A poc a poc i bona lletra. Aquest és el nou mantra de la negociació de la llei d’amnistia, i més després de la patacada electoral del PSOE als comicis de Galícia d’aquest 18-F. Aquest dilluns, els principals implicats en la negociació de la llei donaven per fet que es farà efectiva la pròrroga sol·licitada dissabte i que fa dues setmanes ningú no esperava. Per a aquesta setmana ja no està ni convocada la Comissió de Justícia del Congrés i sí, en canvi, la resta de comissions legislatives previstes a la cambra baixa. De fet, hi ha convocada la comissió Constitucional, amb la previsió de la compareixença del ministre de Justícia, Félix Bolaños, negociador oficial de la Moncloa de la proposició de llei orgànica.
Finalment, el PSOE va demanar dissabte la pròrroga per tal que la comissió de Justícia del Congrés guanyi dues setmanes de temps per acabar de perfilar el text del dictamen que ha d’aprovar el plenari. Una opció que no ha fet gens de gràcia a ERC, que vol superar la tramitació d’aquesta llei com més aviat millor. En aquest marc, els republicans insisteixen que la llei ja és prou “robusta” amb el benentès que és impossible articular un text que prevegi qualsevol dels moviments del sector dur de la judicatura espanyola.
En canvi, Junts va canviar el to en el plenari que va rebutjar la llei i ara demana paciència per aprovar una llei que considera en gran part la joia de la corona de la legislatura. De fet, el PSOE, tot i mantenir la posició, és conscient que necessita l’aprovació de l’amnistia amb certes garanties d’aplicació si vol continuar la legislatura. Un posicionament que els republicans no acaben de veure, en considerar que els socialistes estan exhaurint la paciència amb la manera de negociar de Junts.
Les esmenes vives i el debat, també viu
Si bé la negociació continua de manera soterrada, els marges són estrets. La interpretació dels lletrats del Congrés de permetre que el text de la llei tornés a la Comissió de Justícia i que no s’hagués de començar des d’un principi limita els termes del debat. Ara com ara, Junts i PSOE només poden negociar amb les esmenes vives de cada grup parlamentari o les transaccionals que es van debatre al ple. A tot estirar, es poden acordar noves transaccionals que pengin d’alguna de les esmenes vives. Això vol dir que el debat s’ha reduït al polèmic concepte de terrorisme, en l’article 2, el de les exclusions, un passatge del qual Junts defensaria l’eliminació o bé complicaria més la definició de terrorisme, per tal que fos un supòsit d’exclusió més difícil d’aplicar.
Les causes Judes, Volhov i Tsunami Democràtic són les que han fet disparar les alarmes del risc de desprotecció d’alguns activistes independentistes. Bàsicament, Junts vol garantir que els acusats de terrorisme –amb la nova versió del concepte encunyada pel jutge Manuel García Castellón– entrin també a l’amnistia, i més després de l’ofensiva des de l’Audiència Nacional en la causa del Tsunami Democràtic i de com la fiscalia colla en l’operació Judes. Per la seva banda, tant ERC com el PSOE veuen que la llei ja “inclou tothom” que està investigat en aquestes causes. Tot i que ja s’han esbossat plans B per si els membres de la judicatura continuen reinterpretant els delictes per evitar aplicar l’amnistia.
Així, s’han posat sobre la taula la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, la reforma de la definició de terrorisme del Codi Penal o, sense tocar cap text legal, apostar per una política d’indults selectius en diferents causes que els jutges fossin renuents a fer-ho entrar a l’amnistia. Totes aquestes solucions no acaben d’agradar Junts, que es troba còmode demanant més temps per enllestir un text de la llei d’amnistia que ofereixi més garanties.
Més temps per a tothom
El fet que hi hagi temps afegit a la negociació alimenta la batussa entre juntaires i republicans. “No és el moment de tenir pressa, sinó de fer una bona llei d’amnistia”, comentava el portaveu de Junts, Josep Rius, en roda de premsa aquest migdia. Una resposta a la portaveu dels republicans, Raquel Sans, que exigia a PSOE i Junts no demorar més l’aprovació de la llei i deixar estar els “invents”. Però no només a Junts i PSOE s’estimen més una mica més de temps, altres implicats en el procés de la seva aplicació, també.
Així, el Consell General del Poder Judicial va reclamar allargar el termini per oferir la seva opinió al Senat quan arribi el text. Per altra banda, la fiscalia necessita una mica més de marge per recollir i classificar les causes que, segons el seu parer, s’encabirien dins l’amnistia. De fet, la fiscalia de Barcelona va demanar més termini per la ingent quantitat de causes que interpretaven que es podien acollir al text legal. El sistema d’arxiu dels sumaris i les causes obliga a fer part d’aquesta feina de manera manual. La setmana passada el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, anunciava que ja estaven omplint “l’excel de les causes”, però que encara quedava “feina per fer”. Sigui com sigui, els quinze dies de pròrroga -que no vol dir que s’exhaureixin- donen més calma a la negociació tot i tenir present que el Senat encara demorarà molt més els tràmits.
