Aquest dissabte, 7 de desembre, l’ANC ha de passar per un peatge fonamental per encarar la nova etapa de l’entitat. És el plenari del secretariat que ha de debatre i votar les esmenes vives per a l’aprovació del full de ruta per als anys 2025-2026, que s’ha de sotmetre a la votació final dels associats en l’assemblea general extraordinària que es farà al gener. El dossier amb les esmenes que es discutirà demà passar s’ha remès als secretaris nacionals amb el segell de “confidencial”. Una reunió telemàtica que es preveu llarga i densa, sobretot perquè han quedat pendents de votació 122 esmenes vives al full de ruta de l’entitat, tenint en compte que inicialment n’hi havia més de 200. Un llistat, al qual ha tingut accés El Món, distribuït en 26 blocs, com ara com Fer efectiva la independència, La racionalització per combatre l’ocupació espanyola o Els objectius finals dels fronts civil, institucional i internacional.
Un gruix d’esmenes que esbossen les diferències estratègiques a la direcció de l’entitat sobre el rol que l’ANC ha d’adoptar en el nou cicle polític, amb un independentisme derrotat a les urnes i el PSC ocupant gairebé tots els espais de poder a Catalunya, amb la presidència de la Generalitat de Salvador Illa com a mascaró de proa. De fet, les esmenes miren de plantejar un “nou impuls cap a la independència”, preparar el “front de la societat civil”, així com enfortir el front internacional.
Un dels exponents de la batalla ideològica és l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, que defensa un total de 66 esmenes, seguit a molta distància per Josep Tomàs, amb 17, i Joan Mollà, amb 11. La resta es reparteixen entre Jaume Giménez, David Miñana, Jordi Llobet i Tomàs Torrent. Tots plegats s’han de repartir 30 minuts d’intervenció. Les esmenes proposen emfatitzar la via unilateral de l’independentisme deixant al marge les batalles partidistes o les estratègies gradualistes que passen per pactes amb partits d’ascendència i obediència espanyola. De fet, els autors de les esmenes volen aplacar els dubtes sobre la convicció de l’ANC com a ariet de la via unilateral.
Desobediència i unilateralitat
Una de les claus del debat intern és la tàctica que ha d’impulsar l’ANC per assolir la independència. En aquest sentit, el full de ruta original proposa la “desobediència civil com l’única resposta a l’actitud totalitària d’Espanya i combatre els nefastos efectes de ser un país ocupat”. Precisament, les esmenes es dirigeixen contra la idea de centrar la batalla independentista en la desobediència civil i altres “formes de lluita no violenta”.
Així, Costa signa una esmena on reclama “assumir la repressió com a inherent al procés d’alliberament nacional”. Si bé també apunta que cal desplegar estratègies de desobediència civil “a gran escala” i alerta que “l’independentisme no ha de ser un moviment de desobediència civil ni emmirallar-se en altres processos”. Per tant, l’esmena remarca que “cal insistir en la implementació del mandat del Primer d’Octubre”.
En aquest sentit, afegeix en una altra esmena que el moviment independentista, en tot cas, “només tindrà èxit si és capaç de disputar-li el poder a l’Estat mitjançant institucions i lideratges capaços d’assolir l’obediència voluntària d’una majoria de la població catalana”. L’argument de l’esmena és que “la desobediència a l’Estat no porta a la independència sense aconseguir l’obediència a les institucions de la República”. Per altra banda, una altra esmena afegeix que el full de ruta sembla dir que “l’única via pacífica per assolir la independència és deixar-se empresonar, la qual cosa no és certa ni té cap sentit”.
El paper dels partits
Un dels protagonistes del full de ruta són els partits polítics i el seu paper en l’actual cicle polític. Sobretot en l’apartat 3 del full de ruta, titulat Front Institucional i Polític. El secretari Josep Tomàs esmena tot el punt i no deixa marge a interpretacions. “Cal deixar de condicionar l’acció institucional a uns partits que han abandonat l’objectiu independentista i promoure iniciatives més rupturistes”, assegura en la justificació. I planteja “tornar a arrenglerar els partits independentistes en la confrontació unilateral basada en la desobediència civil”.
De fet, una altra esmena, en aquest cas signada per Costa, va pel mateix camí i la mateixa orientació. “L’ANC no es pot conformar ni acomodar-se a un escenari en el qual els partits independentistes abandonin l’estratègia unilateral i releguin la independència a un acord llunyà amb l’Estat espanyol sobre un referèndum d’autodeterminació que les institucions de l’Estat profund espanyol no validaran mai”, escriu el líder free-lance de l’independentisme.
En aquest marc, un dels altres secretaris, Joan Mollà, presenta una altra esmena que demana superar l’actual sistema de partits i abona la tesi de la llista única. “Caldrà promoure durant aquesta legislatura la creació d’una nova entitat electoral disposada a proclamar la independència”, defensa Mollà. Proposa dues orientacions. Una opció seria la promoció de l’aparició d’algun nou partit, una altra seria afavorir la unió de diverses formacions ja existents i una tercera, una agrupació d’electors. Ara bé, malgrat les diverses opcions, sí que reclamen que es faci de manera “immediata” i “sense esperar un hipotètic canvi de rumb dels partits tradicionals ni cap mena de renovació i regeneració que, ara per ara, no s’entreveu”.
Unitat estratègica?
Una de les esmenes més interessants afronta un dels conceptes més repetits en els darrers anys de la lluita política independentista: la unitat estratègica. En aquest punt, hi ha una esmena de Josep Tomàs contra el punt 3.2.5, que realça la “importància de la unitat estratègica compartida”. L’autor carrega sense embuts contra aquesta idea. “No aporta res a la idea de regeneració”, sentencia en el seu argument per demanar la supressió d’aquest punt que reclama la unitat. “No cal obsessionar-se amb la unitat si no serveix per avançar cap a la independència”, argüeix. “Sovint la cerca de la unitat estratègica acaba rebaixant el discurs independentista en benefici de la transversalitat”, alerta. “No és el nostre objectiu”, conclou en el text de l’esmena.
En la mateixa línia, Costa també defensa una esmena del mateix punt on resta tota la importància a la unitat estratègica i subratlla la soledat de l’ANC defensant la unilateralitat. D’aquesta manera, proposa afegir al full de ruta que “l’Assemblea es troba sola defensant la seva aposta unilateralista per fer efectiva la declaració d’independència”. Una solitud que no és un problema per a Costa, perquè considera que aquesta “soledat” és “momentània” i “no ha de ser un obstacle per reactivar el moviment amb la mateixa força que ho va fer la societat civil fa ara 15 anys”. “La unitat com a objectiu, quan tothom ha renunciat a l’1-O, és un error; cal fer camí i que la gent i les entitats s’hi vagin afegint”, reflexiona Costa.
