Carles Puigdemont fa més de sis anys i mig que és a l’exili i des del primer moment ell i el seu entorn més pròxim ja van pensar en el seu retorn. L’any 2018, com ell mateix va revelar abans de la campanya, tenia dissenyats cinc plans de retorn, però només un era vàlid, per no ser detectat i presentar-se al Parlament si podia ser investit president. Això, finalment, no va ser possible pels impediments de ser investit telemàticament. Però això és història i, ara, amb l’amnistia ja aprovada, el seu retorn pot ser qüestió de dies i s’hauria de produir com a màxim el 25 de juny, data límit per celebrar el primer debat d’investidura després que el dia 10 es constitueixi el Parlament de la XV legislatura. El desig del candidat de Junts a la presidència de la Generalitat és que aquest retorn no sigui un acte de partit, sinó vertebrat per la idea de “retornar” a la cambra catalana la presidència que va ser dissolta per l’aplicació de l’article 155 arran de la declaració unilateral d’independència del 2017.
Amb aquesta intenció, Puigdemont, segons fonts consultades per El Món, ha mostrat la seva voluntat de tornar a Catalunya acompanyat de la resta d’exiliats. És a dir, dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, però també de la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, i altres investigats per Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional com l’exdiputat Ruben Wagensberg, o el vicepresident d’Òmnium, Oleguer Serra, exiliats a Suïssa. Un retorn conjunt que, a hores d’ara, sembla improbable perquè, més enllà de les desavinences entre les dues formacions independentistes, la dirigent republicana sempre ha situat el seu retorn un cop es clarifiqui la causa on, conjuntament amb Puigdemont i altres imputats, se l’acusa de terrorisme. És a dir, per al retorn dels exiliats també s’ha de tenir en compte el risc personal que vulgui assumir cadascun d’ells. Puigdemont, com ja va deixar clar el seu advocat Gonzalo Boye, està disposat a assumir el risc de ser detingut però, segons apunten algunes fonts consultades, cada exiliat haurà de plantejar-se les coses segons la seva decisió personal.
En qualsevol cas, el que sí que és segur és que Puigdemont, quan torni per al ple d’investidura, com ell mateix s’ha compromès a fer, ho farà de la mà dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig perquè, com subratlla el mateix Comín en una entrevista a El Món, han estat “junts a l’exili tots aquests anys” i han contemplat com volen fer-ho. “El retorn el volem fer junts amb el president Puigdemont i el conseller Puig”, ha deixat clar l’exconseller, que ha remarcat que s’hauria de produir entre “el 25 de juny i el 25 d’agost”, tot i que Puigdemont es va comprometre a tornar per al primer debat d’investidura –n’hi hauria un altre, amb el 25 d’agost com a data límit, si en el primer el candidat no aconsegueix ser investit. En canvi, l’exconseller no s’ha volgut mullar sobre les possibilitats de fer-ho amb altres exiliats: “Els ho has de preguntar a ells”, respon. “Per què no? Però no és una cosa que hàgim de proposar nosaltres”, afegeix sobre la possibilitat d’un retorn conjunt. Tot i les declaracions de Comín, fonts de Junts destaquen que el retorn encara no està definit i dubten que s’hagin produït contactes amb els republicans per plantejar una acció conjunta.
Rebuda del president a l’exili a Palau?
El president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, sempre s’havia mostrat disposat a rebre el president Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat en cas que tornés de l’exili. “Els mesos vinents podré rebre al Palau de la Generalitat el president Puigdemont, la Marta Rovira i la resta d’exiliats i exiliades com vaig fer amb els presos i les preses polítics”, va assegurar a finals de setembre de l’any passat. Però tot això va canviar abans de les eleccions, quan la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ara també en funcions, va dir que els comicis alteraven els plans previstos i que no podria garantir que hi hagués una recepció oficial al Palau de la Generalitat perquè el “context ha canviat”.
“Ara ja no parlem només del president Puigdemont com el president que va haver de marxar de Catalunya fruit de la repressió, sinó del candidat Puigdemont”, va dir aleshores sobre una eventual rebuda a la plaça Sant Jaume del president a l’exili. Tanmateix, la portaveu s’ha tornat a referir a aquesta qüestió aquesta setmana i ha assegurat que “el context només ha canviat perquè el Govern és en funcions, però es manté absolutament la intenció i l’objectiu” de rebre Puigdemont, com han fet en anteriors ocasions amb altres víctimes de la repressió com els presos polítics. Però el president a l’exili també haurà de decidir si vol o no ser rebut a Palau. En aquest sentit, fonts de Junts apunten que aquesta qüestió està “molt verda” i que encara no s’està “parlant res sobre això”.
