El vesper en què s’ha convertit l’ANC s’ha tornat a agitar aquest dimecres en fer-se pública una dada que fa dies que escalfa els xats i grups de WhatsApp del sector contrari a Lluís Llach en les eleccions de l’entitat. Segons ha avançat l’Ara i ha confirmat El Món, el músic i aspirant a presidir l’Assemblea, que la setmana passada es va quedar a les portes d’aconseguir-ho després de cinc votacions i que ho ha de tornar a intentar dissabte, mai havia pagat les quotes com a soci de l’associació. Va ser a l’abril, quan va decidir presentar-se com a candidat en plena batalla sobre la llista cívica, que va liquidar el deute. I la Junta Electoral de l’entitat li va permetre inscriure’s en la cursa per ser elegit secretari nacional.
El sector antillachista –crispat després del ple de dissabte passat, en què el seu candidat a president, Josep Punga, va acabar retirant la seva candidatura– considera que s’ha comès una irregularitat, que la flexibilitat que permet liquidar de cop quotes pendents és per votar en les consultes de l’organització, no per ser candidat. Tanmateix, la resposta de la Junta Electoral –formada per persones que no formen part de la direcció de l’entitat– és que “el Reglament Electoral és interpretable”. L’òrgan defensa que el seu criteri “en totes les decisions” ha sigut buscar una interpretació àmplia que, “sempre dins el Reglament Electoral”, permeti la màxima participació dels socis en les eleccions de l’entitat. És un argument similar a l’esgrimit la setmana passada, quan El Món va preguntar pel cas de Joan Puig, el conseller nacional d’ERC ara convertit en un dels 72 secretaris nacionals de l’ANC tot i les al·legacions presentades per altres candidats.
Soci des de la Diada del 2018, quotes pendents durant més de cinc anys
Tanmateix, els telèfons treuen fum aquesta tarda, des que ha transcendit la història que fa dies que comenten i que es remunta a l’Onze de Setembre del 2018. Aquella Diada, l’aleshores secretari nacional Jordi Roset, membre del Comitè Permanent presidit per Elisenda Paluzie com a coordinador de gestió econòmica, tenia una missió, proposada per ell mateix: posar-se a l’accés de la zona de la manifestació reservada per als VIPs convidats, preguntar-los si eren socis de l’Assemblea i demanar que se’n fessin als que no n’eren. Roset recorda aquella tarda en conversa amb El Món. “Vaig aturar Llach i li vaig preguntar si era soci. Em va dir que no, i li vaig posar al davant una butlleta perquè l’omplís i se’n fes, i així ho va fer”, rememora. En aquell moment, a Llach li va passar el que passaria a la majoria de gent: no recordava el seu número de compte corrent. Per això es va quedar que s’hi contactaria uns dies després per rematar el tràmit i poder-li passat els rebuts i fer-lo soci de ple dret. “No hi va haver manera. Li enviàvem mails, li trucàvem. Jo comprovava regularment si ja s’havia resolt. I quan vaig dimitir el 2021, encara no havia pagat cap quota“, afegeix Roset.
L’ex secretari nacional, un conegut empresari propietaris de Petrolis Independents, va ser un dels impulsors del col·lectiu Donec Perficiam, que sempre ha reclamat la llista cívica. Aquesta posició el situa en el sector enfrontat al de Lluís Llach en aquestes eleccions de l’Assemblea, en les quals han participat també exdirigents contraris a la llista cívica com ara l’exvicepresident Josep Cruanyes, que no havia esgotat els dos mandats i es podia tornar a presentar i ara torna a ser secretari nacional.
“Des de quan ets soci?”, la pregunta que ha fet saltar la polèmica
Durant la campanya, Roset va entrar al fòrum obert per l’ANC perquè poguessin fer preguntes als candidats i va plantejar una qüestió a Lluís Llach: “Des de quan ets soci?”. No era una pregunta innocent. El músic va respondre que, segons el “certificat” que li havia fet l’entitat era soci des del 2014, any al qual es refereix com “el de la creació” per error, perquè l’Assemblea es va fundar el 2012. En un intercanvi d’impressions posterior, quan Roset li va dir que faltava “a la veritat”, Llach li va retreure el to i l’acusació.
Aquesta conversa ja no és accessible perquè el fòrum es va tancar després del procés electoral, que es va acabar el 18 de maig. Però en aquell moment va ser visible per als socis. I ha estat alimentant les converses de les darreres setmanes. Roset assegura que fins ara no n’havia volgut parlar en públic per respecte per la trajectòria de Lluís Llach, que reconeix com un “símbol del país”. “Suposo que a hores d’ara ja ho sabia tanta gent que al final ha acabat sortint. El que no entenc és que a aquestes altures una persona amb el seu full de serveis es vulgui enfangar d’aquesta manera”, conclou.
La crispació del ple del Secretariat Nacional de dissabte passat i el bloqueig
El sector defensor de la llista cívica i, per tant, contrari al de Llach, també li retreuen que dissabte passat no s’avingués a acceptar la proposta de Josep Punga de pactar i fer-lo el seu vicepresident. Inicialment, el sector favorable a la llista cívica aspirava a aconseguir guanyar la votació al Secretariat Nacional que havia de triar el president. Tanmateix, a la primera votació ja es va veure que seria impossible, perquè Punga només va obtenir 27 vots i Llach 43. Així i tot, Llach no arribava als 48 vots necessaris –dos terços del Secretariat– per ser escollit, i es va repetir la votació dues vegades abans d’aturar la sessió per dinar.
Va ser aleshores quan Punga va retirar la seva candidatura i va proposar el pacte a Llach, que el músic va desestimar. En les dues últimes votacions, va continuar sense assolir la majoria qualificada, perquè el sector de Punga, majoritàriament, va votar en blanc després de quedar-se sense candidat. En l’última ronda, el marcador va quedar en 45 vots per a Llach, 21 vots en blanc, 1 vot nul i 1 abstenció. És a dir, amb vot secret, alguns secretaris nacionals havien canviat de posició per evitar el bloqueig, però no en van ser prous. Aquest dissabte, tots plegats s’han de tornar a veure les cares i l’ambient no s’haurà relaxat, sinó que estarà encara més crispat.
Mentrestant, Lluís Llach manté la posició. Tot i que no fa declaracions perquè el reglament electoral de l’ANC no li permet –diumenge passat va declinar donar una entrevista a El Món per aquesta raó–, sí que ha anat fent piulades a Twitter. I aquest dimecres a la tarda ha respost que “a l’Ara els posa nerviosos que pugui guanyar la presidència de l’ANC” i que sembla que posen en dubte “el bon fer de la Junta Electoral (independent) de l’ANC”.
