La segona Conferència Nacional per l’Estat Propi del Moviment per la Independència s’havia de celebrar el passat 18 de maig, però la convocatòria d’eleccions anticipades va alterar tots els plans i, a més, la pèrdua de la majoria independentista va obligar a refer un full de ruta que, finalment, es presentarà aquest diumenge, 10 de novembre. Havia de ser un acte presencial al Casino de l’Aliança del Poblenou, però una altra circumstància imprevista ha obligat a fer un canvi de format: davant la dificultat de molts dels participants de ser aquest dissabte a la tarda a València per assistir a la manifestació per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per la gestió de la DANA, els organitzadors han optat per substituir la trobada per una retransmissió en línia que es podrà seguir en un canal de YouTube.
El secretariat provisional de la segona conferència presentarà un full de ruta per “rellançar el moviment independentista” i tornar a tenir “una majoria social sòlida”. “Es tracta d’un full de ruta que marca objectius i marcs d’actuació”, expliquen fonts de l’organització en conversa amb El Món, on deixa clar que aquesta segona etapa és diferent de la primera perquè és “molt més complexa”. Per això volen portar amb molta discreció “aquesta segona etapa del Procés”. “Quan vam començar amb la il·lusió i amb el projecte d’independència gairebé n’hi havia prou, però ara no, i cal explicar molt bé per què volem la independència”, afegeix l’impulsor de la primera conferència que es va celebrar l’any 2011.
El full de ruta que presentaran, segons detalla la mateixa font, està actualitzat i amb la situació actual que l’independentisme, fora del Govern i sense majoria al Parlament. “És un full de ruta molt flexible, per necessitat, per com estan les coses, però la característica més important és que parteix de la feina que està fent tothom”. “No tenim una recepta màgica, però volem posar tota la feina en comú i convertir-la en un projecte compartit”, sentencia. Així, marca que l’objectiu principal del full de ruta és “tenir una majoria social prou àmplia com per a quan s’hagin creat les condicions adequades per instaurar la República, saber que podem aprofitar unes eleccions per convertir-les en plebiscitàries i fer que aquesta majoria social es converteixi en política”, subratlla.
El full de ruta de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi
El document consta de deu punts i parteix d’una fotografia inicial de la situació actual de l’independentisme en el front polític i institucional, el social i l’internacional i situa la societat civil, les institucions republicanes com el Consell de la República i els partits polítics com els “principals actors en aquesta segona etapa del procés d’independència”, que estructuren en “fronts d’actuació i projectes” en sis àmbits: polític, social, institucional, internacional, projectes de país i econòmic. En total, 22 projectes que es classifiquen en tres grups diferents. Per una banda, hi ha els projectes motors que són aquells destinats a “dinamitzar i organitzar” les persones en l’àmbit territorial, així com fer créixer el nombre de gent organitzada.
D’altra banda, hi ha una sèrie de projectes “essencials” que són clau per assolir les condicions necessàries per poder instaurar la República en territori propi. És a dir, establir un marc institucional i legal bàsic, la creació dels mecanismes d’identificació i estructuració de les persones que formen part del grup, mobilitzacions massives, permanents i especials, institucions republicanes i autonòmiques, estructures d’Estat, acció política a l’Estat espanyol, relacions polítiques internacionals, projecció Exterior, comunicació i sobirania financera. I, finalment, els projectes “estructurants”, com la participació política, la llengua, la cultura els serveis bàsics i la sobirania energètica. El full de ruta deixa clar que “cal plantejar-los immediatament i començar a executar-los”, però subratlla que “no podran assolir els seus objectius sense disposar de la República instaurada i en funcionament”.
Com arribar a la República Catalana?
Per tal d’arribar a l’objectiu, la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi defineix cinc fases, però tot parteix del reagrupament de forces i “construir” una unitat d’acció independentista “veritablement forta, en tots els fronts, i per construir les estructures i eines necessàries per a les fases posteriors”. És al final d’aquesta fase, quan tots els actors del moviment hauran d’assumir aquest full de ruta. Tot seguit, segons detalla document, caldrà crear les condicions adequades i fer créixer el suport polític i social a la instauració efectiva de la República catalana i, alhora, creixi el suport electoral als partits independentistes.
El document deixa clar que la “millor via” per assegurar la instauració de la República és un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat espanyol, amb observadors internacionals, i amb l’acord explícit d’aplicar els resultats de forma immediata, i fixa un termini per a la seva celebració: l’actual legislatura espanyola. Tot i això, el document remarca que l‘independentisme ha de “seguir treballant en l’escenari sense un acord d’aquest tipus”. En canvi, si aquesta via no dona els seus fruits, el full de ruta aposta per “accelerar el procés d’instauració de la República catalana a partir de la validesa dels resultats del referèndum de l’1-O”. Un cop superat aquest punt, s’entrarà en la fase de desenllaç per instaurar la República amb les eleccions al Parlament de Catalunya si no hi ha referèndum acordat.
En aquesta cita electoral, el full de ruta estableix que totes les candidatures independentistes han de signar un compromís públic per a declarar l’inici del procés constituent de la República catalana en la sessió constituent del nou Parlament i, d’altra banda, recomanen la constitució d’una llista de país que compti amb el suport de tot el moviment per assegurar “una lectura inequívoca dels resultats” i amb un únic punt del programa: “instauració de la República Catalana si aquesta llista treu més del 50% dels vots vàlids emesos”. Si l’independentisme superés aquest llindar, els següents passos són activar els grups d’actuació territorial en llocs estratègics del país, elecció del president de la República i formació del Govern provisional de la República Catalana i posada en marxa de l’Administració pública republicana, “garantint el seu funcionament normal, especialment en l’ordre econòmic i en el de la seguretat”.
S’espera representació de Junts, ERC i la CUP i de les entitats independentistes
La mateixa font de l’organització de l’acte detalla que la cita del pròxim 10 de novembre comptarà amb l’assistència, a títol personal, de representants de formacions i entitats independentistes. Així detalla que està en converses amb totes les formacions independentistes i espera que representants de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP assisteixin a l’acte, que se celebrarà abans del congrés dels republicans. Per això, des de l’organització s’han posat en contacte amb totes les candidatures i han rebut la confirmació de tres, a excepció de la d’Oriol Junqueras que no ha donat resposta a la petició. D’altra banda, hi haurà absències destacades com la del president de l’ANC, Lluís Llach, que es va implicar molt en la primera conferència, però que té un compromís ineludible, i de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, que té programat un viatge per aquelles dates. Tot i això, la mateixa font remarca que aquestes persones enviaran una salutació en vídeo que es projectarà al final de l’acte per fer visible el seu suport a la iniciativa.
