La reunió del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’ahir dissabte, segons ha pogut saber El Món, va aprovar dues propostes de resolució sobre el nou discurs que ha de seguir l’entitat presidida per Lluís Llach per reimpulsar la lluita per la independència davant l’actual escenari polític. El text oficialista de la Comissió d’Estratègia i Discurs va rebre l’aval de l’òrgan de govern executiu de l’entitat, però, contra tot pronòstic, també va donar el vistiplau a la proposta presentada pel secretari nacional i exvicepresident primer del Parlament Josep Costa. Els dos documents proposen iniciar una campanya o accions de desobediència civil com a part de la resolució del conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol amb la independència com a únic objectiu. En canvi, l’esmena que havia presentat el coordinador de la comissió de l’Estratègia i Discurs, Josep Pinyol, contra el document de Costa, no es va debatre perquè va retirar-la. A banda de la desobediència civil, els dos textos comparteixen altres posicionaments com la crítica a la situació actual, consideren una “trampa” l’amnistia, ambdós critiquen Junts, ERC i la CUP per malbaratar la majoria independentista al Parlament i critiquen els pactes amb el PSOE a partir de la moció de censura contra Mariano Rajoy perquè Pedro Sánchez fos investit president espanyol.
La proposta de Costa, que es va votar punt per punt, proposa el “disseny i desplegament d’una àmplia campanya de desobediència civil per desactivar els efectes de la repressió i tornar a posar la independència al centre de l’agenda política”. Un aspecte que comparteix el document oficialista, que qüestiona la democràcia de l’estat espanyol i deixa clar que “enfront d’aquest estat autoritari, determinat a retenir Catalunya per la força si cal, saltant-se la seva pròpia legislació, la nació catalana només té l’opció de la desobediència civil, el camí que han seguit tantes nacions per obtenir la independència”. Així, constata que “només la demostració de força al carrer amb mobilitzacions massives al Principat, la resposta a la repressió amb mesures contundents de desobediència pacífica, i la recuperació de la majoria electoral, tornarà a posar Catalunya a l’agenda mediàtica i política mundial”.
Els dos textos també defensen que la Llei d’Amnistia és una “trampa” perquè, segons el text de la Comissió, l’estat espanyol “manté l’amenaça de l’ús de la força per retenir Catalunya sense el seu consentiment”. “La Llei d’Amnistia és una victòria parcial que pot representar la fi de la persecució judicial per a uns centenars d’encausats, però de cap manera implica la ‘normalització institucional, política i social a Catalunya'”, subratlla. El document impulsat per Costa, per la seva banda, constata que el pacte de la norma “vol tancar en fals el conflicte polític” amb “la retòrica de la conciliació” perquè, segons diu, “no soluciona el problema de fons, que és la lluita de Catalunya pel seu alliberament nacional”, i “consolida un règim de por i submissió a les institucions i a la societat catalana”. “L’única veritable amnistia arribarà amb la independència de Catalunya”, sentencia.
El text oficial i l’impulsat per l’exvicepresident primer del Parlament també coincideixen en la crítica a les formacions independentistes parlamentàries per la pèrdua de la majoria a la cambra catalana i pels continus pactes amb els socialistes espanyols, dues causes que han provocat, segons el text, la desmobilització del votant independentista. Així, el document del secretari general lamenta que Junts, ERC i la CUP han renunciat a “fer efectiva la independència” des de les institucions per gestionar la “miserable” autonomia de Catalunya i a donar suport al govern espanyol a canvi d’indults i amnistia, renunciant així a la unilateralitat. “La dinàmica de pactes iniciada amb la moció de censura de 2018 ha atorgat al PSC-PSOE la centralitat política i ha espanyolitzat la política catalana”, conclou. Aquesta anàlisi és compartida pel document oficialista, que, per la seva banda, també lamenta l’acatament de les interlocutòries del Tribunal Constitucional contra la investidura del guanyador de les eleccions de 21 desembre de 2017.
Es rebutja la proposta que reclamava una Diada unitària
D’altra banda, la reunió del Secretariat Nacional també va abordar com serà la manifestació de la Diada després del xoc intern entre la proposta de la coordinadora de Comissió de Mobilització de l’ANC, Elisenda Romeu, que proposa una mobilització descentralitzada i la dels crítics, que reclamaven una única manifestació a Barcelona. Segons ha pogut saber aquest diari, la proposta del sector crític, impulsada per sis secretaris nacionals, va ser tombada en la votació que es va fer al ple del Secretariat.
La proposta anava en sentit contrari del que va plantejar la Comissió de Mobilització, que va informar el plenari que es prepara una mobilització descentralitzada en cinc punts diferents de Catalunya i per temàtiques. L’acte de la Diada d’enguany se celebrarà simultàniament a Barcelona, on es posarà l’èmfasi sobre els problemes de l’habitatge, a Tarragona, amb les infraestructures i els trens al centre, a Lleida, per reivindicar la pagesia, a Girona, on es parlaria de la sanitat, i a Tortosa, centrada en l’aigua.
