L’independentisme va “punxar” en la manifestació de la Diada –més de 40.000 persones al carrer, segons la policia, després de 13 anys– tot i que el govern de la Generalitat de Salvador Illa es va apuntar a la defensa de la llengua arran de la sentència del TSJC del dia anterior, que anul·lava bona part del decret que intentava blindar el català a l’escola. Aquest és l’eix vertebrador aquest any de la tradicional lectura enrabiada dels actes de l’Onze de Setembre que fa la premsa editada a Madrid. Tots els rotatius insisteixen en el que consideren un fracàs –sense que puguin posar exemples alternatius d’altres manifestacions multitudinàries any rere any–, però la línia editorial de cadascun –o fins i tot del cronista– els porta a fer una interpretació variada del paper del PSC.
La Diada apareix només en tres portades, en espais reduïts
Pel que fa als diaris que tenen versió en paper, només La Razón, El Mundo i El País hi han reservat un espai en la portada. El més agressiu és El Mundo, que titula: “El PSC es posa al capdavant de l’atac als jutges pel català en una Diada molt minoritària”. El rotatiu ha paït especialment malament que el govern de Salvador Illa i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, fessin una defensa clara de la llengua en els seus discursos davant el monument a Rafael Casanova. “L’independentisme no s’ha trobat sol. El PSC ha secundat el seu atac als jutges per defensar la coexistència del castellà i el català a Catalunya. Com Turull, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha apel·lat al “nervi nacional“ i ha sostingut que “Catalunya és una nació per la seva Història i per la llengua que la cohesiona”. Després, l’alcalde de Barcelona, el també socialista Jaume Collboni, ha lamentat la “incomprensió i de vegades hostilitat que pateix” el català, idioma, ha dit, que “uneix” tota la població de Catalunya”, retreu el diari als socialistes catalans.
En canvi, El País i La Razón fan una lectura de la jornada també hostil a l’independentisme però més favorable al PSC, molt explícita en el cas del diari del Grupo Planeta.
A la portada, el diari de Prisa afirma: “La Diada exposa la falta de mobilització del secessionisme”. Però el to de la crònica és menys agressiu que el que es troba a la resta de capçaleres madrilenyes. “La defensa del català va ser el gran fil conductor de la jornada, més enllà fins i tot dels partits independentistes, als quals els va donar força en un moment de desmobilització màxima. La reacció a la decisió va monopolitzar els missatges dels partits en la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova, líder de la ciutat durant el setge de la guerra de Successió el 1714. Mentre que la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, va descriure la llengua com el gran pilar de la cultura, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va aprofitar la sentència com a argument per criticar un Estat que ja no fa servir els canons sinó les “togues” per atacar el nervi de la nació”, resumeix.
‘La Razón’ aplaudeix Illa
La Razón titula a la portada: “Fracàs del sobiranisme en la Diada amb una baixa convocatòria”. Amb un subtítol que recull l’argumentari del PSC: “La festa té com a eix una ‘Catalunya centrada en la prosperitat’. I la crònica –firmada per Toni Bolaño, periodista que segueix habitualment la informació sobre els socialistes, ex cap de comunicació de José Montilla i autor del llibre Moncloa. Iván Redondo. La política o el arte de lo que no se ve– desenvolupa la tesi de l’esfondrament de l’independentisme i de la capacitat d’Illa per reconvertir la Diada en “la festa de tothom i per a tothom”. “L’independentisme va punxar de manera estrepitosa. La convocatòria de l’ANC i Òmnium va ser un fracàs sense pal·liatius, la pitjor des del 2010, i van haver de compartir protagonisme amb l’extrema dreta independentista”, afirma. I afegeix com a conclusió: “Una Diada diferent que posa l’accent als punts de trobada i valora la pluralitat. Res a veure amb anys anteriors. El Govern català va apostar per això i els catalans ho van aplaudir perquè ahir l’11 de setembre va tornar a ser un dia de festa per a tothom”.
L”Abc’ i ‘El confidencial’: atac als socialistes i ràbia en estat pur
Les dues capçaleres més dures són l’Abc i El confidencial. El primer, que té versió en paper, no esmenta la Diada a la portada, però publica una crònica molt hostil amb el PSC. “El PSC i el secessionisme coincideixen en la Diada per la llengua”, titulen. I el subtítol és igual d’explícit: “Els socialistes es van referir a Catalunya com a ‘nació’ i a Barcelona com a ‘capital del país'”, una referència a Collboni, l’alcalde ajudat pel PP a obtenir el càrrec i al qual ara no perdonen les seves paraules d’ahir. Ràpidament, però, hi troben una explicació, que passa per Madrid. “El secessionisme passa pel seu moment més baix quan paradoxalment més poder polític atresora, al Congrés, amb el govern de Pedro Sánchez a mercè dels vots de Junts i ERC, i al Parlament, conformant els republicans un tripartit de facto amb el PSC i els Comuns. És en aquest context en què els socialistes catalans fan equilibris i, si cal, mimetitzen el seu discurs amb el de l’independentisme en un assumpte com el de la defensa del català, dos dies després de la sentència del TSJC desmuntant el blindatge legal de la immersió i a l’espera de la definitiva sentència del TC sobre el 25% de castellà”, adverteixen.
Però qui s’endú la palma és, sense dubte, El confidencial. En un article d’anàlisi titulat “La Diada més melancòlica i Salvador Illa com el nou Pujol”, Ignacio Varela assegura que “el poder del PSC respecte al PSOE i la conversió al nacionalisme extractiu que va encarnar Pujol servirà per assentar la seva hegemonia política a Catalunya; i, alhora, per conduir al precipici el PSOE a la resta d’Espanya”. Segons Varela, “Catalunya necessita desesperadament un segon Pujol; i el projecte a mitjà termini d’Illa consisteix precisament a ocupar aquest paper, amb el PSC com a reproducció del que va ser al seu dia Convergència. Per fer-ho, necessita enviar a l’oblit la famosa doble ànima del PSC i assentar-lo fermament com el component menys agressiu -però més insidiós- de la família nacionalista: el que va intentar Pasqual Maragall, però executat amb més seny. D’aquí ve l’entusiasme amb què ha abraçat la causa de la quota catalana i va rebent les estructures d’Estat que ERC i Junts arrenquen a Sánchez”, afegeix en una lectura no només de la Diada, sinó de la política catalana, de difícil comprensió per als ciutadans de Catalunya, que han de conviure cada dia amb les conseqüències del dèficit fiscal crònic i de la desinversió històrica de l’Estat. Per exemple, cada matí quan agafen un tren de Rodalies.
