El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest divendres ha jurat el càrrec davant el monarca espanyol i està en converses per definir el seu nou executiu, té per davant una legislatura complicada. La negociació per aconseguir la majoria absoluta per a la seva investidura ha portat al límit el règim del 78, un procés de reforma que va portar des del franquisme a una democràcia basada en un bipartidisme que ha funcionat amb alternança entre el PSOE i el PP, però que 45 anys després de la Transició mostra signes d’esgotament. S’ha evidenciat amb el trencament del bipartidisme pel qual va ser creat aquest règim i amb un enfrontament més cruent que mai entre les dues Espanyes des del final de la dictadura després que el socialisme espanyol hagi pactat una amnistia amb les formacions independentistes per als encausats del Procés. Experts consultats per El Món consideren que el règim del 78 està més que mai en qüestió mentre que altres van més enllà i afirmen, com el periodista col·laborador d’El Món Fernando Jáuregui, que va presenciar des de primera fila la construcció del sistema i ara troba que “ha volat” pels aires. “El règim del 78 va servir mentre va servir”, diu, però ara “ja no serveix” i, en aquest sentit, assenyala que “l’invent es va acabar” en el moment que Joan Carles I va abdicar, el sorgiment de formacions com Podem i Vox i la fi del bipartidisme.
L’exconseller Ferran Mascarell, també col·laborador d’El Món, per la seva banda, considera que “clarament s’està obrint una esquerda” en el règim del 78, perquè s’havia articulat al voltant del bipartidisme representat pel PP i el PSOE, que s’alternaven en el poder, i “tot es va fer pensant que no pogués passar el que acaba de passar”. “La tossuderia i el granitisme ideològic de l’espanyolisme del PP i l’esperit de supervivència del PSOE han xocat i això no estava previst en el règim del 78”, puntualitza. L’exdirector de l’Institut Ramon Llull, també col·laborador d’El Món, Vicenç Villatoro apunta que aquesta “és l’enèsima expressió d’un problema fundacional” de model que, segons ell, sorgeix de “la força del catalanisme i el basquisme”. “L’existència d’aquests dos corrents fa que l’alternança automàtica entre els dos grans blocs d’àmbit espanyol no es produeixi per majories absolutes successives”, afegeix.
“L’Espanya del 78 ja no existeix”
Jáuregui considera que l’Espanya del 78 “ja no existeix i pretendre que segueixi existint i fer servir els mateixos motlles per a la situació d’ara, que és completament diferent, no té gaire sentit”. Així mateix, creu que ara “estem vivint el principi d’unes formes diferents”, tot i que avisa que tallar amb el passat “és complicat perquè exigeix maniobres que no sempre són ortodoxes”. “Sánchez ho sap molt bé”, afirma, i creu que això explicaria que durant la campanya no hagi dit la veritat pel que fa a l’amnistia.
Mascarell apunta que la investidura de Sánchez s’ha donat per “l’esperit de supervivència per part del PSOE davant una dreta espanyola passada de rosca”. D’altra banda, Villatoro apunta que sempre que la dreta o l’esquerra espanyola han necessitat el catalanisme i el basquisme, independentment que aquest cop s’hagi acordat una amnistia, “l’altre bloc sempre els ha acusat de traïció a la unitat d’Espanya”.
Una Catalunya oblidada però amb pes específic obliga a un canvi de discurs
“Hem oblidat Catalunya i hem descobert ara que Catalunya, des del meu punt de vista, és la comunitat més important d’Espanya”, sentencia el periodista espanyol, i ressalta que el PP i, “encara menys Vox”, no ho han entès, perquè l’extrema dreta ha arribat a dir durant la campanya que aplicarien el 155 si governaven amb els populars. En canvi, el líder del PSOE, segons ell, ha fet “un gir radical en el discurs tradicional” que impera a l’Estat espanyol i creu que “els plantejaments que s’estan fent són radicalment diferents i els plantejaments de debò, els que encara no han aflorat, són més diferents”. Aquest gir radical també és compartit per Ferran Mascarell, però assenyala que “el PSOE ha fet una modificació substancial” i posa l’accent en el fet que “si l’estira fins al final voldria dir que defineix un model d’Estat amb la voluntat d’integrar, assimilar i donar prebendes a l’independentisme”. “Això ha de caminar en un sentit força més rupturista del que tenim fins ara”, ha reblat Fernando Jáuregui.
En canvi, Vicenç Villatoro admet que les concessions a l’independentisme són “molt vistoses”, però alerta que “el discurs dels dos blocs espanyols s’adequa a les circumstàncies i es modifiquen quan es modifiquen les circumstàncies” i, per tant, indica que “no sembla que hagin passat coses excepcionals” tot i que admet que hi ha més “tensió i crispació” que en altres ocasions. “Com que no està resolt el problema de fons, que és el fet nacional de Catalunya i el fet nacional d’Espanya, el conflicte inicial va prenent formes diverses en funció de les diverses conjuntures”, conclou.
La crispació de les dues Espanyes i les concessions dels socialistes
Sobre la crispació que la dreta i l’extrema dreta han traslladat al carrer per protestar contra els pactes del PSOE amb l’independentisme, Mascarell recorda que “l’espanyolisme viu de la crispació amb Catalunya” i Villatoro ho atribueix a “la crispació de la impotència” perquè “quan no pots governar busques maneres de demostrar la teva força per altres sistemes, ja sigui per la teva influència en l’àmbit judicial, periodístic, empresarial o el carrer“. D’altra banda, Jáuregui ho atribueix al fet que la dreta està descol·locada i en responsabilitza Vox perquè “té molt a veure amb el que està passant”, però posa de relleu que “la crispació d’ara en 50 anys d’exercici de la professió no la coneixia”. Després de la batalla campal que hi va haver a Madrid dijous, el periodista creu que “Espanya està trencada” perquè “hi ha 12 milions que voten una cosa i 11 que en voten una altra”. “Les dues Espanyes estan més allunyades que mai”, conclou.
Mascarell mostra desconfiança amb la possibilitat que Pedro Sánchez compleixi els compromisos adquirits amb l’independentisme després d’aconseguir la investidura: “La necessitat els ha fet obrir un discurs basat en el desplegament de l’estat de les autonomies format el 2006. Veurem fins on són capaços d’arribar. No me’n refio gens”.
Uns dubtes que el periodista Fernando Jáuregui esvaeix quan afirma que “Sánchez no serà el mateix que buscava la investidura” i posa de manifest que el president “no és molt lleial amb la gent i les promeses”. “La tensió està sent de tal calibre que l’obligarà a fer marxa enrere”, i subratlla que el president espanyol pot guanyar temps si el Govern de Pere Aragonès acaba la legislatura, ja que “qualsevol moviment a Catalunya que impliqui que cal llençar la pedra més lluny li cauria al cap a Sánchez”. Tanmateix, avisa que si en aquesta legislatura no s’aborda el tema territorial a Espanya i la forma d’Estat “de debò”, això pot acabar en “una desintegració de fet”. “I aquesta és la tasca històrica que correspondria a Pedro Sánchez”, rebla.
La unitat de l’independentisme i el risc de perdre l’hegemonia a Catalunya
Ferran Mascarell creu que la situació actual obliga l’independentisme a “repensar-se”, ja que abans de les eleccions “partia de la idea que no hi havia reforma possible perquè PSOE i PP eren el mateix”, i, en aquest sentit, ressalta que el “gran repte” del sobiranisme és com combinar un projecte de país i una capacitat de negociació construïda a través d’una correlació de forces que significaria amplificar i reforçar el conjunt del moviment independentista”. “Sense això, guanyarà el PSOE”, sentencia, i reclama “unitat i projecte de país” perquè ara per ara “l’únic projecte de país que tenen els catalans és el del PSOE” i mentre no hi hagi un altre projecte sobre la taula “tot això seran vots per al PSOE”.
Per això, l’exconseller defensa que els dirigents independentistes deixin els retrets que “només interessen al nucli dirigent” a un costat, perquè, mentre l’independentisme no articuli “un projecte de país que sigui millor que el del PSOE”, els socialistes ho aprofitaran i creu que amb la situació actual “el PSC pot guanyar amb molta comoditat les pròximes eleccions”. En canvi, Vicenç Villatoro creu que la unitat a Madrid no és tan important com mantenir l’hegemonia a Catalunya perquè “la força que pugui definir l’independentisme al Congrés dels Diputats no és igual que si qui exerceix aquesta força té el Govern de Catalunya o no el té”.
L’exdirector de l’Institut Ramon Llull resumeix que tot es tracta de “peix al cove”, però alerta que “el peix al cove necessita dues coses: que uns hi posin peix i que tu tinguis el cove”. L’independentisme es juga “la seva hegemonia electoral, cultural i política a Catalunya” i si perd això, segons ell, “la força al Congrés serà molt relativa”. I, finalment, apunta que l’independentisme ha estat decisiu a Madrid amb un mal resultat electoral que els han portat a sumar “menys diputats catalanistes a Madrid”. “Aquí hi ha una alarma que ha quedat camuflada per les circumstàncies”, conclou.
