Les set entitats independentistes han elaborat un manifest conjunt per a aquest Onze de Setembre descentralitzat, amb cinc manifestacions en diferents punts de Catalunya, en el qual criden el moviment a deixar de llepar-se les ferides i lluitar units per assolir l’objectiu de qualsevol independentista: la independència de Catalunya. “Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat!”, avisen l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, Ciemen i els CDR, que aquesta Diada han donat una imatge d’unitat en un moment que l’independentisme institucional està més dividit que mai després d’haver perdut la majoria al Parlament i haver perdut la Generalitat, ara en mans de Salvador Illa i el PSC.
“Avui, aquí, les entitats diverses ens hem unit demostrant que és possible arribar a acords per les qüestions que realment importen”, subratllen, i fan una crida a demostrar que el moviment és “fort, transversal, intel·ligent, i que aquí no es rendeix ningú”. “Prou de llepar-nos les ferides!”, reclamen, i alhora demanen que tots els sobiranistes treballin i lluitin “plegats” fins a la independència. “Davant un estat espanyol que no ofereix cap futur digne per als Països Catalans, tornem als carrers: Per la justícia, pel país i per futur de la nostra gent: independència”, conclou el manifest “Tornem als Carrers. Justícia, país i futur”, que han llegit Sònia Pascual, David Minoves, Sergi Perelló, Jordi Gaseni, Teresa Vallverdú, Xavier Antich i Lluís Llach, en representació de les set entitats, a l’escenari situat a Arc de Triomf de Barcelona, on l’acte polític ha començat de forma puntual a les 17.14h. Una lectura que, en alguns moments, s’ha vist interrompuda per crits d'”independència”.
El document, d’altra banda, no escatima en crítiques a les formacions polítiques independentistes perquè, segons remarquen les entitats, han estat incapaços de posar-se d’acord i bastir una estratègia compartida per assolir la independència malgrat que la ciutadania s’ha mobilitzat “una vegada i una altra”. “Els hem facilitat majories parlamentàries, que uns i altres han malbaratat en discussions caïnites”, sentencien. També critiquen la “baralla permanent i les disputes” que hi ha hagut i que ha provocat que la Generalitat hagi caigut en mans de Salvador Illa i el PSC, “un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre”. Quan Xavier Antich ha pronunciat el nom del monarca s’ha produït una gran escridassada per part del públic.
L’ANC i la resta d’entitats rebutgen la “normalitat” del PSC
I, a més, les entitats rebutgen frontalment aquesta pacificació i “normalitat autonòmica” que vol instaurar el Govern d’Illa. En aquest sentit, es fan un seguit de preguntes posant èmfasi en el retorn del president a l’exili, Carles Puigdemont, el passat 8 d’agost coincidint amb el debat d’investidura al Parlament. “En quin país és normal que un president de la Generalitat, que un diputat electe que a més a més és cap de l’oposició, no pugui participar dels debats parlamentaris?”, han demanat, mentre el públic ha corejat el nom del president a l’exili. També qüestionen la democràcia d’un estat on els jutges es neguen a aplicar les lleis aprovades pel poder legislatiu i parla directament de “cop d’estat judicial” per negar-se a aplicar l’amnistia a centenars d’independentistes. “És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat en un referèndum?”, han preguntat, amb un no rotund del públic, que ha començat a cantar “Puta Espanya”.
Les reivindicacions d’aquesta Diada: llengua, espoli fiscal i un futur digne
El manifest també fa referència a les principals reivindicacions d’aquesta Diada i subratlla que “per superar els desafiaments de les societats modernes, calen les eines d’un estat propi”, i, en aquest sentit, cita el finançament. De fet, les entitats reclamen que es posi fi a l’espoli fiscal, xifrat en 22.000 milions d’euros anuals per tal de disposar de “tots” els recursos per afavorir el desenvolupament econòmic, social i cultural dels catalans. Així, fa referència a l’educació, la sanitat, les infraestructures, els béns naturals i la llengua, que és una de les reivindicacions principals d’aquesta Diada.
Sobre la llengua catalana, fan una crida a defensar i promoure el seu ús per tal de garantir el deure i el dret de parlar català, així com per combatre la “deixadesa” dels representants polítics en la defensa i l’ús del català per garantir el dret a viure plenament en català. Finalment, diuen que han tornat al carrer per garantir “un futur digne i just” per a tots els catalans en aspectes com l’accés a l’habitatge, aturar l'”espiral gentrificadora que desdibuixa les ciutats”, revertir les desigualtats territorials i per garantir un futur als joves.
