L’independentisme afronta el setè aniversari de l’1-O en plena reconstrucció de l’espai i amb el repte de refer ponts després d’anys de picabaralles internes que han dinamitat la unió del moviment. Sense majoria absoluta al Parlament i fora del Govern de la Generalitat després de més d’una dècada, els partits independentistes busquen la manera de reconnectar amb les seves bases. Junts i ERC estan pendents dels seus congressos per definir els nous lideratges —que tot a punta que tornaran a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras— i la CUP encara el final del Procés de Garbí per escollir un nou secretariat nacional.
La falta d’unitat a dins de l’independentisme s’ha traduït en un aniversari de l’1-O sense accions conjuntes. Junts, que va sortir reforçat de les eleccions al Parlament i s’ha convertit en la primera força independentista amb diferència, és qui més esforços està fent per abanderar el retorn a la unitat del moviment, mentre que ERC es troba immersa en plena crisi interna per l’escàndol de l’estructura B i les eleccions per escollir la nova direcció del partit. Els republicans han publicat un breu missatge a les xarxes amb un avís —“Tornarem a omplir les urnes de coratge i dignitat!”—, però sense referències a la unitat independentista.
En canvi, els de Carles Puigdemont han fet una crida a “reconstruir una estratègia guanyadora per assolir la llibertat” i ha assenyalat la “manca d’unitat” i la “brutal repressió” del govern espanyol com els fets determinants que han impedit materialitzar la victòria de l’1-O. En els últims anys, Junts ha intentat atreure ERC cap a una llista única per anar plegats a les eleccions, un moviment que sempre s’ha interpretat des de Calàbria com un intent de capitalitzar l’independentisme i fagocitar-los.
Tornen Puigdemont i Junqueras?
Amb la vista posada al congrés nacional que se celebrarà en el 25 i el 27 d’octubre a Calella, Junts ha decidit obrir la direcció als nous afiliats eliminant el requisit de sis mesos de militància per renovar l’organització i incorporar “actius i talents”. Hi ha pocs dubtes que Carles Puigdemont serà nomenat president de Junts i Jordi Turull té molts números de repetir com a secretari general. Només queda per decidir el nou paper de Laura Borràs i si hi haurà ascensos interns de càrrecs pròxims al president a l’exili com Míriam Nogueras. L’objectiu de Junts és preparar el partit per a uns anys complicats i deixar de parlar de noms i càrrecs per “rellançar l’independentisme”.
ERC també encara unes setmanes decisives amb la vista posada al Congrés Nacional del 30 de novembre. L’escàndol de l’estructura B i la rivalitat entre Marta Rovira i Oriol Junqueras marcaran el futur del partit. La formació ha obert una investigació interna per depurar responsabilitats per les campanyes de difamació a xarxes, especialment contra Junts, i intenta no sucumbir a la divisió creada pels diferents bàndols que hi ha a la direcció. Junqueras és el gran favorit per repetir com a president del partit i tindrà com a màxim rival Xavier Godàs, més pròxim al sector rovirista. Hi ha dues candidatures més molt crítiques amb la política de pactes del partit que poden decantar la balança en cas de segona volta.
La CUP vol un independentisme “ampli i popular”
La CUP, que finalment ha pactat una llita unitària per dirigir el nou secretariat nacional, aposta per reconstruir el moviment de baix cap a dalt i proposa un independentisme “popular i ampli de base” per evitar que els polítics es facin enrere a última hora. La diputada de la CUP al Parlament, Laia Estrada, ha criticat que els líders independentistes posessin per davant “interessos partidistes”. La dirigent cupaire ha assegurat que un dels grans aprenentatges de l’1-O és que era “mentida” que la independència seria un “trànsit plàcid”, com van demostrar les càrregues policials el mateix 1-O i la posterior repressió política i judicial.
