Esbroncades, exigències de transparència, queixes i decepcions. Aquests serien els ingredients de l’acta que recull la reunió de “coordinació nacional dels consells locals” del Consell de la República. Una trobada, amb el segell d’extraordinària, celebrada el passat 15 de desembre a Anglès, on es van aplegar representants de les franquícies territorials catalanes -membres de Juntes Rectores de Consells Locals i dels àmbits territorials- del Consell de la República que es dirigeix des de Brussel·les.
La cita va reunir la Junta Gestora que ara administra el desori del Consell arran de les irregularitats detectades en la gestió del seu vicepresident, eurodiputat electe de Junts per Catalunya i fins ara un dels pocs homes de màxima confiança política del president a l’exili Carles Puigdemont. L’acta, de 16 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, reflecteix la preocupació de la situació financera, política i interna de l’entitat. Una preocupació compartida tant pels membres de la Junta Gestora que van participar en el conclave –Teresa Vallverdú, Alícia Ribalta, Mingo Berrio, Mercè Jou i Marc Alomà– com pels representants locals que van aprofitar l’ocasió per fer palès el seu malestar i la seva indignació amb la situació.
“Anomalies”, la paraula més repetida
La primera d’obrir el foc de la reunió va ser l’advocada Teresa Vallverdú, que va contextualitzar la situació del Consell arran del que va batejar com a “auditoria de gestió” i les “anomalies” que va detectar. “La primera anomalia que esmenta l’auditor és que estem en una situació moderadament preocupant, gastem una mica més del que tenim”, va alertar Vallverdú en les seves explicacions. “La segona anomalia és que hi ha una entitat que ingressa els diners i una entitat catalana que no té capacitat de pagar els treballadors”, va aclarir. “Hi ha una gestió administrativa deficitària”, va sentenciar. De tota manera, Vallverdú va remarcar que “no s’ha fet res il·legal”, però va remarcar que “les coses es poden fer millor per tal que no hi hagi anomalies”.
En el mateix sentit, Vallerdú va alertar que encara és aviat per treure totes les conclusions sobre els comptes de l’entitat perquè “l’auditoria no compta encara amb tota la comptabilitat de l’exercici 2023 i 2024”. “S’està fent una petita auditoria comptable, amb la intenció d’identificar els deutes més grans”, va subratllar. De fet, va informar que amb els dos creditors més alts -que l’acta no esmenta– ja s’hi ha contactat i negociat i s’han concedit dues condonacions importants. En la mateixa línia, s’ha programat un pla d’amortització que preveu que el mes de juny el Consell podria deixar a zero el deute o com a mínim els comptes sanejats.
Les territorials, amb un dimoni a cada orella
El relat de Vallverdú, però, no va convèncer els participants en la reunió, tots ells gats vells en la gestió d’entitats culturals, polítiques i socials. Es van quedar amb els ulls ben oberts i un dimoni a cada orella. Des de l’Assemblea Territorial del Camp de Tarragona va demanar “la presentació d’un estat de comptes clar abans de les eleccions, per saber el passiu que s’arrossega”. Així, també van exigir “saber els comptes més antics de 2022 i del 2023” i més “transparència”, que hi hagi despeses clares que no es transformin en “forats negres” com ara la despesa de la Casa de la República.
El representant tarragoní no es va quedar sol i va tenir el suport explícit del representant del Vallès Oriental, que volia “veure els comptes clars”. També va adduir que cal escatir el finançament de la Casa de la República i va exhortar la Junta Gestora “saber les partides clares”. A la petició de claredat també s’hi va abonar l’Assemblea Territorial del Barcelonès-Baix Llobregat, que va expressar el seu neguit per “la falta transparència” i pel retard a respondre a una “sol·licitud de control econòmic”.
República Global, un embolic
A més, tothom va incidir en els problemes que comporta la reducció del 50% de la massa salarial del Consell i la seva gestió per part de República Global, l’entitat catalana que gestiona la despesa salarial de l’entitat a través de la legalitat laboral espanyola. En la seva defensa, la Junta Gestora va argumentar que no tenen cap informació financera de República Global, l’entitat catalana que gestiona el pagament de les nòmines dels treballadors del Consell. “No sabem els deutes que tenen”, va indicar la Junta Gestora a preguntes dels representants territorials. “Una cosa és el que hi ha i una altra el que sabem”, va asseverar per admetre que la Junta Gestora no té la capacitat de tenir accés a la informació de República Global.
En un moment de la trobada, Vallverdú va recriminar a República Global que hagués descartat fer una trobada a Barcelona per aclarir la seva situació financera. Ells són responsables del deute, i nosaltres no sabem quin és aquest deute per poder-los ajudar”, van raonar. “Tampoc ens han enviat la documentació que vam demanar”, van retreure. Per altra banda, el representant del consell local de Tramuntana-Alt Empordà recorda que una indemnització per acomiadament també és una despesa i cal tenir-ho presenta a la vista de la situació financera general de l’entitat a l’exili.
Les baixes d’associats, un altre neguit
En el mateix escenari, una de les qüestions que més neguitegen els responsables territorials del CxR és el cens electoral i les baixes d’associats. En aquest sentit, els representants del Maresme i de l’Alt Pirineu i Aran també es van interessar per tenir els números clars respecte del cens electoral i quina “reducció d’ingressos per registrats hi ha hagut al darrer any”. La Junta Gestora va tornar a respondre que no té tota la informació, un fet que mostra el desori de la comptabilitat de l’entitat. “Pel que fa a la reducció d’ingressos per registrats, estan treballant per saber-ho tot al més aviat possible”, reflecteix l’acta. “Remarquen que els que han deixat de pagar però no s’han donat de baixa tenen els mateixos drets que tothom”, destaca el mateix document recollint les paraules dels representants de la Junta Gestora.
El representant de Santpedor i Castellnou de Bages també va aprofitar el seu torn per criticar la manca de “pulcritud democràtica” en l’actual funcionament del Consell. En canvi, el representant de l’Alt Pirineu i Aran va defensar la figura de Comín i va assegurar que ja n’hi havia prou de “maltractar-lo i de mostrar-li hostilitat reiterada referent a la seva gestió com a vicepresident del Consell i algunes de les seves despeses que varen quedar definitivament acceptades”. A més, va afirmar que República Global té un “deute important” i que l’associació ha estat també “injustament tractada”. Una opinió que fa empipar Marc Alomà, un home de format seriós i sense aversió a la vehemència, que va replicar amb ironia: “El felicito perquè cap membre de la JG té el detall dels deutes de Rep Global”. “Si a algú li fan dues sol·licituds per escrit i la resposta és ‘vostè no és ningú per demanar-me res’, ja queda tot contestat [amb relació a Rep Global]”, va remarcar. “La Junta Gestora no té la justificació de res”, va tancar el debat Alomà.
Per la seva banda, el representant de Sant Feliu de Pallerols va voler explicacions sobre les aportacions per als agents dels Mossos d’Esquadra represaliats per suposadament haver ajudat el president Puigdemont el dia que va tornar de l’exili. El representant de l’Alt Ter va fer una passa més enllà i va exigir “explicacions” als “responsables” de la mala gestió. “Si hi ha mala gestió, ha passat per alguna raó, que s’expliqui”, va apostar. I el representant del Bages va proposar aclarir les “donacions per tenir clar a qui van dirigides”. El Vietnam intern continua.
