Replantejament general de l’estratègia per a “l’alliberament nacional”. Pocs dies abans de la Diada, el Secretariat Nacional de l‘Assemblea Nacional Catalana treballa amb diversos documents confidencials per refer l’estratègia independentista en l’actual context polític. Un escenari marcat per la manca efectiva de l’aplicació de l’amnistia a gran part de l’independentisme, el pacte entre ERC i el PSC per investir president Salvador Illa i per la batussa interna, i entre elles, de les formacions independentistes.
Per això, l’ANC ha posat a debat un nou marc mental de lluita que arrenca de la “lliçó apresa d’ençà del Primer d’Octubre” i que defineix un nou punt de partida. En concret, que Catalunya és una “contradicció entre nació madura i colònia estancada”. Una situació que “només es pot resoldre enfrontant-s’hi amb mitjans de lluita propis i específics de cada àmbit”. El document afegeix que “com a colònia” cal practicar un enfrontament sistemàtic i continu en tots els terrenys de la reproducció del domini de l’estat opressor”.
El document titulat Anàlisi estratègica i noves formes de lluita, signat per l’escriptor Julià de Jòdar, porta data del 24 de juliol. S’havia de debatre en el secretariat del 30 de juliol, però es va posposar fins al secretariat celebrat aquest dissabte, que el va tornar a posposar fins al setembre, perquè l’escriptor i exdiputat de la CUP no hi va assistir. El document no està per brocs i esperona la “lluita de base anticolonial”. I tot plegat hauria de ser “menat per un lideratge col·lectiu que permetrà d’establir un lligam estret i continu entre vida quotidiana, administració de les coses i poder constituït al si d’una democràcia de nou encuny”.
Aprofitar la contradicció
El document parteix de la base de la “contradicció entre nació madura i colònia estancada”. Un conflicte que “només es pot resoldre enfrontant-s’hi amb mitjans de lluita propis i específics de cada àmbit”. Així, discrimina, com a “nació avançada” cal el desenvolupament “d’una estratègia de construcció d’estructures de país lligades a les lluites i les anàlisis de la mateixa gent mobilitzada”. I, com a colònia, cal “practicar un enfrontament sistemàtic i continu en tots els terrenys de la reproducció del domini de l’estat opressor”.
El document estableix “els dos àmbits de lluita” i alerta que “no sempre coincidiran en el temps i en l’espai”. En aquest sentit, avisa que “en una circumstància concreta”, com ara una crisi política general, “la nació avançada haurà de tornar a posar en relleu, amb un nou embat polític unilateral, la seva maduresa democràtica contra un estat no democràtic i una UE incapaç de donar-li suport”. En una altra circumstància, per exemple la crisi d’un sector econòmic, el document contempla que “la colònia haurà de desenvolupar formes concretes de lluita per curtcircuitar els fonaments de la reproducció de l’estat colonial i crear formes de contrapoder i alliberament social“. “Tanmateix, és evident que totes dues formes de lluita s’hauran d’alimentar mútuament, com a vasos comunicants, als nivells estratègic (independència), tàctic (ruptura quotidiana), organitzatiu (estat major) i, en última instància, formes complementàries i indissolubles de poder (autoorganització de base com a nucli i garantia del futur poder institucional)”, conclou.
Les lluites després de l’octubre del 2017
El document confidencial carrega contra l’estat de l’independentisme posterior al Primer d’Octubre de 2017, però, en canvi, destaca que ha servit per veure els límits de l’Estat espanyol. En definitiva, interpreta que “el referèndum va ser un moviment de masses autoorganitzat i lliurament expressat” però que “no té cabuda en el sistema constitucional espanyol”. “O, cosa que és el mateix, ens vam manifestar com una robusta democràcia avançada i vam ser tractats com una colònia sense drets“, afegeix.
Amb aquesta premissa, el document considera que “la lluita de base anticolonial proporcionarà el teixit continu, inconsútil, a tot el país; desenvoluparà la consciència viva de la plena possessió de la terra; crearà formes pròpies i innovadores de gestió popular; i, finalment, però no en últim terme, prepararà la força amb què s’haurà de mantenir el poder propi l’endemà de la proclamació de la independència”. És a dir, preparar l’endemà. “La lluita de la nació madura a través de les estructures de país permetrà de cavalcar tant el present anticolonial -incidir contínuament en la vida quotidiana- com el futur nacional -garantir la continuïtat de la societat gràcies a les estructures desenvolupades, amb plena consciència històrica i política, per la gent en lluita, sense subordinacions a estructures o lideratges externs sobrevinguts-“, sentencia el document. El document també esbossa exemples de com ha de ser aquesta lluita i dona paràmetres d’actuació per tal que els activistes i les estructures de l’ANC el posin en marxa.
Un exemple i tot amb “futures estructures de defensa de l’estat independent”
Fins i tot el document posa un exemple de com ha de ser aquesta lluita. En concret, “la lluita contra les pràctiques colonials de les grans empreses de l’Ibex espanyol en l’energia”. Segons es desprèn del text, “el grup de treball d’economia i transició energètica haurà de disposar dels criteris propis d’una nació mitjana avançada al si de la globalització capitalista”. Uns “criteris” que neixen de la col·laboració amb organitzacions de lluita que ja disposaran d’anàlisis pròpies basades tant en la informació i en l’estudi com en les mateixes experiències de combat i organització”. Així, en l’àmbit de base, es proposa “posar en marxa un moviment contra pràctiques del govern colonial i els seus instruments polítics -lleis i disposicions de la UE, Generalitat subordinada- i econòmics -patronal espanyola i catalana, grans empreses globals”.
Amb aquest escenari, el document contempla que “un cop l’estat major conjunt hagi examinat la qüestió en termes d’oportunitat tàctica, capacitat mobilitzadora i resultats polítics, el gruix de l’acció concreta recaurà sobre l’organització local (assemblea de base), però el suport logístic, humà i polític serà d’abast nacional (amb totes les formes de lluita que es consideri oportú desplegar pel país sencer: ocupacions, vagues, boicots, etc.)“. D’aquesta manera, raona que, “a partir de la lluita concreta anticolonial en un sector (energètic) dins un espai concret (comarca afectada per parcs eòlics), s’hi desplegaran totes les “potencialitats estratègiques i tàctiques”. En síntesi: la “iniciativa política (arrossegar indecisos, neutralitzar adversaris, dividir l’enemic)”; “la capacitat dirigent (oferir seguretat, eficàcia i disciplina)”; “la resistència contra l’Estat i col·laboradors (solidaritat de masses, lluita antirepressiva) i “l’organització de la força (ofensiva contra organismes i forces de l’estat) com a llavor de les futures estructures de defensa del nou estat independent“.
