que és l’americana, que malgrat les pressions de l’espanyola ens va donar suport. I l’organització americana no s’hi posa per poc. De fet, només fa un, dos o a tot estirar tres comunicats l’any, i en casos que clamen el cel. Aquell any va fer tres comunicats i un d’aquests va ser sobre els síndics, perquè hi va veure una vulneració flagrant dels nostres drets elementals. Les associacions britànica, quebequesa, canadenca i altres entitats acadèmiques dedicades a la defensa dels drets humans i les llibertats. Tots aquests suports -manifestos o cartes al president espanyol- tenen un fil conductor, la vulneració de la llibertat acadèmica. Totes elles fan referència a aquest fet tan insòlit, que no passa a cap país democràtic, i és que es persegueixi uns acadèmics per formar part d’una junta electoral, o sindicatura electoral, que treballen per vetllar per l’objectivitat, la transparència i el dret de participació.
Teniu la recança de pensar que la gent no entenia la vostra funció, de la vostra importància?
Ens trobàvem en un context d’una extraordinària incertesa. La gent el que pensava que era important era que el Primer d’Octubre hi havien d’haver urnes, col·legis electorals, paperetes…però això de qui ho havia d’avalar era una mica igual. Se suposava que algú ho faria. Al final, hi van haver urnes, paperetes, col·legis i més de dos milions de vots. Ara bé, jo entenc que tothom donava per fet que hi havia un òrgan que vetllava pel bon funcionament del referèndum. Era una de les preocupacions de deixar el càrrec.
Vostès el van deixar finalment aquest encàrrec
El vam deixar perquè ens van demanar que el deixèssim.
Vostès acceptarien ara una nova responsabilitat per una encoma del Govern d’aquestes característiques?
Com que nosaltres no hem deixat de ser acadèmics i tenim una responsabilitat acadèmica, el tornaríem a agafar. No podem permetre de cap manera que la repressió judicial o de la fiscalia ens faci renunciar a la nostra responsabilitat acadèmica. Malament aniríem. Si ens tornessin a demanar formar part d’un òrgan electoral o formar part d’una altra sindicatura per un referèndum, ho tornaríem a acceptar. Ho tenim claríssim tots els membres de la sindicatura.
Com a politòleg com definiria la situació del Procés?
És un moviment social extraordinari, insòlit que no hem vist i ni estem veient a cap lloc del món. Com a moviment social té una voluntat política evident i està extraordinàriament reprimit. A més, ha sacsejat les estructures de l’Estat, el sistema de partits a Catalunya i a Espanya, i fins i tot, el discurs polític. Ho ha sacsejat tot, des del cap d’Estat als moviments de base. A partit d’aquí hi va haver un fet àlgid, clímax, el referèndum del Primer d’Octubre, que ho va sacsejar tot. Ara estem en una espècie de parèntisi, esperant a veure què passa i les continues eleccions no han permès reconstruir la unitat estratègica de l’1 d’octubre. A més, de la pandèmia. El moviment està una mica estabornit.
1
