La Generalitat té dotze pactes nacionals en diferents àmbits com la indústria, la mobilitat, la transició ecològica, la llengua o la salut mental, entre altres, però el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha detallat en una resposta per escrit publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya que n’hi ha nou que no tenen un pressupost associat o assignat. Concretament, són l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, el Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021-2030, el Pacte Nacional de l’Alimentació de Catalunya, el Pacte Nacional per a la Societat Digital, el Pacte Nacional de l’Activitat Física i de l’Esport a Catalunya, el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, el Pacte per a la Infància a Catalunya i el Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat. En definitiva, el 75% dels pactes nacionals que depenen de la Generalitat en l’actualitat no disposen de cap partida pressupostària concreta.
El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2022-2025, que depèn del Departament d’Empresa i Treball, és un dels tres que sí que disposa d’un pressupost associat. En concret, 2.817 milions d’euros que, segons detalla Dalmau, “poden arribar a 3.270 milions d’euros si es tenen en compte fons europeus que en el moment de signar el Pacte eren incerts”. De fet, recentment el conseller Miquel Sàmper va explicar que el PNI ha aconseguit una execució pressupostària de 672,4 milions d’euros l’any 2024, el que representa un 102,9% de la quantitat prevista. Però aquest acord programàtic per transformar el model industrial a Catalunya, rellançar l’economia productiva, augmentar el pes de la indústria en l’estructura econòmica, promoure una indústria més digitalitzada, innovadora, sostenible i generadora d’ocupació de qualitat, i atorgar un marc d’estabilitat temporal a la política industrial està arribant a la seva fi, ja que venç aquest any, i el Govern està preparant un nou full de ruta per als pròxims cinc exercicis, 2026-2030. L’executiu de Salvador Illa treballa amb la intenció que el document pugui aprovar-se abans de finals d’any i que al gener es faci la signatura formal amb els agents socials.
El segon pacte nacional que compta amb un pressupost concret dels onze que depenen actualment de la Generalitat és el Pacte Nacional per la Llengua, que es va aprovar el passat 20 de maig i dibuixa un full de ruta fins al 2030. Un full de ruta que, segons van manifestar experts consultats per El Món, fa curt. Presentat de forma solemne a l’Institut d’Estudis Catalans, disposa d’un pressupost inicial de 255 milions d’euros i el Govern de Salvador Illa es va comprometre a dotar-lo anualment d’un mínim de 200 milions. En el pacte, que s’estructura en 21 àmbits d’actuació que es revisaran cada any, hi consten 84 mesures sense partida pressupostària i, d’altra banda, hi ha 145 de propostes es cobriran amb “recursos interns”, però no s’especifiquen quantitats. És a dir, amb diners de cada departament. El tercer i últim pacte nacional que compta amb una partida concreta és el de la Salut Mental, que depèn de Presidència i compta amb una partida pressupostària de 10 milions d’euros.
Els dos pactes nacionals sense “pressupost associat” que depenen de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
El Departament Territori, Habitatge i Transició Ecològica és responsable de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, dos dels nous pactes que no tenen “pressupost associat”. El primer es va aprovar el 18 de febrer del 2020, amb Quim Torra com a president de la Generalitat, i, posteriorment, el 21 de febrer, es va crear l’Aliança Catalunya 2030, però el conseller de la Presidència detalla que “no té pressupost associat”. La constitució d’aquest organisme, que disposa d’un grup motor que va redactar l’acord, respon al mandat del Parlament de Catalunya per impulsar una aliança d’actors públics i privats que contribueixin a la localització a Catalunya dels ODS per mitjà de compromisos concrets.
En el seu inici va comptar amb una trentena d’entitats adherides, però durant aquests cinc anys ja si han adherit 92 organitzacions públiques i privades. Totes s’han compromès formalment a treballar per assolir els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible, que inclou fites com erradicar la pobresa i les desigualtats, garantir una vida saludable, segura i pacífica, defensar la democràcia, els drets humans i la igualtat de gènere i protegir el medi ambient, fer front al canvi climàtic, desenvolupar economies dinàmiques i inclusives i garantir el treball digne per a tothom. De fet, el passat 4 de juliol es van incorporar quatre nous membres: l’Hospital Clínic de Barcelona, el Banc de Sang i Teixits, Creación Positiva i l’Associació Sostenibilitat, Educació i Salut (ASES).
D’altra banda, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya es va posar en marxa el gener del 2017, abans del referèndum del Primer d’Octubre. És a dir, amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat i amb Jordi Baiget com a conseller. Està tutelat per tres organismes: el Consell Assessor per la Transició Energètica, Comitè Coordinador del Pacte Nacional per a la Transició Energètica i Taula per la Transició Energètica de Catalunya, que és l’òrgan participatiu de tota la societat civil. Tot i això, aquest pacte tampoc no compta amb una partida de diners associada. De fet, el full de ruta i el calendari d’aquest pla, segons la web oficial de la Generalitat, no s’actualitza des del gener del 2017.
Pactes nacionals que no s’actualitzen des de fa anys
El Govern, amb Pere Aragonès exercint les funcions de president després de la inhabilitació de Torra, va aprovar el gener del 2021 el Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021-2030, que depèn del Departament d’Interior i Seguretat Pública i planteja, entre d’altres, reduir a la meitat les víctimes mortals per accident l’any 2030 i a zero el 2050, la promoció d’una mobilitat més sostenible, saludable, connectada i autònoma i la millora de la qualitat de l’aire. Aquest pla, que compta amb una setantena d’ens locals i entitats adherides, està sota el seguiment de la Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària (CIMSV) i la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària (CCTSV), però “no té pressupost específicament assignat”. De fet, segons la web oficial del Pacte, les últimes actuacions es van fer durant l’any 2023 quan es van convocar diverses sessions participatives amb relació als eixos i temàtiques amb l’objectiu d’avançar cap a la consecució dels objectius del Pacte. A més, com en l’anterior cas, la web no s’actualitza des de mitjans del 2023.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va presentar el desembre del 2020, amb Teresa Jordà de consellera, el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya, un projecte vigent fins al 2026 i que va néixer amb quatre eixos centrals –sostenibilitat, arrelament al territori, tractament just i equitatiu i hàbits alimentaris saludables– per posar en relleu la necessitat de disposar d’una política alimentària de país “única i compartida”. Aquest pla tampoc “no té pressupost associat” i, de fet, la data de la darrera actualització de la web oficial és del juliol del 2022.
El Govern ja pensa en un pla nou
De fet, l’actual executiu va impulsar el passat mes de gener l’Estratègia alimentària de Catalunya 2025-2028 i ja va enterrar el pla encara vigent. “L’Estratègia alimentària de Catalunya 2025-2028 no només marca el camí cap a un sistema alimentari sostenible i inclusiu, sinó que també assenta les bases del futur Pacte Nacional de l’Alimentació de Catalunya, un acord de país que garantirà la coherència i l’alineació de les polítiques públiques a llarg termini”, va subratllar aleshores el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, aprovat el gener del 2019, tampoc disposa de pressupost associat, però segueix actiu. El passat 5 de febrer es va tornar a reunir la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va presidir la comissió per primer cop. Una comissió que no es reunia des del desembre del 2023.
Pactes nacionals previs al referèndum del Primer d’Octubre
A banda del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya es va posar en marxa el gener del 2017, hi ha dos pactes més que també són previs al referèndum del Primer d’Octubre. És el cas del Pacte Nacional per a la Societat Digital, que es va signar el 24 d’octubre de 2016 amb cinc grans àmbits d’actuació: territori Intel·ligent, administració digital, internet industrial, estratègia d’infraestructures i ciberseguretat i en el resum presentat el maig del 2017 es preveia un pressupost estimat de 600 milions d’euros entre el 2017-2023. Tot i això, el Govern, a través de la resposta que ha ofert el conseller de la Presidència, exposa que aquest pla actualment “no té pressupost associat” i, de fet, l’espai web al portal de la Generalitat no s’actualitza des del setembre del 2021.
Un altre que també és previ a l’1-O i a l’aplicació del 155 per part de l’Estat Espanyol és el Pacte Nacional de l’Activitat Física i de l’Esport a Catalunya, que es va signar el setembre del 2017 juntament amb entitats, clubs, consells esportius, federacions i col·legis professionals en un acte al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Aquest pacte, incloïa 30 mesures amb 112 accions concretes d’acció per bastir la nova governança de l’activitat física i l’esport a Catalunya, però no disposava d’un pressupost associat en el moment de la seva creació i tampoc el té ara. El Pacte per a la Infància a Catalunya, aprovat l’any 2013, tampoc té un pressupost associat.
