Moviment a les portes de les jornades de votació de les eleccions del Consell de la República, que seran telemàtiques i des d’aquest dissabte fins dimecres que ve. Un gir de guió que s’ha cuit en discretíssimes negociacions aquesta setmana. Les candidatures de Jordi Domingo i de Jordi Castellà han decidit unir esforços i s’han fusionat. La decisió consolida els noms de Domingo i Castellà com l’alternativa més sòlida per abatre Toni Comín i regenerar l’entitat que representa el Procés a l’exili.
Domingo s’ha presentat sempre com una candidatura de consens i que tenia el suport del conseller de Cultura a l’exili i diputat al Parlament, Lluís Puig. Pel que fa a Castellà, advocat i actual regidor de Primàries a Canet de Mar (Maresme), és un ferm defensor del Consell de la República i del que es coneix com la “via guineana”, un procés d’independència de la “llei a la llei, directament tutelat” per les Nacions Unides a través de la comissió de descolonització. Castellà té el suport d’un tòtem de l’independentisme com Josep Manuel Ximenis, el regidor d’Arenys de Munt que va impulsar i organitzar la consulta sobiranista del 13 de setembre de 2009.
D’aquesta manera, ara només queden quatre candidatures. El procés es va encetar amb sis candidatures, però Lluís Lorenzo –el candidat que es vantava d’haver estat interrogat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els desembarcaments xinesos a Mallorca just abans de la pandèmia de la Covid– es va retirar per afavorir Toni Comín. Amb el cop d’efecte que suposat la unió de les dues candidatures anunciada avui, els afiliats al Consell de més de 16 anys podran votar Domingo-Castellà, Antoni Walter Castelló, Montserrat Duran i Toni Comín.
Domingo i Castellà, un objectiu
De fet, les dues candidatures que ara anuncien la seva unió sostenen que el Consell s’ha de mantenir a l’exili i miren com una possibilitat més eficaç ubicar-ne la seu a Suïssa. Una maniobra que permetria allunyar-se de la repressió de l’Estat espanyol i, per altra banda, tenir un contacte més directe amb Nacions Unides, un instrument que consideren clau per enllestir el procés d’independència declarada el 27 d’octubre de 2017. Cal recordar que Castellà ja es va presentar l’any 2024 i va obtenir gairebé 500 vots. Un resultat força meritori tenint present que s’enfrontava a Carles Puigdemont.
Tant Domingo com Castellà han dedicat la campanya a recórrer diversos punts del país i explicar el seu projecte. Domingo va ser dels primers a denunciar oficialment les males praxis de Comín quan era membre de la Sindicatura Electoral, de la qual va dimitir. Així mateix, va impulsar Constituïm, un projecte de redacció d’una constitució catalana amb més de deu mil aportacions populars i va ressuscitar la institució del Consolat de Mar. Castellà, aprofitant el seu llibre La via guineana, fa mesos que explica la seva tesi i estratègia independentista arreu de la geografia catalana.
