L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol mantenir viva la lluita del Primer d’Octubre del 2017, i recorda que la combinació de la força popular i la fermesa institucional van portar Catalunya a les portes de la independència per primer cop d’ençà de l’entrada de les tropes franquistes l’any 1939. Amb aquest precedent, l’ANC vol preparar un nou embat amb l’Estat espanyol de cara a les pròximes eleccions al Parlament perquè, segons remarca en el full de ruta aprovat pels socis, els fets de la tardor del 2017 mostren que la República Catalana és possible i que l’únic camí per fer-la efectiva és la via unilateral. El document, que té 13 pàgines i s’ha presentat aquest en un acte a l’Ateneu Barcelonès, estableix els passos a seguir per preparar un “nou embat a l’Estat espanyol en les pròximes eleccions al Parlament per aconseguir la independència”.
Per assolir els objectius fixats, l’entitat presidida per Lluís Llach divideix l’estratègia en tres grans fronts: societat civil, institucional i polític, i el front internacional. I, en el segons apartat, proposa impulsar canvis als partits independentistes existents i contempla la possibilitat de crear noves opcions electorals perquè considera que els líders dels partits independentistes són “ostatges de la repressió espanyola i els partits ostatges d’aquests líders”. Aquesta idea sorgeix d’una crítica a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP perquè, segons exposen, els “fracassos, els enganys i les renúncies reiterades” han erosionat la credibilitat i el projecte polític que representen.
Així, lamenta que els processos congressuals dels tres partits no han servit per fer “la necessària autocrítica” per la pèrdua de la majoria independentista i critiquen que “en cap cas no s’ha produït la rectificació estratègica imprescindible per tornar a posar la independència al centre i renovar el compromís amb el mandat de l’1-O”. Davant les cites electorals que hi hagi a partir d’ara, l’Assemblea es compromet a fiscalitzar els programes de les opcions polítiques que es presentin a les eleccions i fer una valoració del “compromís independentista”, basant-se en l’estratègia que es fixa en aquest full de ruta, per orientar el vot de l’electorat independentista sense decantar-se per cap opció. A més, contempla que aquesta orientació tingui en compte propostes que plantegi l’ANC sobre “compromisos per ser assumits públicament” pels partits independentistes.
L’independentisme ha d’actuar com a “minoria de bloqueig” a l’Estat espanyol
L’ANC deixa clar que l’independentisme ha d’ocupar tots aquells espais que estiguin al seu abast i que “afavoreix arribar a la independència”, però creu que cal assumir que cap formació realment independentista no pot ser “mai” un interlocutor vàlid a les Corts espanyoles, com passava entre 2015 i 2018. En aquest sentit, subratlla que si els diputats i senadors independentistes defensen l’estratègia unilateral que proposa l’ANC, “cap partit espanyol no voldrà ni podrà justificar rebre els seus vots per governar”.
A més, recorda que en els anys àlgids de mobilització independentista les eleccions amb més participació sempre van ser les del Parlament, una dada que, segons l’entitat, demostra que la gent percep que és on es prenen les “decisions importants” per al futur del país. Amb tot, conclou que la intervenció de l’independentisme en la política espanyola “reforça” el poder de l’Estat espanyol, excepte si les formacions actuen com a “minoria de bloqueig”. “L’estratègia independentista s’ha de desplegar a les institucions catalanes, locals o nacional, per tal de reforçar el seu poder”, sentencia.
Oposició “creïble” al govern “espanyolista” d’Illa
D’altra banda, l’entitat independentista reclama a Junts i ERC trencar els pactes amb els socialistes a “tot arreu” perquè, segons l’ANC, és l’única manera de poder fer una “oposició creïble” al govern “espanyolista” de Salvador Illa. A més, consideren que l’oposició realment independentista al Parlament “no s’hauria de limitar als debats autonòmics o de finançament”, i reclama afrontar els grans reptes del país com la “minorització” del català, l’espoli fiscal i els seus efectes en els serveis públics i l’habitatge amb un compromís ferm per fer la independència. Per tal de revertir la situació actual, l’Assemblea ha de visualitzar que l’executiu d’Illa és “subsidiari del govern espanyol investit per partits independentistes” i proposa “promoure la mobilització i la confrontació simultània amb els dos governs, de tal manera que resulti insostenible per a qualsevol partit nacional català continuar donant suport a l’un o l’altre”.
Recuperar una majoria independentista “efectiva” al Parlament
De cara a les pròximes eleccions al Parlament, l’objectiu prioritari del moviment ha de ser “recuperar una majoria parlamentària efectiva i operativa”, que tingui un pla “creïble” per aplicar el resultat de l’1-O “de manera unilateral” i que pugui sumar tots els diputats independentistes, excloent l’extrema dreta, per formar govern. Si es donen les condicions per a aquest escenari, l’ANC planteja una “Agenda per la Independència”. En primer terme, la majoria independentista hauria de donar suport a una resolució que constati una nova majoria democràtica a favor de la independència i ratificar les declaracions sobiranistes del 2013 i del 2015, i la declaració d’independència del 2017.
També proposa investir un govern amb el mandat de “planificar i desplegar” els canvis i transformacions tecnològiques, organitzatives, legislatives i administratives en els diversos àmbits per preparar la transició cap a la República Catalana. Així mateix, estableix el desplegament d’una acció internacional orientada a aconseguir suports i futurs reconeixements a la independència. Un cop fet tot això, quan la ciutadania i les institucions estiguin preparades, s’activarà la Declaració d’Independència, a mobilitzar el país per a la seva defensa pacífica i democràtica i a demanar el reconeixement internacional, però pronostica una resposta espanyola “igual o més violenta que l’any 2017”. En aquest punt, l’entitat torna a incidir en la necessitat que l’independentisme disposi de nous líders que “tinguin la credibilitat necessària per dirigir-se al poble català i al món com a mandataris d’un govern sobirà”.
L’embat final per implementar la República
Finalment, l’ANC remarca que caldrà tenir preparades les mesures polítiques, socials i de lluita no violenta que calguin per defensar la República Catalana i vèncer l’ofensiva de l’Estat espanyola “exercint els poders del nou Estat i amb la lluita no violenta”. Així, estableix que el govern i de les institucions catalanes s’hauran de regir amb el que s’estableix en la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República. Les noves institucions republicanes hauran de ser les interlocutores amb les instàncies internacionals i els estats, incloent-hi Espanya.
Per tal d’aplacar la previsible resposta de l’Estat espanyol que intentarà “retenir Catalunya per la força”, planteja la necessitat de dir a terme vagues, talls de comunicacions, ocupacions d’edificis oficials, entre altres, per defensar la República, unes accions, i ho deixa clar el full de ruta, que “hauran de desestabilitzar la vida quotidiana de Catalunya fins al punt de repercutir a l’Estat espanyol i a la resta de països de la Unió Europea”. L’ANC no estableix la intensitat ni la duració d’aquest conjunt de respostes, però estableix que hauran de ser de “la magnitud necessària per a generar la intervenció de la comunitat internacional” i forçar l’estat espanyol a negociar amb el govern provisional de la República en una taula de negociació amb mediació internacional. En el cas que la UE i Espanya rebutgin qualsevol solució acordada, l’entitat aposta per “tenir l’organització i determinació per continuar la defensa de la República”.
