Jaume Solé (Tortosa 1989) és president de Tortosins pel Monument, associació que defensa que el monument de Tortosa es quedi al riu Ebre. També és president del PP d’aquesta ciutat que el dia 28 de maig celebra una consulta per a decidir el futur del monòlit, inaugurat el 1966 pel dictador Francisco Franco. En aquesta entrevista, Solé argumenta a El Món la seva defensa del monument.
Quan es crea Tortosins pel Monument?
La plataforma la constitueixo a través de Facebook a finals de març de 2016. No hi entren els partits. Bé, jo sóc president del PP de Tortosa, però aquí sóc un ciutadà més. El vicepresident és votant d’ERC [Jordi Albero Sánchez], la secretària és votant del PACMA, de manera que no ens poden dir franquistes.
El seu objectiu és fer de contrapès de la plataforma que demana la retirada del monument?
Sí, i mira, nosaltres en dos mesos hem aconseguit molts més seguidors [a Facebook] que ells en tot un any. Però més que contrapès vam veure que hi havia un espai buit, ja que ningú no havia sortit en defensa del monument. I si vas pels bars i preguntes a la gent sobre el monument segurament 8 de cada 10 persones et diran que hi estan a favor, siguin de dretes o d’esquerres. Al carrer també ens donen molt suport.
Com s’explica des de Tortosa que es faci una consulta per retirar un monument franquista? A fora costa d’entendre-ho
Passa com amb els correbous, que a fora de les Terres de l’Ebre no s’entén. El debat fora de la ciutat és sobre si franquisme sí o no. I no és així. Perquè el monument porta 50 anys aquí, i la gent l’entén com un monument seu. A Vilalba dels Arcs també passa, que hi ha un monument que ara volen retirar perquè diuen que és franquista… Ostres, la gent sortirà allà amb escopetes de perdigons si el treuen!
A Tortosa se senten seu el monument?
Sí, tret de les postures més radicals, la visió centrista entén que és un monument d’homenatge a tots els caiguts. Fins i tot hi ha gent amb familiars del bàndol republicà que van morir a la Batalla de l’Ebre que diu que el monument també els representa, als qui van caure lluitant per la República.
Com és que s’ha esperat fins al 2016 per a plantejar la retirada del monument?
És un tema polític. Entenc que ara amb tot això de la independència s’ha volgut treure un rèdit polític i intentar acabar amb tot el franquisme. Però és realment polític. I es veurà el dia 28, perquè la majoria de la gent està a favor de mantenir el monument. És una discussió entre els partits, CiU ha estat sempre en contra de la consulta, i ara amb ERC tenen un pacte de govern que inclou fer-la.
La CUP se n’ha desmarcat, diu que no respectarà el resultat del 28-M perquè la consulta legitima el franquisme
Són una minoria, és un pensament residual. La veritat és que no ens agrada gens que des de fora es vulgui vulnerar la nostra autonomia local. Si la majoria dels regidors de l’Ajuntament han decidit que s’ha de fer una consulta… aquest dret a decidir que tant se’n parla també es pot aplicar a nivell local.
Tortosa, ciutat d’àguiles
Però segons la legalitat que emana del Parlament, cal retirar tota la simbologia franquista. Això és una imposició?
Sí, és una imposició que ve de fora. Primer, perquè no entenem que sigui un monument franquista. Quan la Diputació va fer l’estudi per a la retirada dels símbols franquistes va entendre que aquest de Tortosa no era d’exaltació pròpiament franquista.
No, la simbologia no és franquista.
No?
No. Per exemple, l’àguila del monument hi és perquè Tortosa és una ciutat d’àguiles. Està agermanada amb Reus, amb França, a la processó hi surt l’àguila, als balls de gegants també… entenem que no és l’àguila de Sant Joan que la dictadura va agafar com a símbol. Ara bé, nosaltres ja hem dit que si guanya l’opció que defensem, la de mantenir, reinterpretar i contextualitzar el monument, estem oberts a discutir-ho tot. I si una gran majoria considera que l’àguila és franquista, podem arribar a un acord i retirar-lo. Però els símbols sempre són depèn de com els mires. De fet, i segons el propi autor, Lluís Maria Saumells, el soldat que corona el monument no té bàndol, i alça un estel cap al cel perquè mai més no hi hagi una guerra civil a Espanya. Això ho diu el propi autor eh, que era antifranquista.
Planteja l’opció de mantenir el monument com si fos un terme mig
Sí, ho és. Durant la democràcia ja es van retirar els símbols que es podrien considerar franquistes, com el Víctor, o algunes plaques. De fet, als plànols originals no hi ha simbologia franquista. Però quan va venir Franco a inaugurar el monument, l’any 1966, van incloure els símbols franquistes, ja retirats en democràcia. A més, passa una altra cosa en aquest monument que cal destacar. I és que els monuments franquistes tenen a dalt de tot la simbologia. En canvi, aquí l’autor va posar-hi a dalt de tot la humanitat, i els símbols franquistes els va posar a baix de tot per a restar-los importància.
Tornant a la consulta, creu que la pregunta està plantejada perquè guanyi l’opció de mantenir el monument?
No, perquè l’altra opció també recull que si es retira el monument s’hauria de museïtzar. Gent bastant centrista, no de la CUP, sinó centristes, parlen també de museïtzar-lo, de manera que les dues opcions donen bastant de joc i cap d’elles no és pas tancada. No són de ‘sí o no’. Al cap i a la fi, l’opció ‘A’ és retirar-lo i l’opció ‘B’ és mantenir-lo, i la gent hauria votat el mateix estigués plantejada d’una manera o una altra.
Dret a decidir-ho tot
Què respon la plataforma Tortosins pel Monument a les crítiques sobre el fet de celebrar una consulta? A la resta de Catalunya no s’ha preguntat si es vol retirar simbologia franquista, ja que la dictadura va ser imposada
Sempre poso l’exemple de Paquita Sauquillo, una històrica socialista a qui no se la pot pas titllar de dretes. I ha sigut la designada per a la Comissió de la Retirada dels Símbols, de la Memòria Històrica, a l’Ajuntament de Madrid. Que tampoc es pot dir pas que sigui de dretes, al contrari. I en una entrevista va dir que el que ella no faria pas seria retirar cap monument, perquè això seria actuar com talibans. Això ho diu ella eh, no jo. I el que faran a Madrid amb tots els monuments amb simbologia serà contextualitzar-los. Per exemple, posar una placa que expliqui què va ser la Batalla de l’Ebre. Tots tenim familiars a un bàndol i a l’altre, la Guerra Civil va ser així. No s’ha de consultar? Qui diu això va en contra del que ells mateixos diuen. Si es queixen que des de Madrid s’afirma que “la unidad de España no se consulta”, oh, és clar… no es poden posar les mans al cap i després venir i dir a Tortosa que “no, els monuments de simbologia franquista no es poden consultar”.
Potser perquè l’origen és diferent, no? D’una banda hi ha el dret a decidir de Catalunya, i l’altre és una imposició militar i dictatorial
No, no, en els dos casos es parla de la legalitat vigent. En un cas la Constitució espanyola parla de la unitat d’Espanya. I en l’altre cas la llei de Memòria Històrica recull que en ser un monument amb característiques úniques a tot l’Estat no se li pot aplicar la llei. I això ho diu l’article 15.6.
Hi ha contradicció legislativa?
Entenem que el monument no fa referència al franquisme. La llei diu que el monument té un valor artístic i arquitectònic diferent del que hi ha a la resta d’Espanya. No és una figura eqüestre del dictador, no és la figura de Saddam Hussein de l’Iraq quan la van tombar. És una escultura d’un autor reconegut internacionalment, premi de Sant Jordi, que ha fet obres d’art arreu del món. No es pot comparar.
Com diu Mayor Zaragoza, s’ha de convertir en un monument per la pau. Si guanya l’opció de mantenir-lo, considero que les dues plataformes hem de formar part de la comissió que es creï. D’altra banda, ens faria molta pena que la consulta fracturés la societat, entre partidaris de retirar-lo i mantenir-lo. És veritat que se’ns ha titllat de franquistes i de nazis o feixistes, quan hi ha gent gran que ha lluitat contra el franquisme i que ara defensa el monument. No és just, i la radicalització és molt dolenta, pot provocar fractura. I les dues plataformes hem de demostrar això, que es pot arribar als acords necessaris perquè sigui un monument per la pau.
I què argumenten els republicans que defensen el monument?
Que porta 50 anys aquí. De fet, a ‘La Vanguardia’ van publicar, el dia de la inauguració del monument (1966) que és un homenatge “a tots els caiguts, d’un i altre bàndol, que van immolar la seva vida per la pàtria”. Allà ja es vol fer referència a l’estructura, que té dos peus, i que representa que hi ha un peu a cada cantó del riu. La gent entén que això commemora tots els caiguts, d’un bàndol o altre. I per molt que es digui que és un monument franquista, la gent de Tortosa no ho entén així.
Amenaces
D’altra banda, Solé ha assegurat a El Món que ha rebut amenaces de manera reiterada, a banda d’insults i comentaris ofensius a la xarxa. La majoria d’aquests missatges titllen de “feixistes” i “nazis” els membres de Tortosins pel Monument.
