L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) actualitzarà el full de ruta per a període 2025-2026 amb l’objectiu de definir les línies estratègiques i de treball en una assemblea general extraordinària que se celebrarà de forma telemàtica entre el 15 i el 19 de gener. L’actualització per a preparar “un nou embat amb l’Estat espanyol” es duu a terme perquè “l’escenari de la lluita per la independència que preveia el darrer full de ruta, del maig del 2023, necessita una urgent actualització”. L’entitat ha enllestit la proposta en un document al qual ha tingut accés El Món. El text defineix l’estratègia a seguir en cas d’eleccions anticipades al Parlament de Catalunya amb un únic objectiu: “Recuperar la majoria independentista”, i planteja “una legislatura anàloga a la del 2012”. Aquella legislatura, recorda el text, va començar amb “la Declaració de Sobirania, seguida de la proposició d’un referèndum al Congrés de Diputats, la consulta del 9-N i finalment les eleccions plebiscitàries de 2015, avantsala del referèndum del Primer d’Octubre de 2017”.
L’esborrany del full de ruta elaborat per la direcció, que està en fase d’esmenes fins al dia 30, en què es farà el primer debat i votació al Secretariat Nacional, proposa una “Agenda per la Independència” en dos fronts: l’aprovació pel Parlament de les ILP presentades com la Carta de la Llengua Catalana, les lleis electoral i de partits polítics catalanes, i el compromís de presentar proposicions de llei al Congrés com la de la sobirania fiscal contra l’espoli. “Molt probablement aquestes proposicions seran denegades i la Carta de la Llengua Catalana declarada anticonstitucional”, exposa la direcció de l’entitat independentista, que remarca que la negativa haurà de generar “grans protestes” de país i el Parlament haurà de presentar una demanda d’independència davant les Corts espanyoles, a través d’una reforma de la Constitució, per escalar la “confrontació política” amb Espanya. Amb la previsió que la proposta no serà admesa, proposa que el president de la Generalitat convoqui unes eleccions “plebiscitàries” per marcar “l’inici del nou embat”, basat en la desobediència civil, per fer efectiva la República Catalana.
L’entitat presidida per Lluís Llach deixa clar que el seu paper i la resta de societat civil independentista haurà de ser d’”agitació social i política”, i subratlla que, a diferència del 2017, “caldrà tenir preparada la defensa de la República Catalana” amb totes les mesures polítiques, socials i de lluita “planificades” per part de la Taula per la Independència”. No es donen més detalls en aquest sentit perquè l’entitat considera “prematur especificar-les” però subratlla que s’haurà de preveure una aturada de país, com el 3 d’octubre de 2017, “durant setmanes”. Convençuts que l’Estat espanyol tornarà a aplicar el 155 i perseguirà els membres del Govern, que “hauran d’estar preparats per anar a la presó o a l’exili”, l’Assemblea considera imprescindible “constituir un govern provisional” per defensar la República, i que actuï com a interlocutor amb les instàncies internacionals i els estats, incloent-hi l’espanyol.
La Taula per la Independència: un espai de diàleg, coordinació i participació
L’ANC no vol donar detalls, en el full de ruta que proposa la direcció, dels passos que caldrà portar a terme per culminar amb èxit aquest nou embat amb l’Estat espanyol, però deixa clar que la “Taula per la Independència”, una estructura permanent que sorgeixi del “Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència” assajat en l’anterior mandat, serà l’espai que haurà de definir les actuacions. L’entitat independentista defensa que aquesta ha de ser una “estructura permanent” de diàleg i coordinació amb voluntat de compartir i impulsar campanyes de mobilització, i ha d’estar integrada per la resta d’entitats civils independentistes. “Per assegurar l’eficàcia i l’agilitat d’aquesta Taula, caldrà comptar amb una comissió permanent formada per les grans entitats i ampliable puntualment en funció de la temàtica sectorial que s’abordi en cada moment”, subratlla el document.
Malgrat que no concreta quines accions s’hauran de dur a terme, deixa clar que les vagues, els talls de comunicacions, l’ocupació d’edificis o la lluita no violenta “hauran d’alterar la vida quotidiana de Catalunya fins al punt de repercutir a l’Estat espanyol i a la resta de països de la Unió Europea”. Així mateix, subratlla que la intensitat i duració de les protestes hauran d’aconseguir “la intervenció de la comunitat internacional que haurà de forçar l’Estat espanyol a seure en una taula de negociacions amb mediació internacional amb el govern provisional de la República Catalana” per tancat un acord de pau com el d’Irlanda del Nord de 1998.
Recosir la unitat independentista dels partits
Per tal de fer possible aquest full de ruta per a un nou embat, l’ANC veu imprescindible ser una entitat “transversal” que treballi per recuperar la unitat independentista i “arrenglerar” els partits en la “confrontació unilateral” basada en la desobediència civil. “La unitat estratègica s’ha de concretar en una agenda independentista per als anys d’oposició i per a les futures eleccions”, subratlla el document de l’entitat, que a hores d’ara és només una proposta. Amb aquest objectiu, vol treballar per una “profunda regeneració política” de les formacions independentistes que s’han allunyat dels seus electors perquè, a parer seu, estan immersos en el “model espanyol de partits”.
“Si no regeneren el seu discurs i les seves pràctiques, no aporten solucions a problemes bàsics del país i mantenen la distància emocional que els allunya dels seus votants s’incrementarà l’abstencionisme sobiranista i contribuirà al creixement de les opcions populistes”, adverteix, i critica que “massa sovint” els partits lluiten entre ells per “colonitzar “les institucions i nomenar milers de càrrecs i assessors. “El resultat és una baixa qualitat democràtica i una mala governança que ens allunya dels països més avançats”, afirma.
